Water protection regime act

procediment es dirigeixi contra l’infrac tor. Casa de la Vall, 31 de juliol de 1985 El Sub-Síndic General Llei de policia i protecció de les aigües aprovada pel M.I. Consell General en la seva sessió del dia 31 de juliol de 1985 Títol preliminar Article 1 La present llei té per objecte d’establir el règim jurídic de la policia i protecció de les aigües. Els objectius de la policia i protecció de les aigües són els següents: Garantir la salubritat i la higiene de les aigües destinades al consum humà o animal Garantir les condicions higièniques i sanitàries de les piscines i de llurs ins tal.lacions Establir els requisits per a la declaració i aprofitament de les aigües termals i minerals Regular l’evacuació de les aigües resi duals Garantir la protecció de les aigües su perficials Títol I. Aigües potables Capítol primer. Disposicions generals Article 2 L’aigua destinada, directament o indi recta, al consum humà o animal ha d’és ser potable. Article 3 Per aigua per al consum humà s’entén: Aigua per al subministrament urbà, públic o privat Aigües envasades Aigua utilitzada per a la fabricació, tractament o conservació de substàn cies o productes destinats al consum humà Aigües que afectin la salubritat del producte alimentari final Article 4 És aigua potable aquella que reuneix totes les característiques que regla mentàriament es determinin. Article 5 El gel destinat al consum humà o que estigui en contacte directe amb produc tes destinats al consum humà ha d’ésser produït a partir d’aigua potable i mani pulat de forma que se’n preservi la pota bilitat. Capítol segon. Protecció i vigilància de les aigües potables Secció primera. Protecció Article 6 Tota captació d’aigua potable, sigui d’origen superficial o subterrani, haurà de quedar aïllada mitjançant la creació d’un perímetre de protecció, a l’interior del qual no podrà dur-se a terme cap ac tivitat sense la prèvia autorització del Consell Executiu. Reglamentàriament es determinaran quines activitats romanen prohibides dins el perímetre de protecció i que, conseqüentment, no són susceptibles d’autorització. Article 7 El Consell Executiu fixarà, cas per cas, la ubicació del perímetre de protecció, en funció d’un estudi geològic que do narà la relació entre les zones d’infiltra ció i el punt de recollida que s’haurà de protegir. Article 8 L’establiment del perímetre de protec ció no podrà fer-se mai en perjudici de tercer. A tal efecte, la persona o entitat que vulgui explotar la captació d’aigua potable haurà de ser propietària o dispo sar del dret d’ús dels terrenys compresos dins el perímetre de protecció. Quan sigui el cas, i prèvia declaració de la utilitat pública de la captació, els terrenys compresos dins el perímetre de protecció podran ésser objecte d’expro piació per mitjà del procediment legalment establert. Secció segona. Vigilància Article 9 L’aigua per al consum humà o animal serà sotmesa periòdicament a controls analítics, a fi de verificar que en tot mo ment és potable. El Consell Executiu es tabl i rà reglamentàr iament la metodologia, procediment, freqüència i determinació dels punts de mostratge, i durà a terme l’esmentada activitat de vi gilància. Capítol tercer. Abastament d’aigua Article 10 Un reglament del Consell Executiu de terminarà les condicions tècniques que han de complir les instal.lacions d’abas tament d’aigua per al consum humà, per tal de garantir-ne la potabilitat. Article 11 Tota persona física o jurídica, privada o pública, que vulgui dur a terme l’abas tament d’aigua per al consum humà haurà de justificar que la instal.lació pro jectada compleix tots els requisits esta blerts reglamentàriament i sol.licitar la pertinent autorització al Consell Execu tiu. Article 12 El subministrament d’aigua potable a través de cisternes només serà autoritzat de forma excepcional. Capítol quart. Aigües envasades Article 13 Tota persona, física o jurídica, privada o pública, que vulgui procedir a l’explo tació comercial d’una font d’aigua, mitjançant la venda d’aigua envasada per al consum humà, necessitarà la prèvia autorització del Consell Executiu. Article 14 Per obtenir l’autorització a què es refe reix l’article anterior caldrà que el sol.li citant acrediti el compliment de les condicions tècniques que reglamentària ment es determinin pel que fa a la quali tat de l’aigua i a les característiques dels envasos i de la instal.lació d’embotella ment. 140 Recull de Legislació Any 1985 Títol II. Piscines Article 15 La construcció, reforma o ampliació de piscines no reservades a la utilització personal o familiar requerirà la prèvia autorització del Consell Executiu. L’obertura de les piscines requereix igualment llicència del Consell Executiu. Per a l’atorgament de la dita llicència es tindran