Ley Nº 14/1986 - Ley General de Sanidad

1. Els mitjans i les actuacions del sistema sanitari L’aplicació de la reforma que la Llei estableix ha de ser, per força, gradual i s’ha d’harmonitzar amb la successiva estan orientats prioritàriament a la promoció de la salut i assumpció de responsabilitats per les comunitats autòno- a la prevenció de les malalties. mes, i adequar-se a les disponibilitats pressupostàries pel 2. L’assistència sanitària pública s’estén a tota la que fa a l’atorgament de les prestacions del sistema a tots població espanyola. L’accés i les prestacions sanitàries els ciutadans. Això explica l’extensió i el detall amb què s’han de realitzar en condicions d’igualtat efectiva. s’han concebut les disposicions transitòries. 3. La política de salut està orientada a la superació Aquesta extensió no és inferior en el cas de les dispo- dels desequilibris territorials i socials. sicions finals, encara que per una raó diferent. En efecte, aquestes disposicions contenen diversos mandats al Article quatre Govern perquè desplegui les previsions de la Llei general de sanitat i autoritzacions a aquest perquè refongui bona 1. Tant l’Estat com les comunitats autònomes i les part de la molt dispersa i abundant legislació sanitària altres administracions públiques competents han d’orga- vigent. D’aquesta manera, el nou sistema sanitari comença nitzar i desenvolupar totes les accions sanitàries a què es el seu camí amb una legislació renovada i posada al dia, refereix aquest títol dins una concepció integral del sis- on han d’aparèixer degudament especificats els contin- tema sanitari. guts més rellevants de la regulació del sector salut. 2. Les comunitats autònomes han de crear els seus serveis de salut dins el marc d’aquesta Llei i dels seus TÍTOL PRELIMINAR respectius estatuts d’autonomia. Article cinc Del dret a la protecció de la salut

1. Els serveis públics de salut s’han d’organitzar de CAPÍTOL ÚNIC manera que sigui possible articular la participació comuni- tària a través de les corporacions territorials corresponents Article u en la formulació de la política sanitària i en el control de la seva execució.

1. Aquesta Llei té per objecte la regulació general de 2. Als efectes de l’esmentada participació, s’hi entenen totes les accions que permetin fer efectiu el dret a la pro- compreses les organitzacions empresarials i sindicals. La tecció de la salut reconegut a l’article 43 i concordants de representació de cadascuna d’aquestes organitzacions s’ha la Constitució. de fixar atenent criteris de proporcionalitat, segons el que

2. Són titulars del dret a la protecció de la salut i a disposa el títol III de la Llei orgànica de llibertat sindical. l’atenció sanitària tots els espanyols i els ciutadans estran- gers que tinguin establerta la seva residència en el terri- tori nacional. Article sis

3. Els estrangers no residents a Espanya, així com Les actuacions de les administracions públiques sani- els espanyols fora del territori nacional, tenen garantit tàries estan orientades: aquest dret en la forma que les lleis i els convenis interna- cionals estableixin. 1. A la promoció de la salut.

4. Per a l’exercici dels drets que aquesta Llei esta- 2. A promoure l’interès individual, familiar i social bleix estan legitimades, tant en la via administrativa com per la salut mitjançant l’adequada educació sanitària de la jurisdiccional, les persones a què es refereix l’apartat 2 població. d’aquest article. 3. A garantir que totes les accions sanitàries que es duguin a terme estiguin dirigides a la prevenció de les Article dos malalties i no només a curar-les.

1. Aquesta Llei té la condició de norma bàsica en el 4. A garantir l’assistència sanitària en tots els casos sentit previst a l’article 149.1.16 de la Constitució i és apli- de pèrdua de la salut. cable a tot el territori de l’Estat, excepte els articles 31, 5. A promoure les accions necessàries per a la reha- apartat 1, lletres b) i c), i 57 a 69, que constitueixen dret bilitació funcional i reinserció social del pacient. Suplement núm. 8 Any 1986 148 Article set 8. Que se li estengui un certificat acreditatiu del seu estat de salut quan la seva exigència s’estableixi per una Els serveis sanitaris, així com els administratius, eco- disposició legal o reglamentària. nòmics i qualssevol altres que siguin necessaris per al 9. A negar-se al tractament, excepte en els casos funcionament del sistema de salut han d’adequar la seva assenyalats a l’apartat 6; per fer-ho, ha de sol·licitar l’alta organització i funcionament als principis d’eficàcia, celeri- voluntària en els termes que assenyala l’apartat 4 de l’ar- tat, economia i flexibilitat. ticle següent.

10. A participar, a través de les institucions comuni- Article vuit tàries, en les activitats sanitàries, en els termes que esta-

1. Es considera activitat fonamental del sistema sani- bleixen aquesta Llei i les disposicions que la despleguin. tari la realització dels estudis epidemiològics necessaris 11. Que quedi constància per escrit de tot el seu pro- per orientar amb la màxima eficàcia la prevenció dels ris- cés. En finalitzar l’estada de l’usuari en una institució hos- cos per a la salut, així com la planificació i l’avaluació pitalària, el pacient, familiar o persona pròxima a ell ha de sanitària, havent de tenir com a base un sistema organit- rebre’n l’informe d’alta. zat d’informació sanitària, vigilància i acció epidemiolò- 12. A utilitzar les vies de reclamació i de proposta de gica. suggeriments en els terminis previstos. En un cas o en

2. Així mateix, es considera activitat bàsica del sis- l’altre ha de rebre resposta per escrit en els terminis que tema sanitari la que pugui incidir sobre l’àmbit propi de la s’estableixin per reglament. veterinària de salut pública en relació amb el control d’hi- 13. A triar el metge i els altres sanitaris titulats giene, la tecnologia i la recerca alimentàries, així com la d’acord amb les condicions previstes en aquesta Llei, en prevenció i la lluita contra la zoonosi i les tècniques neces- les disposicions que es dictin per al seu desplegament i sàries per evitar riscos en l’home deguts a la vida animal en les que regulin el treball sanitari en els centres de o a les seves malalties. salut.

14. A obtenir els medicaments i productes sanitaris Article nou que es considerin necessaris per promoure, conservar o restablir la seva salut, en els termes que estableixi per Els poders públics han d’informar els usuaris dels ser- reglament l’Administració de l’Estat. veis del sistema sanitari públic, o vinculats al dels seus 15. Respectant el peculiar règim econòmic de cada drets i deures. servei sanitari, els drets previstos als apartats 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9 i 11 d’aquest article també s’han d’exercir respecte als Article deu serveis sanitaris privats. Tothom té els següents drets respecte a les diferents administracions públiques sanitàries: Article onze

1. Al respecte a la seva personalitat, dignitat humana i intimitat, sense que pugui ser discriminat per raons de Són obligacions dels ciutadans amb les institucions i raça, de tipus social, de sexe, moral, econòmic, ideològic, organismes del sistema sanitari: polític o sindical. 1. Complir les prescripcions generals de naturalesa

2. A la informació sobre els serveis sanitaris a què sanitària comunes a tota la població, així com les especí- pot accedir i sobre els requisits necessaris per al seu ús. fiques determinades pels serveis sanitaris.

3. A la confidencialitat de tota la informació relacio- 2. Tenir cura de les instal·lacions i col·laborar en el nada amb el seu procés i amb la seva estada en institucions manteniment de l’habitabilitat de les institucions sanità- sanitàries públiques i privades que col·laborin amb el sis- ries. tema públic. 3. Responsabilitzar-se de l’ús adequat de les presta-

4. A ser advertit sobre si els procediments de pro- cions que ofereix el sistema sanitari, fonamentalment pel nòstic, diagnòstic i terapèutics que se li apliquin poden que fa a la utilització de serveis, procediments de baixa ser utilitzats en funció d’un projecte docent o de recerca, laboral o incapacitat permanent i prestacions terapèuti- que en cap cas pot comportar perill addicional per a la ques i socials. seva salut. En tot cas és imprescindible la prèvia autoritza- 4. Signar el document d’alta voluntària en els casos ció i per escrit del pacient i l’acceptació per part del metge de no-acceptació del tractament. Si s’hi nega, la direcció i de la direcció del corresponent centre sanitari. del centre sanitari corresponent, a proposta del facultatiu

5. A rebre en termes comprensibles, per a ell i els encarregat del cas, pot donar l’alta. seus familiars o cercles pròxims, informació completa i continuada, verbal i escrita, sobre el seu procés, inclo- Article dotze ent-hi el diagnòstic, pronòstic i alternatives de tracta- ment. Els poders públics han d’orientar les seves polítiques

6. A la lliure elecció entre les opcions que li presenti de despesa sanitària a fi de corregir desigualtats sanità- el responsable mèdic del seu cas, amb consentiment ries i garantir la igualtat d’accés als serveis sanitaris escrit previ de l’usuari per a la realització de qualsevol públics de tot el territori espanyol, segons el que disposen intervenció, excepte en els casos següents: els articles 9.2 i 158.1 de la Constitució. a) Quan la no-intervenció suposi un risc per a la salut Article tretze pública. b) Quan no estigui capacitat per prendre decisions, El Govern ha d’aprovar les normes necessàries per cas en què el dret correspon als familiars o persones prò- evitar l’intrusisme professional i la mala pràctica. ximes. c) Quan la urgència no permeti demores perquè es Article catorze podrien ocasionar lesions irreversibles o hi ha perill de mort. Els poders públics han d’aplicar, mitjançant el corres-

7. Que se li assigni un metge, el nom del qual se li ha ponent desplegament normatiu, la facultat d’elecció de de donar a conèixer, que serà el seu interlocutor principal metge en l’atenció primària de l’àrea de salut. En els nuclis amb l’equip assistencial. En cas d’absència, un altre facul- de població de més de 250.000 habitants es pot triar en el tatiu de l’equip n’ha d’assumir la responsabilitat. conjunt de la ciutat. Suplement núm. 8 Any 1986 149 Article quinze tors de risc, així com els programes de prevenció de les deficiències, tant congènites com adquirides.

1. Una vegada superades les possibilitats de diag- 6. La promoció i la millora dels sistemes de saneja- nòstic i tractament de l’atenció primària, els usuaris del ment, proveïment d’aigües, eliminació i tractament de Sistema Nacional de Salut tenen dret, en el marc de la residus líquids i sòlids; la promoció i millora dels sistemes seva àrea de salut, a ser atesos en els serveis especialit- de sanejament i control de l’aire, amb especial atenció a la zats hospitalaris. contaminació atmosfèrica; la vigilància sanitària i l’ade-

2. El Ministeri de Sanitat i Consum ha d’acreditar quació a la salut del medi ambient en tots els àmbits de la serveis de referència, als quals han de poder accedir tots vida, incloent-hi l’habitatge. els usuaris del Sistema Nacional de Salut una vegada 7. Els programes d’orientació en el camp de la plani- superades les possibilitats de diagnòstic i tractament dels ficació familiar i la prestació dels serveis corresponents. serveis especialitzats de la comunitat autònoma on resi- 8. La promoció i millora de la salut mental. deixin. 9. La protecció, promoció i millora de la salut laboral. Article setze 10. El control sanitari i la prevenció dels riscos per a la salut derivats dels productes alimentaris, incloent-hi la Les normes d’utilització dels serveis sanitaris són millora de les seves qualitats nutritives. iguals per a tothom, independentment de la condició en 11. El control sanitari dels productes farmacèutics, què s’hi accedeixi. En conseqüència, els usuaris sense altres productes i elements d’utilització terapèutica, diag- dret a l’assistència dels serveis de salut, i també als pre- nòstica i auxiliar i d’aquells altres que afectin l’organisme vistos a l’article 80, poden accedir als serveis sanitaris humà i puguin suposar un risc per a la salut de les perso- amb la consideració de pacients privats, d’acord amb els nes. criteris següents: 12. Promoció i millora de les activitats de veterinària

1. Pel que fa a l’atenció primària, se’ls apliquen les de salut pública, sobretot en les àrees de la higiene ali- mateixes normes sobre assignació d’equips i lliure elec- mentària, en escorxadors i indústries de la seva compe- ció que a la resta dels usuaris. tència, i en l’harmonització funcional que exigeix la pre-

