Law 13/2012, of July 12, on tenure and animal protection

3275Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Article 3 Qualsevol controvèrsia relativa a l’apli cació o la interpretació d’aquest Acord es resol de manera amigable entre les parts. Article 4 Aquest Acord té una durada il limitada. Article 5 Cada part notifica a l’altra l’acompli ment de les formalitats internes neces sàries per a l’entrada en vigor d’aquest Acord. L’acord entra en vigor el primer dia del segon mes que segueix a la data de recepció de la darrera de les notifi cacions. París, 6 de març del 2012, fet en do ble exemplar, cadascun en les llengües catalana i francesa. Els dos textos són igualment fefaents. Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern de la República Francesa Lleis ordinàries Llei 13/2012, del 12 de juliol, de tinença i de protecció d’animals Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juliol del 2012 ha aprovat la següent: Llei 13/2012, del 12 de juliol, de tinen ça i de protecció d’animals Exposició de motius La Llei de tinença i de protecció d’ani mals, del 30 de juny de 1998, va assentar les bases per al desplegament reglamen tari en l’àmbit de la conservació de la fauna salvatge i la protecció dels animals domèstics. Durant 14 anys ha estat un instrument útil per donar resposta a la necessitat, les inquietuds i els problemes inherents en aquest àmbit, i ha permès assolir de manera satisfactòria els objectius que el legislador s’havia fixat inicialment. Nogensmenys, darrerament els canvis significatius en el camp de la protecció i el benestar animal fan necessari revi sar i adaptar aquest text a la situació actual. D’altra banda, han aparegut en els darrers anys noves situacions rela cionades amb la tinença d’animals que l’Administració ha de resoldre. Per poder fer-ho de la forma més diligent esdevé necessari actualitzar el text normatiu de referència per tal que inclogui la casuís tica més habitual. El nou text en el títol I, referent a les disposicions generals, incorpora un se guit de noves definicions així com una actualització dels drets i els deures de propietaris d’animals i de les seves re lacions amb l’Administració general. A la vegada, la incorporació de nous apar tats en l’articulat d’actuacions i activitats prohibides permetrà donar resposta a les exigències actuals en matèria de be nestar animal. El títol II ha mantingut pràcticament el mateix contingut, reservant a una llei posterior la regulació dels aspectes relacionats amb l’experimentació amb animals. Actualment s’ha incrementat la diversi tat dels animals de companyia, fet que ha comportat la necessitat de crear un regis tre d’animals de companyia no autòctons previst al títol III del nou text, amb la finalitat de gestionar-los adequadament. Així mateix s’ha ampliat l’abast d’alguns articles que únicament feien referència als gossos fins a contemplar el conjunt de les espècies que avui dia es tenen com a animal de companyia. Els canvis introduïts al títol IV, fauna salvatge, estan motivats per una necessi tat de concretar alguns aspectes relatius a la conservació de les espècies prote gides. El nou text preveu la classificació de les espècies protegides en diversos graus d’amenaça. Pel que fa al títol VI, infraccions i sancions, s’ha actualitzat d’acord amb les modificacions aportades al conjunt del text. Títol I. Disposicions generals Article 1 Objecte 1. Aquesta Llei té per objecte establir normes per a la protecció dels animals, la tinença, el tracte, el maneig, el comerç i l’aprofitament dels animals domèstics, ja siguin de companyia o de renda, i dels animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona. Als efectes d’aquesta Llei s’inclouen dins la categoria d’animals de companyia els animals d’assistència i de teràpia. 2. L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no s’estén a les activitats de caça i pesca, que es regulen per disposicions parti culars. Article 2 Finalitat i principis 1. La finalitat d’aquesta Llei és assolir el nivell màxim de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabi litat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals. 3276 Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2. Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari. Han de rebre el tracte que, atenent-ne bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar. 3. Ningú no pot provocar sofriments ni maltractaments als animals. 4. Els animals de companyia no po den ser objecte d’embargament en cap procediment judicial. Article 3 Definicions D’acord amb aquesta Llei, s’entén per: a) Animals de companyia: tots els ani mals domèstics que conviuen amb les persones i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a les persones en qualse vol aspecte que no sigui obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei rela cionat amb el lleure. b) Animals de renda: tots els animals domèstics que es produeixen, repro dueixen, engreixen i en general es cri en per obtenir productes o per prestar serveis, ja sigui per a l’autoconsum o per a la comercialització. c) Animals domèstics: els animals de companyia i els animals de renda. d) Fauna salvatge autòctona: es de fineixen com a espècies de la fauna autòctona el conjunt d’espècies, de sub espècies, de poblacions i d’individus animals que són originaris d’Andorra o bé s’hi han introduït i actualment vi uen i es reprodueixen de forma natu ral en estat salvatge, inclosos les que hi hibernen o hi són de pas. e) Fauna no autòctona: comprèn el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals ori ginaris de fora de l’Estat andorrà que viuen en règim de llibertat o que es mantenen en captivitat en col·leccions zoològiques o en règim de domesti cació a la llar com a mascotes, ja si guin exemplars individuals o en lots. Se n’exclouen els animals de compa nyia i els animals de renda definits en aquest article. f) Animal de companyia no autòcton: animal de la fauna no autòctona que de manera individual depèn dels hu mans, hi conviu i ha assumit el cos tum del captiveri. g) Animal ensalvatgit: animal de com panyia que perd les condicions que el fan apte per a la convivència amb les persones. h) Animal abandonat: animal de com panyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària, una vegada transcorregut el termini establert a la normativa vi gent per ser recuperat. i) Animal salvatge urbà: animal sal vatge que viu compartint territori geo gràfic amb les persones, referit al nucli