en compte les condicions higiè niques i sanitàries del recinte i de les se ves instal.lacions, així com les de la piscina pròpiament dita. Article 16 Les condicions que han d’observar-se en la construcció de piscines i dels seus recintes, així com en allò que concerneix la qualitat de l’aigua i de les instal.lacions de manteniment, seran determinades reglamentàriament. El reglament haurà de tenir en compte els diversos tipus de piscines, atenent al seu volum i al seu ús, ja sigui públic o privat. Article 17 Tota persona pública o privada que exploti una piscina no reservada a la uti lització personal o familiar haurà d’im posar als seus usuaris el compliment d’un reglament de règim intern que con tindrà necessàriament aquelles normes higièniques i sanitàries que regla mentàriament es determinin. Article 18 El Consell Executiu inspeccionarà pe riòdicament les piscines sotmeses a la present llei i adoptarà les mesures adients per corregir els defectes que s’observin. Article 19 La persona pública o privada que ex ploti una piscina sotmesa a les pres cripcions de la present llei serà responsable dels danys que pugui oca sionar l’incompliment de les normes hi gièniques i sanitàries establertes per aquesta llei i pels reglaments que la de senvolupin. Títol III. Aigües termals i minerals Capítol primer. De la declaració de les aigües com a termals o minerals Article 20 La declaració de la condició de termal o mineral d’una determinada aigua serà efectuada pel Consell Executiu, previ in forme tècnic de la Conselleria de Treball i Benestar Social. L’esmentada declara ció serà requisit previ per a l’autorització de l’aprofitament de les aigües en quali tat de termals o minerals. Article 21 S’entén per aigües minerals aquelles aigües naturals que provenen de les ca pes subterrànies i que, per llur especial composició química o estat físic, presen ten certes propietats terapèutiques o són susceptibles d’aprofitament industrial. Article 22 S’entén per aigües termals aquelles aigües naturals que provenen de les ca pes subterrànies i que brollen a una tem peratura superior en almenys 5ºC a la mitjana anual del medi ambient on és lo calitzada la font. Article 23 La resolució del Consell Executiu per la qual es concedeix la classificació d’u na aigua com a termal o mineral serà no tificada a l’interessat i publicada al Butlletí Oficial del Principat. Capítol segon. Aprofitament de les aigües termals i minerals Article 24 Les aigües minerals podran ésser des tinades al consum, previ llur condiciona ment i envasament, o a fins industrials, i les aigües termals podran ésser utilitza des amb fins terapèutics en establiments especialitzats. Tots aquests aprofitaments reque reixen la prèvia autorització del Consell Executiu. Article 25 Per a obtenir l’autorització d’aprofita ment d’aigües termals caldrà garantir l’a compliment de les condicions higièniques i sanitàries que regla mentàriament es determinin, pel que fa al funcionament dels establiments ter mals. Article 26 Per obtenir l’autorització d’aprofita ment d’aigües minerals caldrà garantir la qualitat de l’aigua i les condicions higiè niques i sanitàries que reglamentària ment s’estableixin sobre les indústries de condicionament i d’envasament. Article 27 Al mateix temps que concedeix l’auto rització de l’aprofitament, el Consell Executiu haurà de fixar el perímetre de protecció de la font d’aigua, d’acord amb allò que estableixen els articles 6 a 8 de la present llei. Títol IV. Aigües residuals Capítol primer. Disposició general Article 28 L’evacuació i abocament de les aigües residuals i pluvials ha d’efectuar-se d’a cord amb les prescripcions contingudes en la present llei i en els reglaments que la desenvolupin. Article 29 Les aigües residuals s’abocaran a les clavegueres o col.lectors i, en els casos i formes previstos per la present llei, a les aigües superficials. Amb la sola excepció d’allò que preveu l’article 36, següent, queda prohibit d’abocar al sòl o al subsòl les aigües residuals. Capítol segon. Condicions dels abocaments en aigües superficials Article 30 Tot abocament d’aigües residuals en aigües superficials necessitarà l’auto rització del Consell Executiu. El Consell Executiu determinarà regla mentàriament les condicions que hauran de complir-se per a obtenir l’esmentada autorització, en funció de la naturalesa de l’abocament. Article 31 El Consell Executiu controlarà periòdi cament els abocaments d’aigües resi duals en aigües superficials i adoptarà les mesures necessàries per a garantir la Any 1985 Recull de Legislació 141 salubritat del medi receptor. A tal efecte, podrà ordenar la suspensió dels abocaments o exigir-hi la instal.lació d’a parells de depuració. Capítol tercer. Estacions depuradores d’aigua Article 32 Sense perjudici