2. L’ingrés en centres hospitalaris s’ha de fer a través venció i lluita contra la zoonosi. de la unitat d’admissió de l’hospital, per mitjà d’una llista 13. La difusió de la informació epidemiològica gene- d’espera única, per la qual cosa no hi ha d’haver un sis- ral i específica per fomentar el coneixement detallat dels tema d’accés i hospitalització diferenciat segons la condi- problemes de salut. ció del pacient. 14. La millora i adequació de les necessitats de la for-

3. La facturació per l’atenció d’aquests pacients, mació del personal al servei de l’organització sanitària. l’han de fer les respectives administracions dels centres, 15. El foment de la recerca científica en el terreny prenent com a base els costos efectius. Aquests ingressos específic dels problemes de salut. tenen la condició de propis dels serveis de salut. En cap 16. El control i millora de la qualitat de l’assistència cas aquests ingressos poden revertir directament en sanitària en tots els nivells. aquells que intervenen en l’atenció d’aquests pacients. Article dinou Article disset 1. Els poders públics han de prestar especial atenció a la sanitat ambiental, que ha de tenir la corresponent Les administracions públiques obligades a atendre consideració en els programes de salut. sanitàriament els ciutadans no els han d’abonar les des- 2. Les autoritats sanitàries han de proposar o partici- peses que es puguin ocasionar per la utilització de serveis par amb altres departaments en l’elaboració i l’execució sanitaris diferents d’aquells que els corresponguin en vir- de la legislació sobre: tut del que disposen aquesta Llei, les disposicions que es dictin per al seu desplegament i les normes que aprovin a) Qualitat de l’aire. les comunitats autònomes en l’exercici de les seves com- b) Aigües. petències. c) Aliments i indústries alimentàries. d) Residus orgànics sòlids i líquids. CAPÍTOL II e) El sòl i subsòl. f) Les diferents formes d’energia. De les actuacions sanitàries del sistema de salut g) Transport col·lectiu. h) Substàncies tòxiques i perilloses. i) L’habitatge i l’urbanisme. Article divuit j) El medi escolar i esportiu. Les administracions públiques, a través dels seus ser- k) El medi laboral. veis de salut i dels òrgans competents en cada cas, han de l) Llocs, locals i instal·lacions d’esplai públic. dur a terme les actuacions següents: m) Qualsevol altre aspecte del medi ambient relacio- nat amb la salut.

1. Adopció sistemàtica d’accions per a l’educació sanitària com a element primordial per a la millora de la CAPÍTOL III salut individual i comunitària.

2. L’atenció primària integral de la salut, incloent-hi, De la salut mental a més de les accions curatives i rehabilitadores, les que estenguin a la promoció de la salut i a la prevenció de la Article vint malaltia de l’individu i de la comunitat.

3. L’assistència sanitària especialitzada, que inclou Sobre la base de la plena integració de les actuacions l’assistència domiciliària, l’hospitalització i la rehabilita- relatives a la salut mental en el sistema sanitari general i ció. de la total equiparació del malalt mental a les altres per-

4. La prestació dels productes terapèutics necessa- sones que recursos assistencials a nivell ambulatori i els ris. sistemes d’hospitalització parcial i atenció a domicili, que

5. Els programes d’atenció a grups de població de redueixin al màxim possible la necessitat d’hospitalitza- més risc i programes específics de protecció contra fac- ció. Suplement núm. 8 Any 1986 150

1. L’atenció als problemes de salut mental de la CAPÍTOL V població s’ha de fer en l’àmbit comunitari, potenciant els recursos assistencials a nivell ambulatori i els sistemes De la intervenció pública en relació amb la salut d’hospitalització parcial i atenció a domicili, que redueixin individual col·lectiva al màxim la necessitat d’hospitalització. S’han de considerar de manera especial els proble- Article vint-i-tres mes relatius a la psiquiatria infantil i psicogeriatria.

2. L’hospitalització dels pacients per processos que Per a la consecució dels objectius que es desenvolu- ho requereixin s’ha de fer a les unitats psiquiàtriques dels pen en el present capítol, les administracions sanitàries, hospitals generals. d’acord amb les seves competències, han de crear els

3. S’han de desenvolupar els serveis de rehabilitació registres i elaborar les anàlisis d’informació necessàries i reinserció social necessaris per a una adequada atenció per al coneixement de les diferents situacions de les quals integral dels problemes del malalt mental, buscant la puguin derivar accions d’intervenció de l’autoritat sanità- necessària coordinació amb els serveis socials. ria.

4. Els serveis de salut mental i d’atenció psiquiàtrica del sistema sanitari general han de cobrir, així mateix, en Article vint-i-quatre coordinació amb els serveis socials, els aspectes de pre- venció primària i l’atenció als problemes psicosocials que Les activitats públiques i privades que, directament o acompanyen la pèrdua de salut en general. indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut, han de ser sotmeses pels òrgans competents a limitacions preventives de caràcter administratiu, d’acord CAPÍTOL IV amb la normativa bàsica de l’Estat. De la salut laboral Article vint-i-cinc Article vint-i-u 1. L’exigència d’autoritzacions sanitàries, així com l’obligació de sotmetre a registre per raons sanitàries les

1. L’actuació sanitària en l’àmbit de la salut laboral empreses o productes, s’han d’establir per reglament, inclou els aspectes següents: prenent com a base el que disposa aquesta Llei. a) Promoure amb caràcter general la salut integral 2. S’han d’establir, així mateix, prohibicions i requi- del treballador. sits mínims per a l’ús i el tràfic dels béns, quan suposin un b) Actuar en els aspectes sanitaris de la prevenció risc o dany per a la salut. dels riscos professionals. 3. Quan l’activitat duta a terme tingui una repercus- c) Així mateix s’han de vigilar les condicions de tre- sió excepcional i negativa en la salut dels ciutadans, les ball i ambientals que puguin resultar nocives o insalubres administracions públiques, a través dels òrgans compe- durant els períodes d’embaràs i lactància de la dona tre- tents, poden decretar la intervenció administrativa perti- balladora, ajustant la seva activitat laboral, si és neces- nent, per eliminar aquella. La intervenció sanitària no té sari, a un treball compatible durant aquests períodes. altre objectiu que l’eliminació dels riscos per a la salut col· d) Determinar i prevenir els factors de microclima lectiva i ha de cessar tan aviat com aquells quedin exclo- laboral que puguin ser causants d’efectes nocius per a la sos. salut dels treballadors. e) Vigilar la salut dels treballadors per detectar pre- Article vint-i-sis coçment i individualitzar els factors de risc i deteriorament que puguin afectar la seva salut. 1. En cas que existeixi o se sospiti raonablement que f) Elaborar juntament amb les autoritats laborals existeix un risc imminent i extraordinari per a la salut, les competents un mapa de riscos laborals per a la salut dels autoritats sanitàries han d’adoptar les mesures preventi- treballadors. A aquests efectes, les empreses tenen l’obli- ves que considerin pertinents, com ara la confiscació o gació de comunicar a les autoritats sanitàries pertinents immobilització de productes, suspensió de l’exercici d’ac- les substàncies utilitzades en el cicle productiu. Així tivitats, tancament d’empreses o les seves instal·lacions, mateix, s’ha d’establir un sistema d’informació sanitària intervenció de mitjans materials i personals i totes les que permeti el control epidemiològic i el registre de mor- altres que es considerin sanitàriament justificades. biditat i mortalitat per patologia professional. 2. La durada de les mesures a què es refereix l’apar- g) Promoure la informació, formació i participació tat anterior, que s’han de fixar per a cada cas, sense per- dels treballadors i empresaris quant als plans, programes judici de les pròrrogues successives acordades per reso- i actuacions sanitàries en el camp de la salut laboral. lucions motivades, no ha d’excedir el que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les hagi jus-

2. Les accions esmentades a l’apartat anterior s’han tificat. de dur a terme des de les arques de salut a què es refereix el capítol III del títol III d’aquesta Llei.

3. L’exercici de les competències esmentades en Article vint-i-set aquest article s’ha de portar a terme sota la direcció de les Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves autoritats sanitàries, que han d’actuar en estreta coordi- competències, han de fer un control de la publicitat i pro- nació amb les autoritats laborals i amb els òrgans de par- paganda comercials perquè s’ajustin a criteris de veracitat ticipació, inspecció i control de les condicions de treball i pel que fa a la salut i per limitar tot el que pugui constituir seguretat i higiene a les empreses. un perjudici per a la salut. Article vint-i-dos Article vint-i-vuit Els empresaris i treballadors a través de les seves Totes les mesures preventives que conté aquest capí- organitzacions representatives han de participar en la pla- tol han d’atendre els principis següents: nificació, programació, organització i control de la gestió relacionada amb la salut laboral, en els diferents nivells a) Preferència de la col·laboració voluntària amb les territorials. autoritats sanitàries. Suplement núm. 8 Any 1986 151 b) No es poden ordenar mesures obligatòries que ponsabilitats civils, penals o d’un altre ordre que hi puguin comportin risc per a la vida. concórrer. c) Les limitacions sanitàries han de ser proporciona- 2. En els casos en què les infraccions puguin ser des als fins que en cada cas es persegueixin. constitutives de delicte, l’Administració ha de passar el d) S’han d’utilitzar les mesures que perjudiquin tant de culpa a la jurisdicció competent i s’ha d’abstenir menys el principi de lliure circulació de les persones i dels de seguir el procediment sancionador mentre l’autoritat béns, la llibertat d’empresa i qualssevol altres drets afec- judicial no dicti sentència ferma. tats. Si no s’ha estimat l’existència de delicte, l’Adminis- Article vint-i-nou tració ha de continuar l’expedient sancionador prenent com a base els fets que els tribunals hagin considerat

1. Els centres i establiments sanitaris, sigui quin sigui provats. el seu nivell i categoria o titular, requereixen l’autorització Les mesures administratives que s’hagin adoptat per administrativa prèvia per a la seva instal·lació i funciona- salvaguardar la salut i seguretat de les persones s’han de ment, així com per a les modificacions que respecte a la mantenir mentre l’autoritat judicial no s’hi pronunciï. seva estructura i règim inicial es puguin establir.

2. L’autorització administrativa prèvia també es refe- Article trenta-tres reix a les operacions de qualificació, acreditació i registre de l’establiment. Les bases generals sobre qualificació, En cap cas s’ha d’imposar una doble sanció pels registre i autorització s’han d’establir per reial decret. mateixos fets i en funció dels mateixos interessos públics

3. Quan la defensa de la salut de la població ho protegits, per bé que s’han d’exigir les altres responsabi- requereixi, les administracions sanitàries competents litats que es dedueixin d’altres fets o infraccions concur- poden establir règims temporals i excepcionals de funcio- rents. nament dels establiments sanitaris. Article trenta-quatre Article trenta Les infraccions es qualifiquen de lleus, greus i molt

1. Tots els centres i establiments sanitaris, així com greus, atenent els criteris de risc per a la salut, quantia de les activitats de promoció i publicitat, estan sotmesos a la l’eventual benefici obtingut, grau d’intencionalitat, grave- inspecció i control per les administracions sanitàries com- tat de l’alteració sanitària i social produïda, generalització petents. de la infracció i reincidència.