urbà de ciutats i pobles, i que pertany a les espècies que s’han de determi nar per via reglamentària. j) Nucli zoològic: agrupacions zoolò giques per exhibir animals, les instal lacions per mantenir animals, els establiments de venda i cria d’ani mals, els centres de recollida d’ani mals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via re glamentària. k) Gos d’assistència: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per donar ser vei i assistència a persones amb algu na discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o altres ma lalties en què el suport d’un gos ensi nistrat ha assolit resultats positius de forma demostrable. l) Gos de teràpia: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialit zat i legalment establert, per interve nir en sessions d’interacció assistida amb animals, amb persones a qui apor ta un benefici en el procés terapèu tic o educatiu. m) Associació de protecció i defensa dels animals: entitat sense afany de lu cre legalment constituïda que té entre els seus objectius o finalitats emparar i protegir els animals. Article 4 Obligacions dels propietaris i dels posseïdors 1. Qualsevol persona que sigui pro pietària o posseïdora d’un animal té l’obligació de proporcionar-li l’alimen tació i les cures adequades, tant en el tractament preventiu de malalties com en el guariment, d’aplicar les mesures sanitàries i de transport reglamentàries i de facilitar-li un allotjament d’acord amb les exigències de la seva espècie. 2. Qualsevol persona que sigui pro pietària o posseïdora d’un animal és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que l’animal pugui oca sionar a les persones i als béns públics o privats. 3. Els propietaris d’animals inclosos a la llista d’espècies que, a aquest efec te, s’estableixi reglamentàriament, han de contractar i mantenir en vigor una pòlissa d’assegurances amb una com panyia legalment establerta al Principat que cobreixi la responsabilitat civil pels danys i els perjudicis que l’animal pugui ocasionar a tercers. 4. Qualsevol persona que sigui propi etària o posseïdora d’un animal té l’obli gació d’adoptar les mesures necessàries perquè l’animal no embruti les vies i els espais públics i les propietats de titulari tat privada i de retirar-ne immediatament les matèries fecals. 5. Qualsevol persona que sigui pos seïdora d’un animal té l’obligació de declarar-ne les cadellades o les cries al registre corresponent. Article 5 Transport, importació i exportació 1. Tota importació d’animals reque reix l’autorització d’entrada per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització d’entrada es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’es tableix reglamentàriament. 2. Tota exportació requereix l’autoritza ció de sortida per mitjà del departament del Govern que tingui les competènci es assignades. L’autorització de sortida es lliura després de presentar la docu mentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament. 3277Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 3. Durant el transport els animals han de disposar d’un espai adaptat a les condicions de l’espècie. Els mitjans de transport o els embalatges han de ser concebuts per protegir els animals de la intempèrie i de les diferències cli màtiques fortes. En la càrrega i la des càrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o sofriments. Article 6 Actuacions prohibides Queden prohibides les actuacions següents: 1. Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els provoqui sofriments o danys injustificats. 2. Abandonar un animal. 3. Mantenir-los en instal·lacions in degudes des del punt de vista higiènic i sanitari, de benestar i de seguretat de l’animal. 4. Mantenir-los en estat de desnutri ció o assedegats sense una prescripció facultativa. 5. Les intervencions quirúrgiques des tinades a modificar l’aparença d’un ani mal de companyia o amb altres finalitats no curatives i, en particular, l’amputació de la cua, l’amputació de les orelles, la secció de les cordes vocals i l’ablació de les ungles i de les dents. 6. Donar-los com a premi o en com pensació d’altres adquisicions. 7. Vendre’ls o cedir-los en adopció a menors d’edat no emancipats sense l’au torització del pare, la mare o el tutor i a persones incapacitades sense l’autoritza ció del seu representant legal. 8. La venda ambulant d’animals fora de les fires i els mercats legalitzats. 9. L’accés d’animals a tota mena de locals destinats a la fabricació, l’emma gatzematge, el transport i la manipulació d’aliments. 10. La circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques, ex ceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3. 11. Obligar-los a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o en desacord amb les característiques dels animals, o sobreexplotar-los fins a posar ne en perill la salut. 12. Subministrar-los substàncies no permeses amb la finalitat d’augmentar ne el rendiment o la producció. 13. Alienar a títol onerós o gratuït ani mals amb una destinació diferent del sa crifici sense la diligència oportuna en la seva documentació sanitària si pateixen malalties parasitàries o infectocontagio ses en període d’incubació. 14. Exhibir-los de forma ambulant com a reclam. 15. Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma dura dora el moviment necessari per a ells. 16. Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambi ental, lluminositat, soroll, fum i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament. 17. Matar-los per joc o perversitat o torturar-los. 18. L’accés dels animals a les propie tats públiques o privades que en prohi beixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent. 19. L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament. Article 7 Activitats prohibides 1. Es prohibeix l’ús d’animals en espectacles, lluites i altres activitats si els poden ocasionar sofriment o ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen. 2. Es prohibeix el tir al gall, el tir al colom, la lluita de galls i la de gossos, les curses de braus amb mort i altres pràctiques similars. 