de les autoritzacions de construcció que siguin escaients, l’o bertura d’una estació depuradora d’ai gua requerirà una autorització específica lliurada pel Consell Executiu i que tindrà per objecte de comprovar que l’estació reuneix les condicions necessàries per a garantir l’abocament legalment permès. Article 33 El Consell Executiu inspeccionarà pe riòdicament el funcionament de les esta cions depuradores i adoptarà les mesures adients per corregir els defectes que s’hi observin. Article 34 La persona pública o privada encarre gada de l’explotació, funcionament i manteniment d’una estació depuradora serà responsable dels danys que pugui ocasionar el mal funcionament d’aques ta. Capítol quart. Conducció d’aigües a la xarxa de clavegueres Article 35 No es concedirà cap autorització per a la construcció d’immobles si amb la sol.licitud no s’acompanyen la memòria i els plànols corresponents al sistema per a conduir les aigües residuals a la xarxa de clavegueres. Article 36 El Consell Executiu fixarà regla mentàriament les condicions que han de respectar les conduccions d’aigües resi duals, tant pel que fa a llur construcció com en allò que es refereix al manteni ment. Article 37 L’abocament a les clavegueres d’aigües industrials que provinguin d’ac tivitats especialment perilloses serà ob jecte de regulació específica per part del Consell Executiu. En tot cas, caldrà autorització del Con sell Executiu per als abocaments provi nents de bugaderies-tintoreries, tallers de reparació d’automòbils i estacions de servei, corts, estables i instal.lacions pe cuàries, adoberies i blanqueries, acaba ments tèxtils, destil.leries i fàbriques de llevats, així com tots els altres que regla mentàriament es determinin. Títol V. Aigües superficials Capítol primer. Protecció de les aigües superficials Article 38 L’Administració vetllarà pel manteni ment de l’estat natural de les aigües su perficials, evitant tota mena de pol.lució que pugui posar en perill la salut de l’home i dels animals, que dificulti la uti lització de l’aigua amb fins de consum, que afecti l’ecosistema o que perjudiqui la bellesa del paisatge. A aquest efecte s’estableix un règim de protecció i de control de les aigües superficials. Article 39 Els abocaments d’aigües residuals en aigües superficials es regulen per allò que disposa el Títol IV d’aquesta llei. Article 40 Queda prohibit de llençar a les aigües superficials objectes de qualsevol classe, especialment residus domèstics, indus trials o agrícoles que, per la seva natura lesa, puguin alterar-ne la qualitat. Article 41 Queda prohibit de rentar o netejar persones, animals o coses dins les aigües superficials de titularitat pública o en aigües de titularitat privada destinades al consum humà o animal. Capítol segon. Classificació i control Article 42 El Consell Executiu classificarà les aigües superficials segons llur qualitat i, en funció d’aquesta, determinarà els usos per a cadascun dels tipus. A aquest efecte elaborarà un inventari en el qual es farà constar l’estat de cada una de les aigües superficials. Article 43 El Consell Executiu controlarà periòdi cament l’estat de les aigües superficials i adoptarà les mesures adients per a man tenir la qualitat de cada un dels tipus. Aquests controls es duran igualment a terme cada vegada que es produeixin circumstàncies excepcionals suscepti bles d’alterar la qualitat de les aigües. Títol VI. Sancions i responsabilitat Capítol primer. Infraccions i sancions Secció primera. Disposicions generals Article 44 El que disposa aquesta llei fa referèn cia a les infraccions i sancions de natura lesa administrativa i no afecta la responsabilitat civil o penal que pugui derivar de les mateixes accions o omis sions. Article 45 En cap cas no serà possible d’imposar una doble sanció administrativa i penal per una mateixa conducta. Si existís un procés penal en curs se suspendrà la tra mitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal. Article 46 Seran responsables de les infraccions les persones privades, físiques o jurídi ques que per acció o omissió hi hagues sin participat. Article 47 Si la infracció era comesa en l’exercici d’una activitat autoritzada per l’Adminis tració en serà responsable el titular de l’autorització. Article 48 De les infraccions en productes enva sats, en serà responsable el titular de la firma o raó social que figura a l’etiqueta, llevat que se’n demostri la falsificació, o la mala conservació del producte pel te nidor, sempre que s’especifiquin a l’en vàs original les condicions de conservació. Article 49 Quan una infracció sigui imputada a una persona jurídica podran ésser consi 142 Recull de Legislació Any 1985 derades també responsables les perso nes que integren els seus organismes rectors o de direcció, així