2. Els centres a què es refereix l’article 66 d’aquesta Llei també estan sotmesos a l’avaluació de les seves acti- Article trenta-cinc vitats i funcionament, sense perjudici del que estableixen els articles 67, 88 i 89. En tot cas, les condicions que s’es- Es tipifiquen com a infraccions sanitàries les tableixin són anàlogues a les fixades per als centres següents: públics. A) Infraccions lleus. Article trenta-u 1a Les simples irregularitats en l’observació de la normativa sanitària vigent, sense transcendència directa

1. El personal al servei de les administracions públi- per a la salut pública. ques que exerceixi les funcions d’inspecció, quan dugui a 2a Les comeses per simple negligència, sempre que terme aquestes funcions i acreditant, si és necessari, la l’alteració o el risc sanitaris produïts siguin de poca enti- seva identitat, està autoritzat per: tat. a) entrar lliurement i sense notificació prèvia, en 3a Les que, per raó dels criteris que preveu aquest qualsevol moment, a qualsevol centre o establiment sub- article, mereixin la qualificació de lleus o no sigui proce- jecte a aquesta Llei, dent la seva qualificació com a faltes greus o molt greus. b) procedir a les proves, recerques o exàmens neces- saris per comprovar el compliment d’aquesta Llei i de les B) Infraccions greus. normes que es dictin per al seu desplegament, 1a Les que rebin expressament aquesta qualificació c) prendre o treure mostres, a fi de comprovar el en la normativa especial aplicable en cada cas. compliment del que preveuen aquesta Llei i les disposici- 2a Les que es produeixin per falta de controls i pre- ons per al seu desplegament, i caucions exigibles en l’activitat, servei o instal·lació de d) dur a terme totes les actuacions que siguin neces- què es tracti. sàries per al compliment de les funcions d’inspecció que 3a Les que siguin concurrents amb altres infraccions exerceixin. sanitàries lleus, o hagin servit per facilitar-les o encobrir-

2. Com a conseqüència de les actuacions d’inspecció les. i control, les autoritats sanitàries competents poden orde- 4a L’incompliment dels requeriments específics que nar la suspensió provisional, prohibició de les activitats i formulin les autoritats sanitàries, sempre que es produei- clausura definitiva dels centres i establiments, pel fet de xin per primera vegada. requerir-ho la salut col·lectiva o per incompliment dels 5a La resistència a subministrar dades, facilitar infor- requisits exigits per a la seva instal·lació i funcionament. mació o prestar col·laboració a les autoritats sanitàries o als seus agents. 6a Les que, per raó dels elements previstos en aquest CAPÍTOL VI article, mereixin la qualificació de greus o no sigui proce- dent la seva qualificació com a faltes lleus o molt greus. De les infraccions i sancions 7a La reincidència en la comissió d’infraccions lleus, en els últims tres mesos. Article trenta-dos C) Infraccions molt greus.

1. Les infraccions en matèria de sanitat són objecte de les sancions administratives corresponents, prèvia ins- 1a Les que rebin expressament aquesta qualificació trucció de l’expedient oportú, sense perjudici de les res- en la normativa especial aplicable en cada cas. Suplement núm. 8 Any 1986 152 2a Les que es realitzin de forma conscient i delibe- o tràfic de mercaderies i del tràfic internacional de viat- rada, sempre que es produeixi un dany greu. gers. 3a Les que siguin concurrents amb altres infraccions 3. El Ministeri de Sanitat i Consum ha de col·laborar sanitàries greus, o hagin servit per facilitar o encobrir la amb altres departaments per facilitar que les activitats seva comissió. d’inspecció o control de sanitat exterior siguin coordina- 4a L’incompliment reiterat dels requeriments especí- des amb aquelles altres que puguin estar relacionades, fics que formulin les autoritats sanitàries. per tal de simplificar i agilitar el tràfic, i sempre d’acord 5a La negativa absoluta a facilitar informació o pres- amb els convenis internacionals. tar col·laboració als serveis de control i inspecció. 4. Les activitats i les funcions de sanitat exterior s’han 6a La resistència, coacció, amenaça, represàlia, de regular per reial decret, a proposta dels departaments desacatament o qualsevol altra forma de pressió exercida competents. sobre les autoritats sanitàries o els seus agents. 7a Les que, per raó dels elements previstos en aquest Article trenta-nou article i del seu grau de concurrència, mereixin la qualifi- cació de molt greus o no sigui procedent la seva qualifica- Mitjançant les relacions i els acords sanitaris interna- ció com a faltes lleus o greus. cionals, Espanya ha de col·laborar amb altres països i 8a La reincidència en la comissió de faltes greus els organismes internacionals: en el control epidemiològic; últims cinc anys. en la lluita contra les malalties transmissibles; en la con- servació d’un medi ambient saludable; en l’elaboració, Article trenta-sis perfeccionament i posada en pràctica de normatives inter- nacionals; en la recerca biomèdica i en totes les accions

1. Les infraccions en matèria de sanitat se sancionen que s’acordin perquè es consideren beneficioses per a les amb multes d’acord amb la graduació següent: parts en el terreny de la salut. Ha de prestar especial aten- a) Infraccions lleus, fins a 500.000 pessetes. ció a la cooperació amb les nacions amb les quals té més b) Infraccions greus, des de 500.001 fins a 2.500.000 llaços per raons històriques, culturals, geogràfiques i de pessetes, i poden excedir aquesta quantitat fins a assolir relacions en altres àrees, així com les accions de coopera- el quíntuple del valor dels productes o serveis objecte de ció sanitària que tinguin com a finalitat el desenvolupa- la infracció. ment dels pobles. En l’exercici d’aquestes funcions, les c) Infraccions molt greus, des de 2.500.001 fins a autoritats sanitàries han d’actuar en col·laboració amb el 100.000.000 de pessetes, i poden excedir aquesta quanti- Ministeri d’Afers Exteriors. tat fins a assolir el quíntuple del valor dels productes o serveis objecte de la infracció. Article quaranta

2. A més, en els casos d’infraccions molt greus, el L’Administració de l’Estat, sense detriment de les com- Consell de Ministres o els consells de govern de les comu- petències de les comunitats autònomes, desenvolupa les nitats autònomes que tinguin competències per a això actuacions següents: poden acordar el tancament temporal de l’establiment, 1. La determinació, amb caràcter general, dels mèto- instal·lació o servei per un termini màxim de cinc anys. En des d’anàlisi i mesurament i dels requisits tècnics i condi- aquest cas, és aplicable el que preveu l’article 57.4 de la cions mínimes, en matèria de control sanitari del medi Llei 8/1980, de 10 de març, per la qual s’aprova l’Estatut ambient. dels treballadors. 2. La determinació dels requisits sanitaris de les

3. Les quanties assenyalades anteriorment han de ser reglamentacions tecnicosanitàries dels aliments, serveis revisades i actualitzades periòdicament pel Govern, per o productes directament o indirectament relacionats amb reial decret, tenint en compte la variació dels índexs de l’ús i consum humans. preus per al consum. 3. El registre general sanitari d’aliments i de les indústries, establiments o instal·lacions que els produei- Article trenta-set xen, elaboren o importen, que ha de recollir les autoritza- No tenen caràcter de sanció la clausura o el tancament cions i comunicacions de les comunitats autònomes d’establiments, instal·lacions o serveis que no comptin d’acord amb les seves competències. amb les prèvies autoritzacions o registres sanitaris pre- 4. L’autorització mitjançant reglamentacions i llistes ceptius, o la suspensió del seu funcionament fins que se positives d’additius, desnaturalitzadors, material macro- solucionin els defectes o es compleixin els requisits exi- molecular per a la fabricació d’envasos i embalatges, gits per raons de sanitat, higiene o seguretat. components alimentaris per a règims especials, deter- gents i desinfectants utilitzats en la indústria alimentària.

5. La reglamentació, autorització i registre o homolo- TÍTOL II gació, segons sigui procedent, dels medicaments d’ús humà i veterinari i dels altres productes i articles sanitaris i d’aquells que, en afectar l’ésser humà, poden suposar un De les competències de les administracions risc per a la salut de les persones. Quan es tracti de medi- públiques caments, productes o articles destinats al comerç exterior o la utilització o consum dels quals pugui afectar la segu- CAPÍTOL PRIMER retat pública, l’Administració de l’Estat ha d’exercir les competències d’inspecció i control de qualitat. De les competències de l’Estat 6. La reglamentació i autorització de les activitats de les persones físiques o jurídiques dedicades a la prepara- Article trenta-vuit ció, elaboració i fabricació dels productes esmentats al número anterior, així com la determinació dels requisits

1. Són competència exclusiva de l’Estat la sanitat exte- mínims que han d’observar les persones i els magatzems rior i les relacions i els acords sanitaris internacionals. dedicats a la seva distribució majorista i l’autorització dels

2. Són activitats de sanitat exterior totes les que es que exerceixin les seves activitats en més d’una comuni- realitzin en matèria de vigilància i control dels possibles tat autònoma. Quan les activitats enunciades en aquest riscos per a la salut derivats de la importació, exportació apartat facin referència als medicaments, productes o arti- Suplement núm. 8 Any 1986 153 cles esmentats a l’últim paràgraf de l’apartat anterior, 3. No obstant això, els ajuntaments, sense perjudici l’Administració de l’Estat ha d’exercir les competències de les competències de les altres administracions públi- d’inspecció i control de qualitat. ques, tenen les següents responsabilitats mínimes en

7. La determinació amb caràcter general de les con- relació amb l’obligat compliment de les normes i els plans dicions i requisits tècnics mínims per a l’aprovació i homo- sanitaris: logació de les instal·lacions i equips dels centres i ser- veis. a) Control sanitari del medi ambient: contaminació

8. La reglamentació sobre acreditació, homologació, atmosfèrica, proveïment d’aigües, sanejament d’aigües autorització i registre de centres o serveis, d’acord amb el residuals, residus urbans i industrials. que estableix la legislació sobre extracció i trasplanta- b) Control sanitari d’indústries, activitats i serveis, ment d’òrgans. transports, sorolls i vibracions.

9. El Catàleg i el Registre general de centres, serveis c) Control sanitari d’edificis i llocs d’habitatge i con- vivència humana, especialment dels centres d’alimenta- i establiments sanitaris que han de recollir les decisions, ció, perruqueries, saunes i centres d’higiene personal, comunicacions i autoritzacions de les comunitats autòno- hotels i centres residencials, escoles, campaments turís- mes, d’acord amb les seves competències. tics i àrees d’activitat física, esportives i d’esbarjo.

10. L’homologació de programes de formació post- d) Control sanitari de la distribució i subministra- graduada, perfeccionament i especialització del personal ment d’aliments, begudes i altres productes, directament sanitari, als efectes de regulació de les condicions d’ob- o indirectament relacionats amb l’ús o consum humans, tenció de títols acadèmics. així com els mitjans del seu transport.

11. L’homologació general dels llocs de treball dels e) Control sanitari dels cementiris i policia sanitària serveis sanitaris, a fi de garantir la igualtat d’oportunitats mortuòria. i la lliure circulació dels professionals i treballadors sani- taris. 4. Per al desenvolupament de les funcions relaciona-

12. Els serveis de vigilància i anàlisi epidemiològi- des a l’apartat anterior, els ajuntaments han d’obtenir el ques i de la zoonosi, així com la coordinació dels serveis suport tècnic del personal i mitjans de les àrees de salut competents de les diferents administracions públiques en la demarcació de les quals estiguin compresos. sanitàries, en els processos o situacions que suposin un 5. El personal sanitari dels serveis de salut de les risc per a la salut d’incidència i interès nacional o interna- comunitats autònomes que presti suport als ajuntaments cional. en els assumptes relacionats a l’apartat 3 té la considera-

13. L’establiment de sistemes d’informació sanitària i ció, a aquests únics efectes, de personal al servei d’aquests, la realització d’estadístiques d’interès general supraco- amb les obligades conseqüències quant al règim de recur- munitari. sos i responsabilitat personals i patrimonials.

14. La coordinació de les actuacions dirigides a impe- dir o perseguir totes les formes de frau, abús, corrupció o CAPÍTOL IV desviació de les prestacions o serveis sanitaris amb càr- rec al sector públic quan raons d’interès general ho acon- De l’alta inspecció sellin.

15. L’elaboració d’informes generals sobre la salut Article quaranta-tres pública i l’assistència sanitària.

16. L’establiment de mitjans i de sistemes de relació 1. L’Estat exerceix l’alta inspecció com a funció de que garanteixin la informació i comunicació recíproques garantia i verificació del compliment de les competències entre l’Administració sanitària de l’Estat i la de les comu- estatals i de les comunitats autònomes en matèria de nitats autònomes en les matèries objecte d’aquesta Llei. sanitat, d’acord amb el que estableixen la Constitució i les lleis. CAPÍTOL II 2. Són activitats pròpies de l’alta inspecció: a) Supervisar l’adequació entre els plans i progra- De les competències de les comunitats autònomes mes sanitaris de les comunitats autònomes i els objectius de caràcter general establerts per l’Estat. Article quaranta-u b) Avaluar el compliment de fins i objectius comuns i determinar les dificultats o deficiències genèriques o

1. Les comunitats autònomes han d’exercir les com- estructurals que impedeixin assolir o distorsionar el fun- petències assumides en els seus estatuts i les que l’Estat cionament d’un sistema sanitari coherent, harmònic i soli- els transfereixi o, si s’escau, els delegui. dari.