3. Es prohibeixen els sacrificis d’ani mals en espais públics. Article 8 Estada d’animals en establiments de concurrència pública i en transports d’ús públic Els propietaris d’establiments de con currència pública com hotels, pensions, restaurants, residències, bars, cafeteries, caves, magatzems, botigues, així com el transport públic, taxis i similars, hi poden prohibir l’accés i la permanència d’animals, excepte si es tracta d’animals que procurin una assistència a persones discapacitades o bé assistència personal acreditada o assistència terapèutica o als serveis públics. Aquesta excepció s’aplica a animals que es trobin en actiu i acom panyats per l’usuari, així com a animals en procés d’ensinistrament acompanyats per l’instructor. Tant l’usuari com l’ins tructor han de poder justificar mitjançant la documentació oportuna l’ús de l’ani mal en el procés d’assistència. Article 9 Sacrifici dels animals i controls especials 1. Si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el sofriment mínim i que provoquin una pèrdua de la consciència immediata. 2. El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert. 3. Correspon al Govern establir les normes de sacrifici. 4. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, quan es tracti d’animals de renda criats a casa, per a l’autocon sum, es poden sacrificar pels sistemes tradicionals. 5. En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal o de salut i de seguretat pública, el Govern estableix reglamentàriament les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades per fer-ne el control i even tualment el sacrifici. 6. Es prohibeix sacrificar animals de companyia a les instal·lacions per al manteniment d’animals de compa nyia, i als nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris, sanitaris o comportamentals, amb el diagnòstic previ d’un equip professional legalment establert. Article 10 Nuclis zoològics 1. Amb la finalitat d’assegurar el man teniment de les condicions d’habitabilitat, 3278 Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012Butlletí Oficial del Principat d’Andorra higièniques i sanitàries i de protecció adequades de les espècies, els centres i els establiments que alberguin, comerci ïn, tractin o on es reprodueixin animals, tant domèstics com salvatges, s’han de registrar com a nuclis zoològics. 2. Queden exclosos, pel que fa a l’apartat anterior, els animals de renda, tal com es defineixen a l’article 3.b), i que queden previstos al capítol segon del títol III. 3. A l’efecte d’aplicar els apartats anteriors, es crea el Registre de Nuclis Zoològics, que depèn del Departament d’Agricultura i del Departament de Pa trimoni Natural. En aquest Registre s’han d’inscriure els centres i els establiments d’animals següents, la ubicació dels quals ha de ser degudament autoritzada pel comú corresponent: a) Nuclis que alberguin animals do mèstics b) Nuclis que alberguin animals sal vatges de fauna autòctona c) Nuclis que alberguin animals sal vatges de fauna no autòctona 4. Per reglament, el Govern ha de classificar i establir les condicions d’atorgament de l’autorització de nu cli zoològic, segons els punts 1 i 2, les obligacions de funcionament, així com el tipus d’instal·lacions i les condicions que han de complir. 5. Cada nucli zoològic ha de portar un registre amb les dades de cadascun dels animals que hi entren i en surten; es crea, doncs, el llibre de registre, que ha d’estar a disposició de les autoritats com petents sempre que ho requereixin. Article 11 Comís i aïllament 1. Els ministeris responsables de l’agricultura i del patrimoni natural i les persones legalment autoritzades poden comissar els animals si hi ha indicis manifestos de maltractaments o tortu res, si presenten símptomes d’agressió física o desnutrició o si es troben en instal·lacions inadequades, definides per reglament. 2. Els ministeris responsables de l’agri cultura i del patrimoni natural poden ordenar l’aïllament o el comís dels ani mals si s’ha diagnosticat una malaltia transmissible a les persones o a altres animals, ja sigui per sotmetre’ls a un trac tament curatiu adequat o bé per sacri ficar-los si és necessari. Excepte que ho prevegin normes particulars, el sacrifici d’aquests animals no comporta cap in demnització ni pagament al propietari. 3. Els animals que hagin causat lesi ons a persones o a altres animals, així com els que siguin sospitosos de patir la ràbia, han de ser sotmesos a control veterinari durant 14 dies. El període d’observació té lloc a la gossera oficial. L’observació d’un animal agressor pot fer-se també al domicili del propietari sota la seva responsabilitat i amb un informe previ dels serveis veterinaris. 4. Les despeses ocasionades per la retenció, el control i el transport dels animals mencionats són a càrrec dels propietaris. Article 12 Associacions de protecció i defensa dels animals 1. Són associacions de protecció i de fensa dels animals les associacions sense finalitat de lucre, legalment constituïdes i que tinguin com a finalitat principal la defensa i la protecció dels animals. 2. Les associacions que compleixin els requisits legals vigents han de ser inscri tes en un registre creat a aquest efecte. El Govern pot atorgar-los el títol d’enti tats col·laboradores i pot convenir-hi la realització d’activitats encaminades a la protecció i la defensa dels animals. 3. Aquestes associacions poden instar que es duguin a terme inspeccions en els casos concrets en què hi hagi indicis d’irregularitats. Les associacions tenen la consideració d’interessades en els pro cediments sancionadors establerts per aquesta Llei en els casos en què hagin formulat la denúncia corresponent o hagin formalitzat la compareixença en l’expedient sancionador, sens perjudici de la privacitat de les dades de caràcter personal. 4. El Govern pot establir ajuts per a les associacions que han obtingut el tí tol d’entitats col·laboradores, destinats a les activitats que duguin a terme amb relació a la protecció i la defensa dels animals, especialment per a l’execució de programes d’adopció d’animals de companyia en famílies qualificades, en la promoció de campanyes i programes d’esterilització d’animals de companyia, i també la promoció de campanyes de sensibilització de la ciutadania. Títol II. Sanitat Article 13 Control sanitari 1. El Govern ha de vetllar especialment pel control de les malalties infectocon tagioses i parasitàries en tot tipus d’ani mals que puguin comportar un perjudici per a les persones i per a les poblacions animals, i està facultat per adoptar les mesures necessàries per preservar la salut pública i la salut animal. 2. El control sanitari de tota mena d’animals correspon als serveis veteri naris oficials. Article 14 Epizoòties i zoonosis 1. El Govern, mitjançant un reglament, ha d’establir la llista de les malalties de declaració obligatòria específiques dels animals que siguin molt difusibles o difí cils de combatre (epizoòties) i les malal ties dels animals que constitueixen perill per a la població humana (zoonosis). 