com els tècnics responsables de l’elaboració i control. Secció segona. Infraccions Article 50 Són infraccions al que disposa aquesta llei: a) No gaudir d’autorització per a la realització d’aquelles activitats que ho requereixen. b) L’incompliment dels requisits, con dicions, obligacions o prohibicions es tablerts a les normes legals o a les autoritzacions que atorgui l’Adminis tració. En el primer supòsit caldrà tenir compte d’allò que estableixen les dis posicions transitòries d’aquest text le gal. c) El subministrament d’aigües en ma les condicions de salubritat o higièni co-sanitàries. d) Les accions o omissions que com portin riscs o danys efectius per a la sa lut humana o dels animals, o afectin negativament l’ecosistema o la bellesa del paisatge, ja sigui de forma delibe rada o per abandonament de la dili gència exigible en cada cas concret. e) L’incompliment de les ordres que, en cas de necessitat, dicti l’Administra ció amb la finalitat de protegir l’estat de les aigües o de reparar els danys so ferts. f) La comercialització com a termals o minerals d’aigües que brollen a An dorra sense haver obtingut la classifi cació prèvia de tal condició. g) La negativa o resistència a submi nistrar dades o a facilitar la informació requerida per l’autoritat competent pel que fa a l’acompliment de les fun cions de vigilància i inspecció a què es refereix aquesta llei, així com el sub ministrament d’informació inexacta o documentació falsa. Article 51 Les infraccions enumerades a l’article anterior podran ésser lleus, greus o molt greus. Article 52 Es consideren infraccions lleus les enumerades a l’article 51, apartats b) f) i g). Article 53 Es consideren infraccions greus: Les enumerades a l’article 51, apartats a) c) d) i e). La reincidència en infraccions lleus dins el període d’un any. Article 54 Es consideren infraccions molt greus: La comissió de qualsevol infracció de les tipificades a l’article 51 que posi en perill la vida humana. La reincidència en infraccions greus dins el període de cinc anys. Secció tercera. Sancions Article 55 Les infraccions a què es refereix aquesta llei seran sancionades mitjan çant l’aplicació de les mesures següents: Infraccions lleus: multa de fins a 100.000 pessetes. Infraccions greus: multa compresa en tre 100.001 i 500.000 pessetes. Infraccions molt greus: multa compre sa entre 500.001 i 10.000.000 de pesse tes. Article 56 La quantia de la sanció, dins cada un dels tipus, es graduarà tractant d’assolir l’adequada proporcionalitat entre la in fracció i la sanció. A aquests efectes s’hauran de tenir en compte els criteris següents: Efecte perjudicial de la infracció sobre els interessos públics. Efecte perjudicial o dany causat sobre les persones o béns. Benefici obtingut per l’infractor. El dol, la culpa o la negligència. Article 57 En els supòsits d’infraccions greus o molt greus es podrà acordar com a san ció accessòria la revocació de l’autoritza ció que hagués concedit. Article 58 L’autoritat a la qual correspon de re soldre l’expedient podrà, en qualsevol moment, acordar el comís d’aquelles aigües destinades al consum humà que no estiguessin en bones condicions. Article 59 Les infraccions a què es refereix aquesta llei prescriuran al cap de dos anys, llevat de les molt greus, que pres criuran al cap de cinc anys. El termini de la prescripció començarà a córrer des del dia en què s’hagués comès la infracció, i s’interromprà des del moment en què el procediment es dirigeixi contra l’infrac tor. Capítol segon. Responsabilitat Article 60 Independentment de les sancions que es puguin imposar als infractors, aquests hauran de reparar els danys que hagues sin ocasionat a les aigües públiques i pri vades. Disposicions addicionals Única En tots els supòsits en què la present llei estableix la necessitat d’autorització del Consell Executiu ha d’entendre’s que es tracta d’un requisit específic al règim sanitari que no eximeix de l’obligació d’obtenir aquelles altres autoritzacions de construcció o altres de l’Administra ció local i de l’Administració Central que en cada cas siguin menester. Disposicions transitòries Primera Totes les persones i entitats que, des d’abans de l’entrada en vigor de la pre sent llei vinguessin desenvolupant acti vitats per a les quals aquesta llei exigeix autorització, hauran d’obtenir l’esmenta da autorització en el termini de dos anys. Transcorregut aquest termini sense que l’hagin obtingut, hauran de cessar en les activitats de què es tracti i, en cas contra ri, incorreran en la infracció tipificada a l’article 51 a), d’aquesta llei. Segona Aquelles aigües que es comercialitzes sin com a termals o minerals amb ante rioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, hauran d’obtenir la classificació de tal Any 1985 