2. Les decisions i actuacions públiques previstes en c) Supervisar la destinació i utilització dels fons i aquesta Llei que no s’hagin reservat expressament a l’Es- subvencions propis de l’Estat assignats a les comunitats tat s’entenen atribuïdes a les comunitats autònomes. autònomes que tinguin una destinació o finalitat determi- nada. CAPÍTOL III d) Comprovar que els fons corresponents als serveis de salut de les comunitats autònomes són utilitzats De les competències de les corporacions locals d’acord amb els principis generals d’aquesta Llei. e) Supervisar l’adscripció a fins sanitaris de centres, Article quaranta-dos serveis o establiments de l’Estat transferits amb aquesta finalitat, sense perjudici de les reordenacions que puguin

1. Les normes de les comunitats autònomes, en dis- acordar les corresponents comunitats autònomes i, si posar sobre l’organització dels seus respectius serveis s’escau, les altres administracions públiques. de salut, han de tenir en compte les responsabilitats i f) Verificar la inexistència de qualsevol tipus de dis- competències de les províncies, municipis i altres admi- criminació en els sistemes d’administració i règims de nistracions territorials intracomunitàries, d’acord amb el prestació dels serveis sanitaris, així com en els sistemes o que estableixin els estatuts d’autonomia, la Llei de règim procediments de selecció i provisió dels seus llocs de tre- local i aquesta Llei. ball.

2. Les corporacions locals han de participar en els g) Supervisar que l’exercici de les competències en òrgans de direcció de les àrees de salut. matèria de sanitat s’ajusta a criteris de participació demo- Suplement núm. 8 Any 1986 154 cràtica de tots els interessats. A aquest efecte, cal atenir-se Article quaranta-set al que disposa l’article 5.2 d’aquesta Llei.

3. Les funcions d’alta inspecció les exerceixen els 1. Es crea el Consell Interterritorial del Sistema Naci- òrgans de l’Estat competents en matèria de sanitat. Els onal de Salut, que està integrat per un representant de cadascuna de les comunitats autònomes i pel mateix funcionaris de l’Administració de l’Estat que exerceixen nombre de membres de l’Administració de l’Estat. l’alta inspecció gaudeixen de la consideració d’autoritat 2. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de pública a tots els efectes, i en les seves actuacions poden Salut és l’òrgan permanent de comunicació i informació sol·licitar a les autoritats de l’Estat i als òrgans de la comu- dels diferents serveis de salut, entre ells i amb l’Adminis- nitat autònoma i altres administracions públiques la col· tració estatal, i coordina, entre altres aspectes, les línies laboració necessària per al compliment de les funcions bàsiques de la política d’adquisicions, contractacions de que els estiguin legalment encomanades. productes farmacèutics, sanitaris i d’altres béns i serveis,

4. Quan com a conseqüència de l’exercici de les funci- així com els principis bàsics de la política de personal. ons d’alta inspecció es comprovin incompliments per part 3. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de de la comunitat autònoma, les autoritats sanitàries de Salut també exerceix les funcions en matèria de planifica- l’Estat han d’advertir d’aquesta circumstància a aquesta a ció que aquesta Llei li atribueix. través del delegat del Govern. Així mateix exerceix les funcions que li puguin ser con-

5. Si una vegada efectuat l’advertiment es comprova fiades per a la deguda coordinació dels serveis sanitaris. que persisteix la situació d’incompliment, el Govern, 4. És president del Consell Interterritorial del Sistema d’acord amb el que estableix la Constitució, ha de requerir Nacional de Salut el ministre de Sanitat i Consum. formalment l’òrgan competent de la comunitat autònoma 5. Als efectes previstos a l’article 5.2 d’aquesta Llei, perquè adopti les mesures necessàries. es crea un Comitè Consultiu vinculat al Consell Interterri-

6. Les decisions que adopti l’Administració de l’Estat torial del Sistema Nacional de Salut a què es refereixen en l’exercici de les seves competències d’alta inspecció, els apartats anteriors, integrat paritàriament per repre- s’han de comunicar sempre al màxim òrgan responsable sentants de les organitzacions empresarials i sindicals del servei de salut de cada comunitat autònoma. més representatives. Article quaranta-vuit TÍTOL III L’Estat i les comunitats autònomes poden constituir comissions i comitès tècnics, subscriure convenis i elabo- De l’estructura del sistema sanitari públic rar els programes en comú que es requereixin per a la màxima eficàcia i rendibilitat dels serveis sanitaris. CAPÍTOL PRIMER CAPÍTOL II De l’organització general del sistema sanitari públic Dels serveis de salut de les comunitats autònomes Article quaranta-quatre

1. Totes les estructures i serveis públics al servei de la Article quaranta-nou salut integren el Sistema Nacional de Salut. Les comunitats autònomes han d’organitzar els seus

2. El Sistema Nacional de Salut és el conjunt dels ser- serveis de salut d’acord amb els principis bàsics d’aquesta veis de salut de l’Administració de l’Estat i dels serveis de Llei. salut de les comunitats autònomes en els termes que estableix aquesta Llei. Article cinquanta Article quaranta-cinc 1. A cada comunitat autònoma s’ha de constituir un servei de salut integrat per tots els centres, serveis i esta- El Sistema Nacional de Salut integra totes les funcions bliments de la mateixa comunitat, diputacions, ajunta- i prestacions sanitàries que, d’acord amb el que preveu ments i qualssevol altres administracions territorials intra- aquesta Llei, són responsabilitat dels poders públics per comunitàries, que ha d’estar gestionat com estableixen al compliment degut del dret a la protecció de la salut. els articles següents sota la responsabilitat de la respec- tiva comunitat autònoma. Article quaranta-sis 2. No obstant el caràcter integrat del servei, cada Administració territorial pot mantenir la titularitat dels Són característiques fonamentals del Sistema Nacio- centres i establiments que en depenen, a l’entrada en nal de Salut: vigor d’aquesta Llei, encara que, en tot cas, amb adscrip- a) L’extensió dels seus serveis a tota la població. ció funcional al servei de salut de cada comunitat autò- b) L’organització adequada per prestar una atenció noma. integral a la salut, comprensiva tant de la promoció de la salut i prevenció de la malaltia com de la curació i rehabi- Article cinquanta-u litació. 1. Els serveis de salut que es creïn a les comunitats c) La coordinació i, si s’escau, la integració de tots autònomes s’han de planificar amb criteris de racionalit- els recursos sanitaris públics en un dispositiu únic. zació dels recursos, d’acord amb les necessitats sanitàries d) El finançament de les obligacions derivades de cada territori. La base de la planificació és la divisió de d’aquesta Llei s’ha de fer mitjançant recursos de les admi- tot el territori en demarcacions geogràfiques, per tal de nistracions públiques, cotitzacions i taxes per la prestació posar en pràctica els principis generals i les atencions de determinats serveis. bàsiques a la salut que s’enuncien en aquesta Llei. e) La prestació d’una atenció integral de la salut pro- 2. L’ordenació territorial dels serveis és competència curant alts nivells de qualitat degudament avaluats i con- de les comunitats autònomes i es basa en l’aplicació d’un trolats. concepte integrat d’atenció a la salut. Suplement núm. 8 Any 1986 155

3. Les administracions territorials intracomunitàries En tot cas, les àrees de salut han de desenvolupar les no poden crear o establir nous centres o serveis sanitaris, activitats següents: sinó d’acord amb els plans de salut de cada comunitat autònoma i amb l’autorització prèvia d’aquesta. a) En l’àmbit de l’atenció primària de salut, mitjan- çant fórmules de treball en equip, s’ha d’atendre l’indi- vidu, la família i la comunitat; i s’ha de desenvolupar, mit- Article cinquanta-dos jançant programes, funcions de promoció de la salut, Les comunitats autònomes, en l’exercici de les com- prevenció, curació i rehabilitació, a través tant dels seus petències assumides en els seus estatuts, han de disposar mitjans bàsics com dels equips de suport a l’atenció pri- sobre els òrgans de gestió i control dels seus respectius mària. serveis de salut, sense perjudici del que estableix aquesta b) En el nivell d’atenció especialitzada, que han de Llei. dur a terme els hospitals i centres d’especialitats que depenen del funcionalment d’aquells, s’ha de prestar Article cinquanta-tres l’atenció de màxima complexitat als problemes de salut i s’han de desenvolupar les altres funcions pròpies dels

1. Les comunitats autònomes han d’ajustar l’exercici hospitals. de les seves competències en matèria sanitària a criteris de participació democràtica de tots els interessats, així 3. Les àrees de salut han de ser dirigides per un òrgan com dels representants sindicals i de les organitzacions propi, on han de participar les corporacions locals que hi empresarials. estiguin situades amb una representació no inferior al 40

2. Amb la finalitat d’articular la participació en l’àm- per 100, dins les directrius i programes generals sanitaris bit de les comunitats autònomes, s’ha de crear el Consell establerts per la comunitat autònoma. de Salut de la comunitat autònoma. A cada àrea, la comu- 4. Les àrees de salut s’han de delimitar tenint en nitat autònoma ha de constituir, així mateix, òrgans de compte factors geogràfics, socioeconòmics, demogràfics, participació en els serveis sanitaris. laborals, epidemiològics, culturals, climatològics i de dotació de vies i mitjans de comunicació, així com les

3. En àmbits territorials diferents dels esmentats a instal·lacions sanitàries de l’àrea. Encara que puguin l’apartat anterior, la comunitat autònoma ha de garantir variar l’extensió territorial i el contingent de població una participació efectiva. compresa en aquestes, han de quedar delimitades de manera que es puguin complir des d’aquestes els objec- Article cinquanta-quatre tius que assenyala aquesta Llei. Cada comunitat autònoma ha d’elaborar un pla de 5. Com a regla general, i sense perjudici de les excep- salut que ha d’incloure totes les accions sanitàries neces- cions que pertoquin, atesos els factors esmentats a l’apar- sàries per complir els objectius dels seus serveis de tat anterior, l’àrea de salut ha d’estendre la seva acció a salut. una població no inferior a 200.000 habitants ni superior a El pla de salut de cada comunitat autònoma, que s’ha 250.000. S’exceptuen de la regla anterior les comunitats d’ajustar als criteris generals de coordinació aprovats pel autònomes de les Balears i Canàries, i les ciutats de Ceuta Govern, ha d’englobar el conjunt de plans de les diferents i Melilla, que es poden ajustar a les seves peculiaritats àrees de salut. específiques. En tot cas, cada província ha de tenir, com a mínim, una àrea. Article cinquanta-cinc Article cinquanta-set

1. Dins el seu àmbit de competències, les correspo- nents comunitats autònomes han de regular l’organitza- Les àrees de salut han de tenir, com a mínim, els ció, funcions, assignació de mitjans personals i materials òrgans següents: de cadascun dels serveis de salut, en el marc del que esta- 1r De participació: el Consell de Salut d’àrea. bleix el capítol VI d’aquest títol. 2n De direcció: el Consell de Direcció d’àrea.

2. Les corporacions locals que a l’entrada en vigor 3r De gestió: el gerent d’àrea. d’aquesta Llei estiguin desenvolupant serveis hospitala- ris, han de participar en la seva gestió, i elevar una pro- Article cinquanta-vuit posta de definició d’objectius i fins, així com de pressu- postos anuals. Així mateix, han d’elevar a la comunitat 1. Els consells de salut d’àrea són òrgans col·legiats autònoma una proposta en terna per al nomenament del de participació comunitària per a la consulta i el segui- director del centre hospitalari. ment de la gestió, d’acord amb el enuncia l’article 5.2 d’aquesta Llei. CAPÍTOL III 2. Els consells de salut d’àrea estan constituïts per: De les àrees de salut a) La representació dels ciutadans a través de les corporacions locals compreses en la seva demarcació, que suposa el 50 per 100 dels seus membres. Article cinquanta-sis b) Les organitzacions sindicals més representatives,

1. Les comunitats autònomes han de delimitar i cons- en una proporció no inferior al 25 per 100, a través dels tituir en el seu territori demarcacions denominades àrees professionals sanitaris titulats. de salut, i han de tenir en compte a aquest efecte els prin- c) L’Administració sanitària de l’àrea de salut. cipis bàsics que aquesta Llei estableix, per organitzar un 3. Són funcions del Consell de Salut: sistema sanitari coordinat i integral.