2. El ministeri responsable de l’agri cultura i el ministeri responsable de la sanitat han de proposar al Govern l’ac tualització periòdica de la qualificació d’aquestes malalties i establir-ne les re visions i les inspeccions que cal fer com a mesura preventiva. 3. S’han d’establir reglamentàriament les mesures pertinents per combatre i controlar tant les epizoòties com les zoonosis. 4. El ministeri encarregat de la sanitat ha de comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura qualsevol cas de zoonosi detectat en persones perquè s’instaurin el més aviat possible les mesures de pre venció i de control. 5. El ministeri encarregat de l’agri cultura ha de comunicar al ministeri encarregat de la sanitat qualsevol cas de zoonosi detectat en animals perquè s’instaurin tan aviat com sigui possible les mesures de prevenció i de control. 3279Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Article 15 Comunicació de malalties 1. Els veterinaris legalment establerts han de comunicar tan ràpid com sigui possible al Departament d’Agricultura l’existència de qualsevol de les malalti es de declaració obligatòria i atenir-se en tot moment al que ordeni l’autoritat pertinent. 2. Els propietaris d’animals, i qualsevol ciutadà, si sospiten que un animal està infectat per les zoonosis o epizoòties que hagin estat determinades de decla ració obligatòria, tenen l’obligació de posar-ho en coneixement dels serveis veterinaris oficials. Article 16 Experimentació Els aspectes relacionats amb la tinen ça i la protecció dels animals utilitzats en procediments d’experimentació són regulats per la legislació específica en la matèria. Aquesta legislació ha de com plir, com a mínim, amb els principis de benestar animal contemplats en la pre sent Llei. Article 17 Exposicions, concursos i qualsevol manifestació amb presència d’animals Tota exposició, concurs i qualsevol al tra manifestació amb presència d’animals necessita les autoritzacions del Comú concernit per a l’acte organitzat, com la del ministeri o els ministeris concernits. Les fires tradicionals de caràcter parro quial se segueixen organitzant segons el costum, amb una comunicació prèvia al ministeri o als ministeris concernits perquè posin a disposició dels comuns els serveis necessaris per al compliment d’aquesta Llei. Títol III. Animals domèstics Capítol primer. Animals de companyia Article 18 Identificació i Registre d’Animals de Companyia 1. Tot animal de companyia que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció ha de lliurar-se identificat. 2. La identificació s’efectua pels siste mes i amb les característiques de l’animal que s’estableixin reglamentàriament i l’ha de fer un veterinari legalment es tablert. 3. Tot animal de companyia s’ha d’identificar en un termini màxim de quatre mesos a partir de la data de nai xement. 4. Qualsevol veterinari ha de comuni car al propietari d’un animal no identifi cat l’obligació d’identificar-lo. En cas de refús, el veterinari ha de notificar el fet al Registre d’Animals de Companyia. 5. Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia estan obligats a registrar els seus animals al Registre d’Animals de Companyia en un termini màxim de quatre mesos a partir de la data de naixement. 6. Es crea el Registre d’Animals de Companyia sota la tutela del Departa ment d’Agricultura. El seu funcionament es desenvoluparà reglamentàriament. 7. Es crea el Registre d’Animals de Companyia No Autòctons sota la tutela del Departament de Patrimoni Natural. El seu funcionament es desenvoluparà reglamentàriament. 8. L’adquisició, reconeixement, sus pensió i pèrdua de la condició de gos d’assistència, l’acreditació i la identifica ció s’establiran reglamentàriament. Article 19 Estada d’animals en establiments públics, en transports d’ús públic i la seva circulació en vies públiques 1. L’accés i la permanència d’animals en establiments i transports d’ús públic definits a l’article 8, sense perjudici del que disposa aquest article, o sempre que el propietari no ho hagi prohibit, i la seva circulació per espais públics comporta el compliment dels requisits següents: portar collar i anar subjectes amb una corretja o cadena o disposar d’un mitjà de contenció específic per l’espècie considerada. 2. Han de portar morrió els gossos la perillositat dels quals sigui raonablement previsible ateses la seva natura i les seves característiques. Article 20 Gos perillós 1. D’acord amb aquesta Llei, un gos es considera perillós quan, sense cap tipus de provocació ni malícia, mossega o ataca una persona que es comporta pacíficament i d’acord amb la llei, o bé un altre animal el posseïdor del qual respecta la llei, i els causa una lesió que comporti una intervenció mèdica o ve terinària. També es considera perillós quan, a l’exterior de l’habitatge o del vehicle del seu posseïdor, o bé a l’exte rior d’una propietat privada degudament tancada, mossega o ataca una persona o un altre animal, o bé manifesta d’una forma evident agressivitat vers una per sona que es comporta pacíficament i segons la llei. 2. El procediment per determinar si un gos és perillós i l’aplicació de les mesu res de control dels gossos perillosos es fixen reglamentàriament. 3. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, el Govern estableix una reglamentació específica pel que fa als gossos d’atac i els gossos de guarda o defensa. Article 21 Sanitat Els propietaris o els posseïdors d’ani mals de companyia estan obligats a com plir les mesures sanitàries que estableixi el Govern. Article 22 Concursos i exposicions 1. Els locals destinats a concursos o exposicions han de disposar d’un local d’infermeria amb el material suficient per al veterinari i en el qual es puguin atendre els animals que necessitin as sistència. 3280 Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2. És obligatori, per a tots els animals que participin en concursos o exposici ons, presentar la documentació que es deriva del desenvolupament d’aquesta Llei. Article 23 Venda 1. Els establiments dedicats a la venda d’animals de companyia, així com els particulars que efectuïn venda directa d’animals de companyia, han de complir, sense perjudici de les altres disposici ons que els són aplicables, les normes següents: a) Han de ser declarats nuclis zoològics al Departament d’Agricultura o al De partament de Patrimoni Natural. b) Han de dur un registre, a disposi ció dels organismes esmentats, en el qual constin les dades a les quals fa referència l’article 10.5. c) Els animals s’han de vendre des parasitats, lliures de tota malaltia i identificats. 