Recull de Legislació 143 condició en el termini de dos anys. Transcorregut l’esmentat termini sense l’obtenció de la classificació, deixaran de poder explotar-se com a aigües termals o minerals, i en cas que ho continuessin essent, la persona o entitat que així ho faci incorrerà en la infracció tipificada a l’article 51 f), d’aquesta llei. Tercera Mentre no s’hagi iniciat l’edició del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, creat per llei de 19 de maig de 1983, la publicació d’avisos, segons el procedi ment tradicional, serà suficient per a do nar compliment al requisit de publicitat d’aquells actes que hagin de fer-ne ob jecte, per disposició de la present llei. Quarta Un cop determinats els perímetres a què es refereixen els articles 6 a 8 i 27 d’aquesta llei, caldrà obtenir, en el termi ni d’un any, l’autorització a què es refe reix l’article 6 d’aquest text legal. Cinquena En tant no hagin estat aprovades les normes generals del procediment admi nistratiu, el Consell Executiu queda fa cultat per a determinar el procediment sancionador en la matèria d’aquesta llei. En tot cas, la resolució dels expedients per infraccions greus o molt greus cor respondrà al Consell Executiu. Disposicions finals Primera S’autoritza al Consell Executiu perquè desenvolupi aquesta llei per via de regla ment. Segona La present llei entrarà en vigor als quinze dies de la seva publicació. Casa de la Vall, 31 de juliol de 1985 El Subsíndic General Llei de residus sòlids aprovada pel M.I. Consell General en la seva sessió del dia 31 de juliol de 1985 Capítol I. Disposicions generals Article 1 Aquesta llei té per objecte d’establir el règim jurídic relatiu a l’emmagatzemat ge, recollida i tractament dels residus sòlids. Article 2 Les mesures que han d’adoptar els ens competents en la matèria s’orientaran a la consecució de les finalitats següents: a) Evitar la contaminació ambiental i la degradació del paisatge. b) Evitar l’abandonament incontrolat dels residus sòlids. c) Promoure els mitjans de gestió més eficaços per a la recollida de residus sòlids i desenvolupar les tècniques més adients a cada cas. d) Ordenar els mitjans de tractament de residus sòlids que permetin fórmu les alternatives i rendibles d’utilització d’aquests. e) Evitar les molèsties i perills que es puguin derivar de l’eliminació dels re sidus sòlids. Article 3 Als efectes d’aquesta llei, s’entén per residus sòlids els que resulten de la sèrie d’activitats públiques, industrials, co mercials i agrícoles, que no són gasosos ni líquids i que, entre d’altres, compre nen: a) Els detritus de tota classe, en espe cial les escombraries dels domicilis, les cendres, les escòries de les calefac cions centrals, els trossos de vidres o porcellanes, fulles i residus de tota mena. b) Les deixalles provinents d’establi ments industrials i comercials, ofici nes, administracions, patis i jardins privats. c) Els fems, adobs, fulles mortes, fangs i, de forma general, tots els productes que provinguin de la neteja de les vies públiques, vies particulars abonades a la neteja, jardins públics, parcs, ce mentiris i llurs dependències. d) Productes que provenen de la nete ja i restes de mercats, fires, fires de bestiar i llocs d’esbarjo públics. e) Residus provinents d’escoles, hos pitals, presons i edificis públics. f) Objectes de grans dimensions, així com cadàvers d’animals de tipus do mèstic. g) Les runes, enderrocs, restes d’obres i, en general, el material de demolició, tant d’obres públiques com d’obres particulars. h) Les cendres i escòries de fàbriques i, en general, tots els residus provi nents d’un comerç o d’una indústria qualsevol, dels patis i jardins privats, restes anatòmiques i infeccioses pro cedents dels hospitals o clíniques, així com les restes i despulles dels escorxa dors. Article 4 La destinació final dels residus sòlids per mitjà de llur tractament és llur eli minació o aprofitament. L’eliminació comprèn l’abocament controlat, així com la destrucció dels re sidus per mitjà de sistemes que no impli quin recuperació d’energia. L’aprofitament inclou tot procés in dustrial adreçat a recuperar o transfor mar els recursos continguts en els residus. Article 5 Les Corporacions locals podran esta blir amb el sector privat les fórmules convencionals o organitzatives més es caients per a una eficaç prestació del ser vei de recollida i tractament de residus sòlids. Igualment podran establir acords en tre diversos ens administratius per a la gestió conjunta dels serveis esmentats a l’apartat anterior. Capítol II. Emmagatzematge i abocaments Article 6 Les persones físiques o jurídiques les activitats de les quals produeixin residus sòlids són obligades a posar-los a dispo sició de les Corporacions locals en les 144 Recull de Legislació Any 1985