2. Les àrees de salut són les estructures fonamentals a) Verificar l’adequació de les actuacions a l’àrea de del sistema sanitari, responsabilitzades de la gestió unità- salut a les normes i directrius de la política sanitària i eco- ria dels centres i establiments del servei de salut de la nòmica. comunitat autònoma en la seva demarcació territorial i de b) Orientar les directrius sanitàries de l’àrea, a l’efecte les prestacions sanitàries i programes sanitaris que han de les quals poden elevar mocions i informes als òrgans de desenvolupar aquests. de direcció. Suplement núm. 8 Any 1986 156 c) Proposar mesures a desenvolupar a l’àrea de salut tòria clínica. Els poders públics han d’adoptar les mesures per estudiar els problemes sanitaris específics d’aquesta, necessàries per garantir aquests drets i deures. així com les seves prioritats. d) Promoure la participació comunitària al si de l’àrea Article seixanta-dos de salut: e) Conèixer l’avantprojecte del pla de salut de l’àrea 1. Per aconseguir la màxima operativitat i eficàcia en i les seves adaptacions anuals i emetre’n informe. el funcionament dels serveis a nivell primari, les àrees de f) Conèixer la memòria anual de l’àrea de salut i salut es divideixen en zones bàsiques de salut. emetre’n informe. 2. En la delimitació de les zones bàsiques s’han de tenir en compte:

4. Per donar compliment al que preveuen els apar- tats anteriors, els consells de salut de l’àrea poden crear a) Les distàncies màximes de les agrupacions de òrgans de participació de caràcter sectorial. població més allunyades dels serveis i el temps normal a invertir en el seu recorregut utilitzant els mitjans ordinaris. Article cinquanta-nou b) El grau de concentració o dispersió de la població. c) Les característiques epidemiològiques de la zona.

1. Al Consell de Direcció de l’àrea de salut correspon d) Les instal·lacions i recursos sanitaris de la zona. formular les directrius en política de salut i controlar la gestió de l’àrea, dins les normes i programes generals establerts per l’Administració autonòmica. Article seixanta-tres

2. El Consell de Direcció està format per la represen- La zona bàsica de salut és el marc territorial de l’aten- tació de la comunitat autònoma, que suposa el 60 per 100 dels membres d’aquell, i els representants de les corpora- ció primària de salut on desenvolupen les activitats sani- cions locals, elegits pels qui tinguin aquesta condició en tàries els centres de salut, centres integrals d’atenció pri- el Consell de Salut. mària.

3. Són funcions del Consell de Direcció: Els centres de salut han de desenvolupar de manera integrada i mitjançant el treball en equip totes les activi- a) La proposta de nomenament i cessament del tats encaminades a la promoció, prevenció, curació i reha- gerent de l’àrea de salut. bilitació de la salut, tant individual com col·lectiva, dels b) L’aprovació del projecte del pla de salut de l’àrea, habitants de la zona bàsica, i a aquest efecte, han de ser dins les normes, directrius i programes generals esta- dotats dels mitjans personals i materials que siguin neces- blerts per la comunitat autònoma. saris per al compliment d’aquesta funció. c) L’aprovació de la memòria anual de l’àrea de Com a mitjà de suport tècnic per desenvolupar l’activi- salut. tat preventiva, hi ha d’haver un laboratori de salut encar- d) L’establiment dels criteris generals de coordinació regat de fer les determinacions de les anàlisis higienico- a l’àrea de salut. sanitàries del medi ambient, higiene alimentària i e) L’aprovació de les prioritats específiques de l’àrea zoonosi. de salut. f) L’aprovació de l’avantprojecte i dels ajustos anuals Article seixanta-quatre del pla de salut de l’àrea. El centre de salut té les funcions següents: g) L’elaboració del Reglament del Consell de Direcció i del Consell de Salut de l’àrea, dins les directrius generals a) Allotjar l’estructura física de consultes i serveis que estableixi la comunitat autònoma. assistencials personals corresponents a la població on s’ubica. Article seixanta b) Allotjar els recursos materials necessaris per a la realització de les exploracions complementàries de què

1. El gerent de l’àrea de salut és nomenat i cessat per es pugui disposar a la zona. la Direcció del Servei de Salut de la comunitat autònoma, c) Servir com a centre de reunió entre la comunitat i a proposta del Consell de Direcció de l’àrea. els professionals sanitaris.

2. El gerent de l’àrea de salut és l’òrgan de gestió d) Facilitar el treball en equip dels professionals sani- d’aquesta. Pot assistir, prèvia convocatòria, amb veu però taris de la zona. sense vot, a les reunions del Consell de Direcció. e) Millorar l’organització administrativa de l’atenció

3. El gerent de l’àrea de salut és l’encarregat de l’exe- de salut a la seva zona d’influència. cució de les directrius establertes pel Consell de Direcció, de les pròpies del pla de salut de l’àrea i de les normes corresponents a l’Administració autonòmica i de l’Estat. Article seixanta-cinc Així mateix, ha de presentar els avantprojectes del pla de 1. Cada àrea de salut ha d’estar vinculada o disposar, salut i de les seves adaptacions anuals i el projecte de almenys, d’un hospital general, amb els serveis que acon- memòria anual de l’àrea de salut. selli la població a assistir, l’estructura d’aquesta i els pro- blemes de salut. Article seixanta-u 2. L’hospital és l’establiment encarregat tant de l’in- A cada àrea de salut s’ha de procurar la màxima inte- ternament clínic com de l’assistència especialitzada i com- gració de la informació relativa a cada pacient, per la qual plementària que requereixi la seva zona d’influència. cosa el principi d’història clinicosanitària única per cadas- 3. En tot cas, s’han d’establir mesures adequades cun s’ha de mantenir, almenys, dins els límits de cada ins- per garantir la interrelació entre els diferents nivells assis- titució assistencial. Ha d’estar a disposició dels malalts i tencials. dels facultatius que directament estiguin implicats en el diagnòstic i el tractament del malalt, així com els efectes Article seixanta-sis d’inspecció mèdica o per a fins científics, i han de quedar plenament garantits el dret del malalt a la seva intimitat 1. Forma part de la política sanitària de totes les admi- personal i familiar i el deure de guardar el secret per qui, nistracions públiques la creació d’una xarxa integrada en virtut de les seves competències, tingui accés a la his- d’hospitals del sector públic. Suplement núm. 8 Any 1986 157 Els hospitals generals del sector privat que ho sol· 2. L’avaluació de la qualitat de l’assistència prestada licitin han de ser vinculats al Sistema Nacional de Salut, ha de ser un procés continuat que ha d’informar totes les d’acord amb un protocol definit, sempre que per les seves activitats del personal de salut i dels serveis sanitaris del característiques tècniques siguin homologables, quan les Sistema Nacional de Salut. necessitats assistencials ho justifiquin i si les disponibili- L’Administració sanitària ha d’establir sistemes d’ava- tats econòmiques del sector públic ho permeten. luació de qualitat assistencial escoltades les societats

2. Els protocols han de ser objecte de revisió periò- científiques sanitàries. dica. Els metges i altres professionals titulats del centre han

3. El sector privat vinculat ha de mantenir la titulari- de participar en els òrgans encarregats de l’avaluació de tat de centres i establiments que en depenen, així com la la qualitat assistencial d’aquest. titularitat de les relacions laborals del personal que hi 3. Tots els hospitals han de possibilitar o facilitar a presti serveis. les unitats de control de qualitat extern el compliment de les seves tasques. Així mateix, s’han d’establir els meca- Article seixanta-set nismes adequats per oferir un alt nivell de qualitat assis-

1. La vinculació a la xarxa pública dels hospitals a tencial. què es refereix l’article anterior s’ha de fer mitjançant con- venis singulars. CAPÍTOL IV

2. El conveni ha d’establir els drets i obligacions recí- proques quant a durada, pròrroga, suspensió temporal, De la coordinació general sanitària extinció definitiva del conveni, règim econòmic, nombre de llits hospitalaris i altres condicions de prestació de l’as- Article setanta sistència sanitària, d’acord amb les disposicions que es dictin per al desplegament d’aquesta Llei. El règim de jor- 1. L’Estat i les comunitats autònomes han d’aprovar nada dels hospitals a què es refereix aquest apartat ha de plans de salut en l’àmbit de les seves respectives compe- ser el mateix que el dels hospitals públics d’anàloga natu- tències, en els quals s’han de preveure les inversions i ralesa en el corresponent àmbit territorial. accions sanitàries que han de desenvolupar, anualment o

3. En cada conveni que s’estableixi d’acord amb els plurianualment. apartats anteriors, ha de quedar assegurat que l’atenció sanitària prestada per hospitals privats als usuaris del Sis- 2. La coordinació general sanitària inclou: tema Sanitari s’imparteix en condicions de gratuïtat, per a) L’establiment amb caràcter general d’índexs o cri- la qual cosa les activitats sanitàries de l’hospital no poden teris mínims bàsics i comuns per avaluar les necessitats tenir caràcter lucratiu. de personal, centres o serveis sanitaris, l’inventari defini- El cobrament de qualsevol quantitat als malalts en tiu de recursos institucionals i de personal sanitari i els concepte d’atencions no sanitàries, sigui quina sigui la mapes sanitaris nacionals. seva naturalesa, pot ser establert si prèviament són auto- b) La determinació de fins o objectius mínims ritzats per l’Administració sanitària corresponent el con- comuns en matèria de prevenció, protecció, promoció i cepte i la quantia que per aquest es pretén cobrar.

4. Són causes de denúncia del conveni per part de assistència sanitària. l’Administració sanitària competent les següents: c) El marc d’actuacions i prioritats per assolir un sis- tema sanitari coherent, harmònic i solidari. a) Prestar atenció sanitària objecte de Conveni con- d) L’establiment amb caràcter general de criteris travenint el principi de gratuïtat. mínims bàsics i comuns d’avaluació de l’eficàcia i rendi- b) Establir sense autorització serveis complementa- ment dels programes, centres o serveis sanitaris. ris no sanitaris o percebre’n quantitats no autoritzades. c) Infringir les normes relatives a la jornada i a l’ho- 3. El Govern ha d’elaborar els criteris generals de rari del personal de l’hospital establertes a l’apartat 2. coordinació sanitària d’acord amb les previsions que li d) Infringir amb caràcter greu la legislació laboral de siguin subministrades per les comunitats autònomes i la Seguretat Social o fiscal. l’assessorament i la col·laboració dels sindicats i les orga- e) Lesionar els drets establerts en els articles 16, 18, nitzacions empresarials. 20 i 22 de la Constitució quan així es determini per sentèn- 4. Els criteris generals de coordinació aprovats per cia. l’Estat s’han de remetre a les comunitats autònomes per- f) Qualssevol altres que derivin de les obligacions què siguin tinguts en compte per aquestes en la formula- establertes en aquesta Llei. ció dels seus plans de salut i dels seus pressupostos anu- als. L’Estat també ha de comunicar a les comunitats

5. Els hospitals privats vinculats al Sistema Nacional autònomes els avenços i les previsions del seu nou pres- de la Salut estan sotmesos a les mateixes inspeccions i con- supost que es puguin utilitzar per al finançament dels trols sanitaris, administratius i econòmics que els hospitals plans de salut d’aquelles. públics, aplicant criteris homogenis i prèviament reglats. Article setanta-u Article seixanta-vuit

1. L’Estat i les comunitats autònomes poden establir Els centres hospitalaris han d’exercir, a més de les tas- plans de salut conjunts. Quan aquests plans conjunts ques estrictament assistencials, funcions de promoció de salut, prevenció de les malalties i recerca i docència, impliquin totes les comunitats autònomes, s’han de for- d’acord amb els programes de cada àrea de salut, per tal mular al si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de complementar les seves activitats amb les desenvolu- de Salut. pades per la xarxa d’atenció primària. 2. Els plans conjunts, una vegada formulats, els ha de tramitar el Departament de Sanitat de l’Administració Article seixanta-nou de l’Estat i l’òrgan competent de les comunitats autòno- mes, als efectes d’obtenir la seva aprovació pels òrgans

1. En els serveis sanitaris públics s’ha de tendir cap a legislatius corresponents, d’acord amb el que estableix l’autonomia i control democràtic de la gestió, implantant l’article 18 de la Llei orgànica per al finançament de les una direcció participativa per objectius. comunitats autònomes. Suplement núm. 8 Any 1986 158 Article setanta-dos 3. Anualment, les comunitats autònomes han d’in- formar el Departament de Sanitat de l’Administració de Les comunitats autònomes poden establir plans en l’Estat del grau d’execució dels plans respectius. Aquest matèria de la seva competència en els quals es proposi Departament ha de remetre aquesta informació, junta- una contribució financera de l’Estat per a la seva execu- ment amb la referent al grau d’execució dels plans esta- ció, d’acord amb el que disposa l’article 158.1 de la Cons- tals, al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de titució. Salut. Article setanta-tres CAPÍTOL V