2. L’existència d’un servei veterinari dependent de l’establiment que atorga certificats de salut per a la venda dels animals no eximeix el venedor de res ponsabilitat davant malalties en fase d’in cubació no detectades en el moment de la venda. Article 24 Abandonament 1. A fi d’evitar situacions degradants i per raons de salut pública, està prohibit abandonar els animals de companyia. 2. Es considera que un animal està abandonat quan no està identificat d’acord amb el que estableix l’article 18 d’aquesta Llei ni va acompanyat de cap persona. En aquest cas la gossera oficial d’acolliment temporal s’ha de fer càrrec de l’animal i l’ha de retenir fins que sigui recuperat, cedit o sacrificat, tal com estableix l’article 9.6. 3. El termini per recuperar un animal sense identificació és de vuit dies na turals. 4. Si l’animal porta identificació, s’ha d’avisar el propietari, que té un termini de deu dies per recuperar-lo, després d’abonar les despeses que ha originat el seu manteniment. Un cop transcorregut aquest temps, si el propietari no l’ha recuperat, l’animal es considera abando nat. En el cas de no ser localitzat el pro pietari en el termini de 15 dies naturals, el Govern publica l’avís corresponent al BOPA i un cop transcorregut el termini de 15 dies naturals des de l’endemà de la data de publicació, l’animal se sacrifica segons el que estableix l’article 9.6 o es dóna en adopció. 5. Els gossos que circulin lliurement fora dels nuclis habitats no es consideren animals abandonats i per a aquests casos s’aplica l’article 9.5. Article 25 Servei de recollida i gossera oficial 1. Correspon a l’Administració recollir els animals abandonats que circulin per les vies i els espais públics i transportar los a la gossera oficial. 2. D’acord amb l’apartat anterior, cor respon al Govern disposar d’unes depen dències d’acolliment temporal (gossera oficial) degudament condicionades se gons el que estableix aquesta Llei. 3. El sacrifici, l’esterilització, la despa rasitació i la vacunació d’aquests animals s’han de fer sota el control d’un veteri nari oficial. 4. Els propietaris d’animals de compa nyia poden lliurar-los a la gossera oficial perquè siguin donats a terceres persones o sacrificats en les condicions establertes a l’article 9.6. Les despeses ocasionades pels animals mencionats són a càrrec del propietari. 5. El Govern pot cedir la gestió de la gossera oficial d’acord amb la normativa vigent. 6. El funcionament de la recollida d’animals de companyia i la gestió de la gossera es desenvolupen reglamen tàriament. Article 26 Residències i refugis per al manteniment temporal d’animals 1. Les residències d’animals de com panyia, les escoles d’ensinistrament i les altres instal·lacions que alberguin animals domèstics de companyia s’han d’inscriure al Registre de Nuclis Zoo lògics del Departament d’Agricultura com a requisit imprescindible per fun cionar. 2. Les residències d’animals de compa nyia i les altres instal·lacions d’aquesta mena han de disposar del servei d’un veterinari legalment establert, encarre gat de vigilar l’estat físic i sanitari dels animals residents. L’ingrés d’un animal en aquests centres únicament es pot fer després de verificar els documents d’identificació i els documents de vacu nació corresponents. 3. Si un animal es posa malalt, el cen tre ho ha de comunicar immediatament al propietari o al responsable, el qual pot donar l’autorització per a un tractament veterinari o pot recollir l’animal. 4. Els titulars de residències d’animals o instal·lacions similars han de prendre les mesures necessàries per evitar con tagis entre els animals residents i els del seu entorn, i comunicar als serveis veteri naris de l’Administració les malalties que siguin de declaració obligatòria. Capítol segon. Animals de renda Article 27 Maneig 1. Les disposicions del títol I i del títol II d’aquesta Llei que fan referència a les condicions higièniques i sanitàries i de tracte s’apliquen al maneig d’animals. Pel que fa a la sanitat, els animals de renda queden sotmesos a les disposicions i els reglaments vigents i als que es puguin aprovar en el futur. 2. Per poder acollir i allotjar animals, les corts, els estables i els altres allotja ments han de: a) tenir una zona protegida del medi exterior; b) estar ben ventilats; c) reunir les condicions higièniques establertes reglamentàriament; d) tenir les dimensions mínimes per animal, tant en superfície com en al çada, que es determinin reglamentà riament i que en tot cas permetin una permanència còmoda de l’animal; e) disposar de tanques o altres mitjans que, sense ocasionar danys o molèsti es físiques, evitin les fugues; f) disposar de sistemes de proveïment d’aigua potable i de subministrament d’aigua a pressió i en quantitat sufi cient per a la neteja i l’evacuació de 3281Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra líquids residuals per a les espècies que ho requereixin. Article 28 Padral 1. El Padral és el registre d’animals de renda que es crien a les explotacions que es troben dins el territori del Princi pat d’Andorra. S’adscriu al Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius. 2. Tot animal de renda s’ha de registrar al Padral del Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius. 3. El ministeri responsable de l’agri cultura estableix reglamentàriament les normes que regeixen el Padral. Títol IV. Fauna salvatge Article 29 Fauna autòctona 1. Es prohibeix molestar intencional ment la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació. 2. Queda prohibit capturar, prendre, transportar, vendre i comprar nius, ous i cries d’espècies de la fauna autòctona. 3. S’han d’establir reglamentàriament les condicions que regulen les activitats fotogràfiques, científiques, esportives i de lleure que poden afectar les espècies de la fauna salvatge autòctona. Article 30 Espècies protegides 1. La qualificació d’espècie protegida s’aplica a tota espècie animal de la fauna autòctona que requereixi una protecció especial. Les espècies protegides s’espe cifiquen reglamentàriament i se n’esta bleix el grau d’amenaça. 2. La captura, la compra i la venda d’animals morts o vius pertanyents a espècies protegides, de parts o de pro ductes obtinguts a partir d’aquestes es pècies estan prohibides. 