1. La coordinació general sanitària l’ha d’exercir l’Es- tat, que ha de fixar mitjans i sistemes de relació per facili- Del finançament tar la informació recíproca, l’homogeneïtat tècnica en determinats aspectes i l’acció conjunta de les administra- Article setanta-vuit cions públiques sanitàries en l’exercici de les seves res- pectives competències, de manera que s’aconsegueixi la Els pressupostos de l’Estat, comunitats autònomes, integració d’actes parcials en la globalitat del Sistema corporacions locals i Seguretat Social han de consignar Nacional de Salut. les partides necessàries per atendre les necessitats sani-

2. Com a desenvolupament del que estableixen els tàries de tots els organismes i institucions dependents de plans o en l’exercici de les seves competències ordinàries, les administracions públiques i per al desenvolupament l’Estat i les comunitats autònomes poden elaborar pro- de les seves competències. grames sanitaris i projectar accions sobre els diferents sectors o problemes d’interès per a la salut. Article setanta-nou

1. El finançament de l’assistència prestada es fa amb Article setanta-quatre càrrec a:

1. El Pla integrat de salut, que ha de tenir en compte a) Cotitzacions socials. els criteris de coordinació general sanitària elaborats pel b) Transferències de l’Estat, que inclouen: Govern d’acord amb el que preveu l’article 70, ha de reco- La participació en la contribució d’aquell al sosteni- llir en un document únic els plans estatals, els plans de les ment de la Seguretat Social. comunitats autònomes i els plans conjunts. Així mateix, La compensació per l’extensió de l’assistència sanità- ha de relacionar les assignacions que han de fer les dife- ria de la Seguretat Social a les persones sense recursos rents administracions públiques i les fonts del seu finan- econòmics. çament. La compensació per la integració, si s’escau, dels hos-

2. El Pla integrat de salut té el termini de vigència pitals de les corporacions locals en el Sistema Nacional que s’hi determini. de Salut. c) Taxes per la prestació de determinats serveis. Article setanta-cinc d) Per aportacions de les comunitats autònomes i de

1. Als efectes de la confecció del Pla integrat de salut, les corporacions locals. les comunitats autònomes han de remetre els projectes 2. La participació en el finançament dels serveis de de plans aprovats pels seus organismes competents, les corporacions locals que hagin de ser assumits per les d’acord amb el que estableixen els articles anteriors. comunitats autònomes s’ha de portar a terme, d’una

2. Una vegada comprovada l’adequació dels plans banda, per les mateixes corporacions locals i, de l’altra, de salut de les comunitats autònomes als criteris generals amb càrrec al Fons Nacional de Cooperació amb les Cor- de coordinació, el Departament de Sanitat de l’Adminis- poracions Locals. tració de l’Estat ha de confeccionar el Pla integrat de salut, Les corporacions locals han d’establir, a més, en els que ha de contenir les especificacions establertes a l’arti- seus pressupostos les consignacions necessàries per cle 74 d’aquesta Llei. atendre les responsabilitats sanitàries que la Llei els atri- bueix. Article setanta-sis

1. El Pla integrat de salut s’entén definitivament for- Article vuitanta mulat una vegada en tingui coneixement el Consell Inter- El Govern ha de regular el sistema de finançament de territorial del Sistema Nacional de Salut, que pot fer-hi les la cobertura de l’assistència sanitària del sistema de la observacions i recomanacions que consideri pertinents. Seguretat Social per a les persones no incloses en aquesta Correspon al Govern l’aprovació definitiva d’aquest Pla. que, si es tracta de persones sense recursos econòmics,

2. La incorporació dels diferents plans de salut esta- ha de ser en tot cas amb càrrec a transferències estatals. tals i autonòmics al Pla integrat de salut implica l’obliga- ció correlativa d’incloure en els pressupostos dels anys Article vuitanta-u successius les previsions necessàries per al seu finança- ment, sense perjudici de les adaptacions que requereixi la La generalització del dret a la protecció de la salut i a conjuntura pressupostària. l’atenció sanitària que implica l’homologació de les aten- cions i prestacions del sistema sanitari públic s’ha de fer Article setanta-set mitjançant una assignació de recursos financers que tin- guin en compte tant la població a atendre en cada comu-

1. L’Estat i les comunitats autònomes poden fer els nitat autònoma com les inversions sanitàries a realitzar ajustos i les adaptacions que els exigeixin la valoració de per corregir les desigualtats territorials sanitàries, d’acord circumstàncies o les disfuncions observades en l’execu- amb el que estableix l’article 12. ció dels plans respectius.

2. Aquestes modificacions han de ser notificades al Article vuitanta-dos Departament de Sanitat de l’Administració de l’Estat per a la seva remissió al Consell Interterritorial del Sistema El finançament dels serveis transferits a les comuni- Nacional de Salut. tats autònomes s’ha d’efectuar a través dels pressupostos Suplement núm. 8 Any 1986 159 generals de l’Estat o de la Seguretat Social, segons cor- personal de les entitats gestores que assumeixin els ser- respongui. veis no transferibles i els que desenvolupin la seva feina En el cas de les comunitats autònomes que tinguin en els serveis de salut de les comunitats autònomes, es competències per assumir les funcions de l’assistència regeixen pel que estableix l’Estatut marc que aprovi el sanitària de la Seguretat Social, el finançament d’aquests Govern en desplegament d’aquesta Llei, tot això sense serveis transferits s’ha de fer seguint el criteri de població perjudici del que preveu l’article 87 d’aquesta Llei. protegida. No obstant això, abans d’efectuar el reparti- 2. Aquest Estatut marc ha de contenir la normativa ment s’han de determinar, en primer lloc, les despeses bàsica aplicable en matèria de classificació, selecció, pro- pressupostàries necessàries per a l’atenció dels serveis visió de llocs de treball i situacions, drets, deures, règim comuns estatals i els relatius a centres especials que, pel disciplinari, incompatibilitats i sistema retributiu, i garan- seu caràcter, sigui necessari gestionar de manera centra- tir l’estabilitat en l’ocupació i la seva categoria professio- litzada. nal. En desplegament d’aquesta normativa bàsica, la con- La desviació, positiva o negativa, entre el percentatge creció de les funcions de cada estament dels assenyalats de la despesa sanitària en el moment inicial i el percen- a l’apartat anterior s’ha d’establir en els respectius esta- tatge de la població protegida ha de ser anul·lada en el tuts, que s’han de mantenir com a tals. transcurs de deu anys al ritme d’un 10 per 100 anual. 3. Les normes de les comunitats autònomes en Les comunitats autònomes han d’elaborar anualment matèria de personal s’han d’ajustar al que preveu l’es- l’avantprojecte del pressupost general de despeses de mentat Estatut marc. La selecció de personal i la seva ges- l’assistència sanitària de la Seguretat Social dels serveis tió i administració l’han de fer les administracions respon- transferits. sables dels serveis a què estiguin adscrits els diferents Aquest avantprojecte s’ha de remetre als òrgans com- efectius. petents de l’Administració de l’Estat per a la seva integra- 4. A les comunitats autònomes amb llengua oficial ció i adaptació als recursos disponibles del Sistema de la pròpia, en el procés de selecció de personal i de provisió Seguretat Social, i s’ha de presentar després a les Corts de llocs de treball de l’Administració sanitària pública, Generals per a la seva aprovació. s’ha de tenir en compte el coneixement de les dues llen- Els crèdits inicials han de ser globalment integrats en gües oficials per part de l’esmentat personal, en els ter- el pressupost de cada exercici que s’autoritzin a favor de mes de l’article 19 de la Llei 30/1984. la comunitat autònoma i tenen caràcter limitador. No obs- tant això, el pressupost liquidat al final dels serveis trans- ferits s’ha d’afectar en la proporció adequada, a partir del Article vuitanta-cinc criteri de població protegida, a la desviació pressupostà- 1. Els funcionaris al servei de les diferents adminis- ria, positiva o negativa, que hi hagi hagut en els serveis tracions públiques, als efectes de l’exercici de les seves no transferits, deduïdes les despeses corresponents als competències sanitàries, es regeixen per la Llei 30/1984, serveis comuns estatals i les relatives proporcionalment a de 2 d’agost, i la resta de la legislació vigent en matèria de centres especials. Els compromisos de despeses que s’ad- funcionaris. quireixin per una quantia superior al seu import han de 2. Igualment, les comunitats autònomes, en l’exer- ser finançats amb recursos aportats per la mateixa comu- cici de les seves competències, poden dictar normes de nitat autònoma, llevat que provinguin de disposicions desplegament de la legislació bàsica del règim estatutari vinculants dictades amb caràcter general per a tot el terri- d’aquests funcionaris. tori de l’Estat, el compliment de les quals porti implícit un increment efectiu de la despesa. Article vuitanta-sis La compensació entre comunitats autònomes per prestacions de serveis s’ha de fer sobre la base del paga- L’exercici de la tasca del personal sanitari s’ha d’orga- ment per procés i, si no, per les tarifes establertes amb nitzar de manera que se’ls estimuli la valoració de l’estat altres criteris. de salut de la població i es disminueixin les necessitats d’atencions reparadores de la malaltia. Article vuitanta-tres Els ingressos procedents de l’assistència sanitària en Article vuitanta-set els supòsits d’assegurances obligatòries especials i en Els recursos humans pertanyents als serveis de l’àrea tots els supòsits, assegurats o no, en què aparegui un ter- es consideren adscrits a la unitat de gestió, garantint la cer obligat al pagament, tenen la condició d’ingressos formació i el perfeccionament continuats del personal propis del Servei de Salut corresponent. Les despeses sanitari adscrit a l’àrea. inherents a la prestació d’aquests serveis no es financen Al personal se’l pot canviar de lloc per necessitats amb els ingressos de la Seguretat Social. En cap cas imperatives de l’organització sanitària, i se li han de res- aquests ingressos poden revertir en els que van intervenir pectar totes les condicions laborals i econòmiques dins en l’atenció a aquests pacients. l’àrea de salut. A aquests efectes, les administracions públiques que hagin atès sanitàriament els usuaris en aquests supòsits tenen dret a reclamar al tercer responsable el cost dels TÍTOL IV serveis prestats. CAPÍTOL VI De les activitats sanitàries privades Del personal CAPÍTOL PRIMER Article vuitanta-quatre De l’exercici lliure de les professions sanitàries

1. El personal de la Seguretat Social regulat a l’Esta- Article vuitanta-vuit tut jurídic de personal mèdic de la Seguretat Social, a l’Es- tatut del personal sanitari titulat i auxiliar de clínica de la Es reconeix el dret a l’exercici lliure de les professions Seguretat Social, a l’Estatut del personal no sanitari al ser- sanitàries, d’acord amb el que estableixen els articles 35 i vei de les institucions sanitàries de la Seguretat Social, el 36 de la Constitució. Suplement núm. 8 Any 1986 160 CAPÍTOL II qualificada d’alt interès social, i ser recolzada econòmica- ment amb fons públics. De les entitats sanitàries Article noranta-dos Article vuitanta-nou

1. L’Administració sanitària ha de facilitar la lliure Es reconeix la llibertat d’empresa en el sector sanitari, activitat de les associacions d’usuaris de la sanitat, de les de conformitat amb l’article 38 de la Constitució. entitats sense ànim de lucre i cooperatives de tipus sani- tari, d’acord amb la legislació aplicable, i propiciar la seva Article noranta actuació coordinada amb el sistema sanitari públic.

2. No es poden acollir als beneficis a què doni lloc

1. Les administracions públiques sanitàries, en l’àm- aquest reconeixement les associacions o entitats en les bit de les seves respectives competències, poden establir quals es doni alguna d’aquestes circumstàncies: concerts per a la prestació de serveis sanitaris amb mit- jans aliens a aquestes. a) Incloure com a associats persones jurídiques amb A aquests efectes, les diferents administracions públi- ànim de lucre. ques han de tenir en compte, amb caràcter previ, la utilit- b) Percebre ajudes o subvencions de les empreses o zació òptima dels seus recursos sanitaris propis. agrupacions d’empreses que subministren béns o pro-

2. Als efectes d’establiment de concerts, les adminis- ductes als consumidors o usuaris. tracions públiques han de donar prioritat, quan hi hagi c) Realitzar publicitat comercial o no merament infor- anàlogues condicions d’eficàcia, qualitat i costos, als esta- mativa de serveis. bliments, centres i serveis sanitaris dels quals siguin titu- d) Dedicar-se a activitats diferents de la defensa dels lars entitats que tinguin caràcter no lucratiu. interessos dels consumidors o usuaris, sense perjudici de

3. Les administracions públiques sanitàries no poden les prestacions que obligatòriament han de proporcionar concertar amb tercers la prestació d’atencions sanitàries, als seus socis les entitats cooperatives. quan això pugui contradir els objectius sanitaris, socials i e) Actuar amb manifesta temeritat, judicialment econòmics establerts en els corresponents plans de apreciada. salut.

4. Les administracions públiques dins l’àmbit de les Article noranta-tres seves competències han de fixar els requisits i les condi- cions mínimes, bàsiques i comunes, aplicables als con- No poden ser vinculats els hospitals i establiments del certs a què es refereixen els apartats anteriors. Les condi- sector privat en el Sistema Nacional de Salut, ni es poden cions econòmiques s’han d’establir sobre la base de establir concerts amb centres sanitaris privats, quan en mòduls de costos efectius, prèviament establerts i revisa- algun dels seus propietaris o en algun dels seus treballa- bles per l’Administració. dors es donin les circumstàncies que sobre incompatibili-

5. Els centres sanitaris susceptibles de ser concertats tats del sector públic i el privat estableixi la legislació per les administracions públiques sanitàries han de ser sobre incompatibilitats del personal al servei de les admi- prèviament homologats per aquelles, d’acord amb un nistracions públiques. protocol definit per l’Administració competent, que pot ser revisat periòdicament. Article noranta-quatre

6. En cada concert que s’estableixi, a més dels drets 1. Els hospitals privats vinculats en l’oferta pública i les obligacions recíproques de les parts, ha de quedar estan sotmesos a les mateixes inspeccions i controls sani- assegurat que l’atenció sanitària i de tot tipus que es presti taris, administratius i econòmics que els hospitals als usuaris afectats pel concert ha de ser la mateixa per a públics. tots sense altres diferències que les sanitàries inherents a 2. L’Administració pública corresponent exerceix fun- la naturalesa pròpia dels diferents processos sanitaris, i cions d’inspecció sobre aspectes sanitaris, administratius que no s’han d’establir serveis complementaris respecte i econòmics relatius a cada malalt atès per compte de dels que existeixin en els centres sanitaris públics que l’Administració pública en els centres privats concertats. depenen de l’Administració pública concertant. Article noranta-u TÍTOL V

1. Els centres i establiments sanitaris, siguin o no propietat de les diferents administracions públiques, Dels productes farmacèutics poden percebre, amb caràcter no periòdic, subvencions econòmiques o altres beneficis o ajudes amb càrrec a fons CAPÍTOL ÚNIC públics, per a la realització d’activitats sanitàries qualifica- des d’alt interès social. Article noranta-cinc

2. En cap cas els fons a què es refereix l’apartat ante- rior poden ser aplicats al finançament de les activitats 1. Correspon a l’Administració Sanitària de l’Estat ordinàries de funcionament del centre o establiment al valorar la idoneïtat sanitària dels medicaments i altres qual se li hagin concedit. productes i articles sanitaris, tant per autoritzar-ne la cir-

3. La concessió d’aquestes ajudes i la seva accepta- culació i ús com per controlar-ne la qualitat. ció per l’entitat titular del centre o establiment sanitari 2. Per a la circulació i ús dels medicaments i produc- està sotmesa a les inspeccions i controls necessaris per tes sanitaris que se’ls assimilin, s’exigeix l’autorització comprovar que els fons públics han estat aplicats a la rea- prèvia. Per als altres productes i articles sanitaris, es pot lització de l’activitat per a la qual van ser concedits i que exigir l’autorització prèvia individualitzada o el compli- la seva aplicació ha estat gestionada tècnicament i econò- ment de condicions d’homologació. micament de manera correcta. No es poden prescriure i es considera clandestina la

4. El Govern ha de dictar un reial decret per determi- circulació de medicaments o productes sanitaris no auto- nar les condicions mínimes i requisits mínims, bàsics i ritzats o homologats, amb les responsabilitats administra- comuns, exigibles perquè una activitat sanitària pugui ser tives i penals que pertoquin. Suplement núm. 8 Any 1986 161

3. Només s’han d’autoritzar medicaments segurs i seu atorgament i anualment, meriten les taxes necessà- eficaços amb la deguda qualitat i puresa i elaborats per ries per cobrir els costos de la seva avaluació i control. Per una persona física o jurídica amb capacitat suficient. evitar sol·licituds especulatives de llicències, modificaci-

4. El procediment d’autorització ha d’assegurar que ons i revalidacions periòdiques, l’Administració pot exigir se satisfan les garanties d’eficàcia, tolerància, puresa, esta- una fiança abans de la seva admissió a tràmit. bilitat i informació que marquin la legislació sobre medica- 2. En la determinació de l’import de les taxes i fian- ments i altres disposicions que siguin aplicables. En espe- ces s’han de tenir en compte regles objectives tendents i cial s’exigeix la realització d’assajos clínics controlats. estimular la comercialització de medicaments i productes

5. Totes les persones qualificades que prestin serveis sanitaris peculiars, per donar accés al mercat a les empre- en els serveis sanitaris i de recerca i desenvolupament ses mitjanes i petites, per raons de política industrial, o tecnològic públics tenen el dret de participar i el deure de per fomentar l’ocupació. col·laborar en l’avaluació i el control de medicaments i productes sanitaris. Article cent dos Article noranta-sis 1. La publicitat de medicaments i altres productes sanitaris dirigida als professionals s’ha d’ajustar a les

1. L’autorització dels medicaments i altres productes condicions de la seva llicència i pot ser sotmesa a un sanitaris ha de ser temporal i, esgotada la seva vigència, règim d’autorització prèvia per l’Administració. s’ha de revalidar. El titular ha de notificar anualment la 2. La publicitat de medicaments i productes sanita- intenció de mantenir-los en el mercat perquè no s’extin- ris dirigida al públic requereix la seva qualificació espe- geixi l’autorització. cial i autorització prèvia dels missatges per l’autoritat

2. L’autoritat sanitària la pot suspendre o revocar per sanitària. una causa greu de salut pública. Article cent tres Article noranta-set

1. La custòdia, conservació i dispensació de medica- L’Administració Sanitària de l’Estat, d’acord amb els ments correspon: tractats internacionals dels quals Espanya sigui part, ha d’atorgar als medicaments una denominació oficial espa- a) A les oficines de farmàcia legalment autoritzades. nyola adaptada a les denominacions comunes internacio- b) Als serveis de farmàcia dels hospitals, dels cen- nals de l’Organització Mundial de la Salut, que ha de ser tres de salut i de les estructures d’atenció primària del Sis- de domini públic i l’ha d’identificar apropiadament en la tema Nacional de Salut per a la seva aplicació dins les informació que s’hi refereixi i en els seus embalatges, esmentades institucions o per als que exigeixin una parti- envasos i etiquetes. cular vigilància, supervisió i control de l’equip multidisci- Les marques comercials no es poden confondre ni plinari d’atenció a la salut. amb les denominacions oficials espanyoles, ni amb les comunes internacionals. 2. Les oficines de farmàcia obertes al públic es consi- deren establiments sanitaris als efectes previstos al títol Article noranta-vuit IV d’aquesta Llei.

3. Les oficines de farmàcia estan subjectes a la plani-

1. El Govern ha de codificar les normes de qualitat ficació sanitària en els termes que estableixi la legislació dels medicaments obligatòries a Espanya. especial de medicaments i farmàcies.

2. El Formulari Nacional ha de contenir les directrius 4. Només els farmacèutics poden ser propietaris i segons les quals s’han de preparar, sempre amb substàn- titulars de les oficines de farmàcia obertes al públic. cies d’acció i indicació reconegudes, les fórmules magis- trals pels farmacèutics en les seves oficines de farmàcia. TÍTOL VI Article noranta-nou Els importadors, fabricants i professionals sanitaris De la docència i la recerca tenen l’obligació de comunicar els efectes adversos cau- sats per medicaments i altres productes sanitaris, quan en pugui derivar un perill per a la vida o la salut dels CAPÍTOL PRIMER pacients. De la docència en el Sistema Nacional de Salut Article cent Article cent quatre

1. L’Administració de l’Estat ha d’exigir la llicència prèvia a les persones físiques o jurídiques que es dedi- 1. Tota l’estructura assistencial del sistema sanitari quin a la importació, elaboració, fabricació, distribució o ha d’estar en disposició de ser utilitzada per a la docència exportació de medicaments i altres productes sanitaris i pregraduada, postgraduada i continuada dels professio- als seus laboratoris i establiments. Aquesta llicència s’ha nals. de revalidar periòdicament. 2. Per aconseguir més adequació en la formació dels

2. L’Administració de l’Estat ha d’establir normes recursos humans necessaris per al funcionament del sis- d’elaboració, fabricació, transport i emmagatzematge. tema sanitari s’ha d’establir la col·laboració permanent

3. Els laboratoris fabricants i els majoristes han de entre el Departament de Sanitat i els departaments que disposar d’un director tècnic, farmacèutic o titulat supe- corresponguin, en particular el d’Educació i Ciència, per rior suficientment qualificat, d’acord amb les directives tal de vetllar perquè tota la formació que rebin els profes- farmacèutiques de la Comunitat Econòmica Europea. sionals de la salut pugui estar integrada en les estructures de serveis del sistema sanitari. Article cent u 3. Les administracions públiques competents en educació i sanitat han d’establir el règim de concerts entre

1. La llicència dels medicaments i altres productes les universitats i les institucions sanitàries en les quals sanitaris i de les entitats a què es refereix l’article 96, al s’ha d’impartir ensenyament universitari, als efectes de Suplement núm. 8 Any 1986 162 garantir la docència pràctica de la medicina i la infermeria professors associats es regeixen pel que estableixen l’es- i altres ensenyaments que així ho exigeixin. mentada Llei de reforma universitària i les seves disposi- Les bases generals del règim de concert han de pre- cions de desplegament, amb les peculiaritats que s’esta- veure el que estableix l’article 149.1.30 de la Constitució. bleixin per reglament quant al règim temporal dels seus

4. Les universitats han de disposar, almenys, d’un contractes. Els estatuts de la universitat han de recollir hospital i tres centres d’atenció primària universitaris o fórmules específiques per regular la participació d’aquests amb funció universitària per a l’exercici de la docència i la professors en els òrgans de govern de la universitat. recerca concertats segons s’estableixi per desplegament 3. Els concerts també poden preveure l’existència de l’apartat anterior. d’un nombre de places d’ajudants a les plantilles de les

5. Els esmentats centres universitaris o amb funcions universitats, que s’han de cobrir mitjançant concurs públic universitàries han de ser programats, pel que fa a la entre professionals de les àrees de la salut que estiguin en docència i a la recerca, de manera coordinada per les possessió del títol d’especialista, sense que a aquests els autoritats universitàries i sanitàries, en el marc de les siguin aplicable els requisits previs per ser contractats i seves competències. A aquests efectes, s’ha de preveure les previsions quant al títol de doctor que s’esmenten a la participació de la universitats en els seus òrgans de l’article 34.3 de la Llei de reforma universitària. govern. 4. Poden accedir als diferents títols d’especialistes

6. Les administracions públiques competents en els ajudants doctors i els professors que compleixin les educació i sanitat han de promoure la revisió permanent condicions que s’estableixin per reglament en el marc de dels ensenyaments en el camp sanitari per millorar l’ade- les necessitats assistencials i docents. El règim de con- quació dels coneixements professionals a les necessitats certs ha de garantir als ajudants d’universitat i als profes- de la societat espanyola. Així mateix, els departaments sors el compliment dels requisits abans esmentats. han d’afavorir la formació interdisciplinària en ciències de la salut i l’actualització permanent de coneixements. CAPÍTOL II CAPÍTOL II Del foment de la recerca Del foment de la recerca Article cent sis Article cent cinc 1. Les activitats de recerca han de ser fomentades en tot el sistema sanitari com a element fonamental per al