3. El ministeri responsable del patri moni natural pot autoritzar la importació, l’exportació, el transport i la possessió d’animals morts o vius pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’exemplars d’aquestes espècies amb els permisos corresponents i els certificats del país d’origen. 4. El ministeri responsable del patri moni natural pot autoritzar, amb finalitats culturals i de difusió de les campanyes de protecció i conservació de la fauna, l’exhibició d’exemplars vius o morts pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’exemplars d’aquestes espècies. 5. El ministeri responsable del patri moni natural pot comissar els exemplars vius o morts pertanyents a espècies pro tegides que estan en possessió de parti culars o que són exposats per a la venda o l’exhibició pública que infringeixin aquesta Llei. 6. Es prohibeix la destrucció dels hà bitats de reproducció de les espècies protegides que presentin un grau d’ame naça igual o superior al definit com a “vulnerable” segons els criteris de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). 7. En condicions estrictament con trolades, el ministeri responsable del patrimoni natural pot autoritzar la cap tura en viu amb finalitats científiques no experimentals, culturals, de reproducció en captivitat, de repoblació o de rein troducció en altres zones, d’exemplars adults d’algunes de les espècies prote gides vinculades a projectes de conser vació. En casos excepcionals i amb els mateixos fins, es pot autoritzar també la recollida d’ous i de cries. 8. En cas d’animals morts o d’animals ferits que s’han de sacrificar perquè no s’aconsegueix que es recuperin, el minis teri responsable del patrimoni natural en pot autoritzar la taxidèrmia i la perma nència posterior en centres de caràcter científic, cultural i educatiu. 9. Només es permet la taxidèrmia als particulars si es demostra l’origen legal de l’animal i es disposa de l’autoritza ció prèvia del ministeri responsable del patrimoni natural. En cap cas no s’au toritza la comercialització dels animals naturalitzats. Article 31 Fauna no autòctona 1. La protecció de la fauna no autòcto na es regeix pel que estableixen aquesta Llei, els tractats i els convenis internaci onals signats per l’Estat andorrà. 2. La venda en establiments comerci als, la tinença i l’exhibició pública d’ani mals de la fauna no autòctona que prové d’instal·lacions de cria en captivitat, amb finalitats comercials i degudament lega litzades, requereix, per cada animal, la possessió del certificat acreditatiu de l’origen, a més de la documentació que es pot estipular per via reglamentària. 3. La cria en captivitat de fauna no autòctona destinada a la comercialització està prohibida. Títol V. Inspecció i control Article 32 Competències 1. És competència del ministeri res ponsable de l’agricultura vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals domèstics de compa nyia i de renda, tal com es defineixen en aquesta Llei. 2. És competència del ministeri res ponsable del patrimoni natural vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals salvatges, tant els de fauna autòctona com els de fauna no autòctona. 3. Els comuns estan facultats per a la inspecció i el control de la Llei a l’efecte de prevenir les infraccions lleus previstes a l’article 33.1, apartats a), b) i h). 4. Correspon als comuns controlar els animals salvatges urbans. 5. Correspon al ministeri responsable de l’agricultura vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals de compa nyia, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals de companyia. 3282 Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Títol VI. Infraccions i sancions Article 33 Infraccions Les infraccions a les disposicions que regulen la tinença d’animals es classifiquen en faltes lleus, greus i molt greus. 1. Són infraccions lleus: a) La possessió d’un animal de com panyia no identificat o no registrat d’acord amb l’article 18. b) La presència d’animals en establi ments de concurrència pública o en transports públics quan el propietari ho hagi prohibit d’acord amb els ar ticles 8 i 19. c) L’incompliment, per part dels pro pietaris d’establiments de concurrèn cia pública o de vehicles d’ús públic de les excepcions previstes en l’arti cle 8 en referència als gossos d’as sistència, de teràpia o utilitzats pels serveis públics. d) No notificar, un veterinari, el supò sit establert a l’apartat 18.4. e) La venda d’animals als menors d’edat no emancipats o a persones incapaci tades sense l’autorització del pare, la mare o el representant legal. f) L’incompliment de l’article 6.6 i de l’article 6.14. g) El transport d’animals amb vulnera ció dels requisits establerts reglamen tàriament segons l’article 5. h) Embrutar les vies i els espais pú blics. i) L’incompliment de l’article 4.3 i de l’article 4.5. j) L’incompliment de l’article 28.2. k) L’incompliment de l’article 6.15 així com el manteniment dels animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista del seu benestar, si no els com porta un risc greu per a la salut. l) No evitar la fugida d’animals. m) Maltractar animals. n) Subministrar a un animal substàn cies que li causin alteracions lleus de la salut. o) Subministrar a un animal substàn cies que li causin alteracions lleus del comportament, en els casos en què no hagin estat prescrites per un ve terinari. p) No donar als animals l’atenció ve terinària necessària per garantir-ne la salut, si això no els causa perjudi cis greus. q) L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibei xin l’accés mitjançant la senyalització corresponent. r) Qualsevol altra infracció de les dis posicions d’aquesta Llei o de les nor mes que la desenvolupin que no estigui qualificada de greu o molt greu. 2. Són infraccions greus: a) El manteniment d’animals sense l’alimentació necessària, en estat de desnutrició, assedegats, o sense pro porcionar-los les cures necessàries amb infracció dels articles 4.1 i 6.4. b) El manteniment d’animals en instal lacions inadequades des del punt de vista higiènic o sanitari. c) L’accés d’animals a tota mena de locals destinats a la fabricació, l’em magatzematge, el transport i la mani pulació d’aliments. d) La circulació i la permanència d’ani mals a les piscines públiques exceptu ant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3. e) No enregistrar-se com a nucli zo ològic d’acord amb l’article 10.1 i no posseir o tenir incomplet el llibre de re gistre establert segons l’article 10.5. f) L’incompliment de les mesures sa nitàries establertes a l’article 15.2 i a l’article 21. g) L’acolliment i l’allotjament d’animals de renda amb incompliment dels re quisits establerts a l’article 27.2. h) La venda ambulant d’animals fora de mercats i fires legalitzats. i) La importació i l’exportació d’ani mals sense tenir en compte els requi sits previstos en aquesta Llei. j) Obligar els animals a treballar o a produir en cas de malaltia o desnu trició o sobreexplotar-los de manera que se’n faci perillar la salut. k) L’incompliment del que disposa l’article 23. l) L’alienació d’animals amb malalties, tret que en el moment de la transac ció el venedor en desconegui la ma laltia. m) L’incompliment de l’article 17. n) L’incompliment de l’article 26. o) Incomplir, els nuclis zoològics, qual sevol de les condicions i els requisits establerts a l’article 10. p) Vendre animals o fer-ne donació si no han estat declarats o registrats. q) Maltractar o agredir físicament els animals si els comporta conseqüèn cies greus per a la salut o els provo ca sofriments. r) Fer matances públiques d’animals. s) Subministrar substàncies a un ani mal que li causin alteracions greus de la salut. t) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus del com portament en casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari. u) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que no els com porten cap risc. v) L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els ani mals de renda definits reglamentàri ament. x) Reincidir en la comissió d’infrac cions lleus. 3. Són infraccions molt greus: a) L’incompliment del que disposa l’article 7. b) Els maltractaments i les agressions físiques greus als animals. c) No comunicar al Departament d’Agricultura, un veterinari, l’existèn cia de qualsevol epizoòtia o zoonosi catalogada de declaració obligatòria segons l’article 15.1. d) L’incompliment del que disposa l’article 16. 3283Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra e) L’esterilització, la pràctica de muti lacions i el sacrifici, en contra de les condicions i dels requisits establerts per aquesta Llei. f) La utilització de mètodes de sacrifi ci dels animals que contravinguin les disposicions d’aquesta Llei. g) El subministrament de substàncies no permeses als animals amb la fina litat d’augmentar-ne el rendiment o la producció. h) L’incompliment dels requisits esta blerts a l’article 20, referit a la tinença de gossos perillosos, d’atac o de de fensa, o de les disposicions reglamen tàries que s’estableixin. i) L’incompliment del que disposen els articles 29.1 i 29.2. j) L’incompliment dels requisits esta blerts als articles 30.2, 30.3, 30.6, 30.7, 30.8 i 30.9. k) L’incompliment dels articles 31.2 i 31.3. l) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que els puguin comportar danys greus. m) Capturar gossos i gats amb l’ús d’armes de foc en contra de les con dicions i dels requisits establerts a l’article 9. n) Organitzar baralles de gossos, de galls o d’altres animals, i també parti cipar en aquest tipus d’actes. o) Mantenir els animals sense l’ali mentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higi enicosanitari i de benestar, si els perju dicis als animals són molt greus. p) La fabricació no autoritzada, la fal sificació, la manipulació o la utilització fraudulenta de les marques o els sis temes i els documents oficials d’iden tificació i registre. q) Reincidir en la comissió d’infrac cions greus. Article 34 Sancions 1. Les infraccions comeses contra aquesta Llei se sancionen amb multes de 60 € a 12.000 €. 2. La imposició d’una sanció per in fraccions de caràcter greu i molt greu pot comportar el comís dels animals afectats. De la mateixa manera, pot comportar la baixa de l’establiment del Registre de Nuclis Zoològics i el tancament definitiu o la clausura temporal de l’establiment durant un període màxim de dos anys. 3. Segons la seva classificació, les infraccions se sancionen de la manera següent: a) Infraccions lleus: multa de 60 € a 300 €. b) Infraccions greus: multa de 300,01 € a 3.000 €. c) Infraccions molt greus: multa de 3.000,01 € a 12.000 €. 4. En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents: a) La transcendència social i el perjudi ci causat per la infracció comesa. b) L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció. c) La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions. d) La irreparabilitat dels danys cau sats al medi ambient o l’elevat cost de reparació. e) El grau d’intencionalitat en la co missió de la infracció. Article 35 Reincidència D’acord amb aquesta Llei, s’entén per “reincidència” quan hi ha dues resolu cions fermes per la mateixa infracció o per les infraccions de naturalesa diferent tipificades en aquesta Llei en el termini de 5 anys. Article 36 Altres responsabilitats La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta Llei no exclou la responsabilitat civil o penal i la indem nització eventual per danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada. Si hi ha un procés penal en curs se suspèn la tramitació del procedi ment administratiu fins que es dicti una sentència ferma en la via penal. Article 37 Procediment sancionador Per imposar les sancions previstes per aquesta Llei cal seguir el procediment sancionador regulat per la normativa vigent. Article 38 Expedients sancionadors 1. Mitjançant els seus agents, l’Admi nistració pot comissar animals quan hi hagi indicis racionals d’haver-se comès una infracció tipificada en aquesta Llei com a greu o molt greu i s’obri un expe dient sancionador. El comís té caràcter preventiu fins a la resolució definitiva de l’expedient sancionador, que pot trans formar la mesura preventiva de comís en sanció complementària o deixar-la sense efecte i retornar l’animal al propietari. En cas d’acordar-se el comís, l’Administració en decideix el destí més adient en fun ció de les característiques de l’espècie. En tot cas les despeses ocasionades per l’aplicació d’aquest article són a càrrec dels propietaris infractors. 2. Correspon als ministeris respon sables de l’agricultura i del patrimoni natural i els comuns, segons les com petències respectives d’inspecció i de control establertes a l’article 32, la in coació, la tramitació i la resolució dels expedients, llevat de la resolució de les sancions molt greus, que correspon al Govern. No obstant això, els comuns o els ministeris competents que iniciïn un procediment sancionador s’ho han de comunicar recíprocament. La notificació corresponent comporta la inhibició de l’òrgan al qual s’hagi notificat per no incoar dos procediments sancionadors pels mateixos fets. Article 39 Prescripció Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus. El termini de la pres cripció es comença a comptar el dia que s’hagi comès la infracció i s’interromp des del moment en què el procediment s’adreci contra l’infractor. 3284 Núm. 38 - Any 24 - 8.8.2012Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Disposició derogatòria Aquesta Llei deroga la Llei de tinença i protecció d’animals del 30 de juny de 1998, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin. Disposició final S’estableix un termini de 12 mesos, a comptar de la data de publicació d’aques ta Llei, perquè les persones propietàries d’algun tipus d’animal dels especificats en aquesta Llei puguin regular-ne la si tuació. Aquesta Llei entrarà en vigor el dia següent de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 12 de juliol del 2012 Vicenç Mateu Zamora Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publica ció en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. François Hollande Joan Enric Vives Sicília President de la Bisbe d’Urgell República Francesa Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juliol del 2012 ha aprovat la següent: llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària Exposició de motius La seguretat alimentària, entesa com l’accés fàcil a un proveïment constant d’aliments sans, és un factor essencial de qualsevol sistema de protecció de la salut pública. Al seu torn, la salut animal, igualment important pel que fa a la salut pública, constitueix un element clau per al desenvolupament de la ramaderia, així com per a la conservació del patrimoni natural, sense menysprear-ne la impor tància econòmica i social. Existeix una necessitat evident d’ori entar el desenvolupament dels sectors econòmics primaris i terciaris relacionats amb la ramaderia i l’agricultura i amb els aliments, en els principis del respecte de l’entorn; en particular, en la gestió correcta dels residus. Les crisis sanitàries internacionals que han aparegut al llarg d’aquesta última dècada han contribuït, d’una banda, a un augment important de la conscien ciació social a l’entorn d’aquests temes i, de l’altra, a un canvi significatiu de les estructures oficials de control. S’han produït canvis substancials en les nor matives sanitàries i un desenvolupament progressiu d’estructures administratives més integrades, amb una visió global i conjunta de tots els sectors involucrats en la cadena alimentària que va des de la part productiva, més agrícola o rama dera, fins als sectors que presten serveis directament als consumidors finals. També s’han produït canvis en la resta de sectors implicats directament o indi rectament en aquestes activitats econò miques, uns canvis que en la majoria dels casos han culminat en la creació d’organismes o institucions clarament orientats a l’avaluació dels riscos, des tinats a proporcionar als òrgans legis latius, als agents econòmics concernits i als ciutadans opinions independents basades en les evidències científiques disponibles, a fi que es puguin prendre les mesures més adequades per protegir els interessos generals i molt particu larment per assegurar el millor nivell possible de protecció de la salut. Altrament, des d’un punt de vista sa nitari, la lliure circulació de productes i animals segurs contribueix significativa ment en la salut i el benestar dels ciu tadans, i al mateix temps ha esdevingut un aspecte essencial dels seus interessos econòmics i socials. El Principat d’Andorra no es pot per metre la possibilitat de quedar exclòs d’aquests sistemes, tant per la seva ubi cació geogràfica com per la protecció deguda, en primer lloc, de la salut pú blica i la salut animal i, després, dels interessos econòmics dels sectors que avui continuen tenint una importància rellevant per a l’economia nacional, ja sigui per la seva influència en la balan ça comercial, ja sigui pel fet de consti tuir, com és el cas de la ramaderia, un element indispensable per a l’equilibri i la protecció de l’entorn. Això ens ha de permetre assegurar el manteniment d’una de les nostres riqueses principals, el paisatge, element clau del nostre re clam turístic. La Constitució del Principat d’Andorra, i en particular els articles 30, 31 i 32, estableix el dret a la salut, l’obligació de l’Estat de vetllar per l’entorn, i la seva intervenció perquè Andorra es pugui desenvolupar d’una manera equilibrada i sempre atenint-se als interessos i el benestar generals. La Llei per la qual es regulen els drets del consumidor i la seva protecció, del 31 de juliol del 1985, i en particular l’ar ticle 3, estableix com un dels drets bàsics dels consumidors la protecció contra els riscos que poden afectar-ne la salut o la seguretat. Per la seva banda, la Llei general de sa nitat, del 20 de març del 1989, modifica da per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, que regula les accions que permeten fer efectiu el dret a la protecció de la salut, considera una activitat bàsica del sistema sanitari la que pot incidir sobre l’àmbit propi de la veterinària de salut pública, especialment pel que fa a la prevenció i la lluita contra les zoonosis, el control higiènic i la prevenció dels riscos per a la salut derivats dels aliments, inclosa la millora de les qualitats dietètiques. A aquest efecte, imposa al Govern fer actuacions de control sanitari, de pre venció dels riscos per a la salut derivats dels aliments, incloent-hi la millora de les qualitats nutritives, i de promoció i millora de les activitats de salut pú blica sobretot en l’àrea de la seguretat alimentària. Seguint el mandat constitucional, el Principat d’Andorra signà el Protocol sobre qüestions veterinàries, comple mentari de l’Acord en forma de bescanvi de notes entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, del 28 de juny del 1990, que establia els principis sanitaris que havien de regir els intercanvis d’animals vius i de pro ductes d’origen animal entre ambdós territoris. Així, el Principat s’integrava en l’anomenat espai veterinari comunitari i, per tant, s’eliminaven les traves admi nistratives per al lliure intercanvi d’ani mals vius de les espècies d’abastament i dels productes que se’n deriven. Les