1. En el marc de la planificació assistencial i docent seu progrés. de les administracions públiques, el règim de concert 2. La recerca en biomedicina i en ciències de la salut entre les universitats i les institucions sanitàries pot esta- s’ha de desenvolupar principalment en funció de la polí- blir la vinculació de determinades places assistencials de tica nacional de recerca i la política nacional de salut. la institució sanitària amb places docents dels cossos de La recerca en ciències de la salut ha de contribuir a la professors d’universitat. Les places així vinculades s’han promoció de la salut de la població. Aquesta recerca ha de de proveir a través d’un concurs, en el qual poden partici- considerar especialment la realitat sociosanitària, les cau- par els candidats que reuneixin els requisits assenyalats a ses i mecanismes que la determinin, les formes i els mit- la Llei orgànica 11/1983, de reforma universitària, que jans d’intervenció preventiva i curativa i l’avaluació rigo- acreditin, a més, la possessió del títol d’especialista que rosa de l’eficàcia, efectivitat i eficiència de les sigui procedent i les exigències que, quant a la seva qua- intervencions. lificació assistencial, es determinin per reglament. Els concursos han de ser resolts, segons correspongui, tal com fa referència el títol V de la Llei de reforma universi- Article cent set tària i les seves disposicions de desplegament, amb les 1. Amb la finalitat de programar, estimular, desenvo- particularitats següents: lupar, coordinar, gestionar, finançar i avaluar la recerca, a) El Govern, a proposta dels ministeris d’Educació els departaments de sanitat de l’Estat i de les comunitats i Ciència i de Sanitat i Consum, ha de regular les comis- autònomes poden crear els organismes de recerca que sions encarregades de resoldre els concursos, que en tot considerin oportuns d’acord amb la política científica cas han de comptar amb cinc membres, dels quals el espanyola. president i un vocal han de ser nomenats per la universi- 2. S’han de coordinar els programes de recerca i tat entre professors pertanyents als cossos docents uni- d’assignació a aquests de recursos públics de qualsevol versitaris de l’àrea de coneixement a què correspongui procedència als efectes d’aconseguir la màxima producti- la plaça. Els tres vocals restants han de ser nomenats per vitat de les inversions. la universitat, un designat pel Consell d’Universitats, 3. Els organismes de recerca tenen capacitat per mitjançant sorteig d’entre professors pertanyents a cos- establir els seus programes prioritaris i per acreditar uni- sos docents universitaris de l’àrea de coneixement res- tats de recerca. Tenen garantida la seva autonomia i es pectiva, que ocupin plaça assistencial en qualsevol insti- poden proporcionar finançament d’acord amb els criteris tució sanitària: els dos restants, prèvia designació de la generals sanitaris i de recerca. institució sanitària corresponent. b) A la primera prova dels concursos, les comissions Article cent vuit han de valorar els mèrits i l’historial acadèmic i investiga- dor i els propis de la tasca assistencial dels candidats, tal En les àrees i objectius prioritaris s’han de desenvolu- com s’estableixi per reglament. par programes específics de formació de recursos per c) El Govern pot establir, per a determinades places, cobrir les respectives necessitats. S’ha de regular la dedi- la realització de proves pràctiques. cació a la recerca dels qui participen en la informació,

2. Els concerts poden establir així mateix un nombre assistència, docència i administració. de places de professors associats que s’ha de cobrir per personal assistencial que estigui prestant serveis a la ins- Article cent nou titució sanitària concertada. Aquest nombre no s’ha de tenir en compte a efectes del percentatge a què es refereix En el finançament de la recerca s’han de tenir en l’article 33.3 de la Llei de reforma universitària. Aquests compte els criteris següents: Suplement núm. 8 Any 1986 163 a) Establiment d’un pressupost anual mínim de les que assoleixin el nivell sanitari de recerca i docència recerca, que consisteixi en un 1 per 100 dels pressupostos que es determini per reglament per accedir a aquesta con- globals de salut, que s’ha d’assolir progressivament a dició. partir de la promulgació d’aquesta Llei. El Ministeri de Sanitat i Consum ha de dictar les nor- b) Avaluació sanitària i econòmica de les inversions mes que regulin la concessió de l’acreditació d’unitats de en recerca. referència nacional l’accés a les esmentades unitats dels usuaris del sistema i el règim econòmic que els sigui apli- Article cent deu cable. Correspon a l’Administració Sanitària de l’Estat valo- rar la seguretat, eficàcia i eficiència de les tecnologies DISPOSICIONS ADDICIONALS rellevants per a la salut i l’assistència sanitària. Primera.–1. En els casos de la Comunitat Autònoma del País Basc i de la Comunitat Foral de Navarra, el finan- TÍTOL VII çament de l’assistència sanitària de l’Estat es regeix, en tot el que afecti els seus respectius sistemes de concerts o convenis, pel que estableixen, respectivament, el seu De l’Institut de Salut Carlos III Estatut d’autonomia i la Llei de reintegració i millorament del Fur.

2. En el cas de la Comunitat Autònoma del País Basc, CAPÍTOL ÚNIC tot i el que disposa l’article 82, el finançament de l’assis- tència sanitària de la Seguretat Social que es transfereixi Article cent onze és el que s’estableixi en els convenis a què fa referència la

1. Es constitueix, com a òrgan de suport cientifico- disposició transitòria cinquena de l’Estatut d’autonomia tècnic del Departament de Sanitat de l’Administració de del País Basc. l’Estat i dels diferents serveis de salut de les comunitats Segona.–El Govern ha d’adoptar els criteris bàsics autònomes, l’Institut de Salut Carlos III. mínims i comuns en matèria d’informació sanitària. Per

2. L’Institut de Salut Carlos III té la naturalesa d’orga- tal de desenvolupar-ho, es poden establir convenis amb nisme autònom de l’Administració de l’Estat adscrit al les comunitats autònomes. Ministeri de Sanitat i Consum. Tercera.–S’ha de regular, amb la flexibilitat economico- pressupostària que requereix la naturalesa comercial de Article cent dotze les seves operacions, l’òrgan encarregat de la gestió dels dipòsits d’estupefaents, segons el que disposen els tractats

1. L’estructura, organització i règim de funcionament internacionals, la medicació estrangera i urgent no autorit- de l’Institut de Salut Carlos III es regula per reial decret. En zada a Espanya, el dipòsit estratègic per a emergències i tot cas, té un Consell de Direcció el president del qual és catàstrofes, les adquisicions per a programes de coopera- el ministre de Sanitat i Consum. ció internacional i els subministraments de vacunes i altres

2. L’Institut de Salut Carlos III exerceix les seves fun- que es requereixin en l’exercici de funcions competència cions en coordinació amb el Consell Interterritorial de de l’Administració de l’Estat. Salut a què es refereix l’article 47 d’aquesta Llei i en col· Quarta.–La distribució i dispensació de medicaments i laboració amb altres administracions públiques. Aquestes productes zoosanitaris s’ha de regular per la seva legisla- funcions són: ció corresponent. Cinquena.–En el Sistema Nacional de Salut, als efec- a) Formació especialitzada del personal al servei de tes previstos a l’article 10, apartat 14, i a l’article 18.4, s’han la salut i gestió sanitària. de finançar amb fons públics els nous medicaments i pro- b) Microbiologia, virologia i immunologia. ductes sanitaris més eficaços o menys costosos que els c) Alimentació, metabolisme i nutrició. d) Control de medicaments i productes sanitaris. disponibles. Es poden excloure, en tot o en part, del finan- e) Sanitat ambiental. çament públic, o sotmetre’s a condicions especials els f) Control de productes biològics. medicaments i productes sanitaris disponibles, les indica- g) Control sanitari d’aliments. cions dels quals siguin simptomatològiques, l’eficàcia h) Control sanitari de productes químics potencial- dels quals no estigui provada o els indicats per a afecci- ment perillosos. ons sempre que hi hagi per a ells una alternativa terapèu- i) Epidemiologia i sistemes d’informació. tica millor o igual i menys costosa. j) Control de les malalties infeccioses i immunològi- Sisena.-1. Els centres sanitaris de la Seguretat Social ques. queden integrats al Servei de Salut només en els casos en k) Control de les malalties cròniques. què la comunitat autònoma hagi assumit competències l) Recerca clínica. en matèria d’assistència sanitària de la Seguretat Social, m) Recerques sobre genètica i reproducció humana. d’acord amb el seu Estatut. En els altres casos, la xarxa n) Ciències socials i econòmiques aplicades a la sanitària de la Seguretat Social s’ha de coordinar amb el salut. Servei de Salut de la comunitat autònoma. ñ) Foment i coordinació de les activitats de recerca 2. La coordinació dels centres sanitaris de la Segure- biomèdica i sanitària, en el marc de la Llei de foment i tat Social amb els serveis de salut de les comunitats autò- coordinació general de la recerca científica i tècnica. nomes que no hagin assumit competències en matèria o) Educació sanitària de la població. d’assistència sanitària de la Seguretat Social, s’ha de fer p) Qualssevol altres d’interès per al Sistema Nacio- mitjançant una comissió integrada per representants de nal de Salut que li siguin assignades. l’Administració de l’Estat i de la comunitat autònoma, el president de la qual ha de ser designat per l’Estat en la Article cent tretze forma que es determini per reglament. Setena.–Els centres i establiments sanitaris que for- L’Institut de Salut Carlos III, així com els òrgans res- men part del patrimoni únic de la Seguretat Social conti- ponsables de la sanitat de les comunitats autònomes, nuen titulats a nom de la Tresoreria General, sense perju- poden proposar al Ministeri de Sanitat i Consum la desig- dici de la seva adscripció funcional a les diferents nació com a unitats assistencials de referència nacional administracions públiques sanitàries. Suplement núm. 8 Any 1986 164 Vuitena.-1. Als efectes d’aplicació del capítol VI del rències de serveis que correspongui a les seves compe- títol III d’aquesta Llei, s’hi entén comprès el personal sani- tències estatutàries. tari i no sanitari de la Seguretat Social a què fa referència 3. En els casos en què les comunitats autònomes no la disposició transitòria quarta de la Llei de mesures per a tinguin competències suficients en matèria de sanitat per la reforma de la funció pública. adaptar plenament el funcionament dels seus serveis de

2. Quant al personal funcionari al servei de la Segu- salut al que estableix aquesta Llei, l’Estat ha de subscriure retat Social regulat en la disposició transitòria tercera de amb aquelles acords i convenis per a la implantació gra- la Llei de mesures per a la reforma de la funció pública, dual del que estableix aquesta i per aconseguir un funcio- cal atenir-se al que disposa aquesta norma. nament integrat dels serveis sanitaris. Novena.-1. El Govern ha d’aprovar per reial decret, Quarta.–Les possibles transferències que s’hagin de en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor fer en matèria de gestió de l’assistència sanitària de la d’aquesta Llei, el procediment i els terminis per a la for- Seguretat Social a favor de les comunitats autònomes, mació dels plans integrats de salut. que puguin assumir l’esmentada gestió, s’han d’ajustar

2. Per a la formació del primer Pla integrat de salut, als principis establerts en aquesta Llei. el Departament de Sanitat de l’Administració de l’Estat ha Cinquena.–L’extensió de l’assistència sanitària pública de posar en coneixement de les comunitats autònomes a què es refereixen els articles 3.2, i 20 d’aquesta Llei s’ha els criteris generals de coordinació i altres circumstàncies de fer de manera progressiva. a què fa referència l’article 70 d’aquesta Llei dins el ter- mini màxim de divuit mesos, comptats a partir de l’en- trada en vigor d’aquesta Llei. DISPOSICIONS DEROGATÒRIES Desena.–El nomenament com a directors tècnics d’es- Primera.–Queden derogades totes les disposicions del trangers a què es refereix l’article 100.3 només s’ha d’au- mateix rang o inferior que contradiguin el que disposa toritzar quan així ho estableixin els tractats internacionals aquesta Llei. subscrits per Espanya i els espanyols gaudeixin de reci- El Govern, dins el termini de dotze mesos des de la procitat en el país del qual aquells siguin nacionals. publicació d’aquesta Llei, ha de publicar una taula de vigències i derogacions. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Segona.–Queden degradades al rang reglamentari qualssevol disposicions que, a l’entrada en vigor d’aquesta Primera.-1. Les corporacions locals que actualment Llei, regulin l’estructura i el funcionament d’institucions i disposen de serveis i establiments sanitaris que portin a organismes sanitaris, als efectes de procedir a la seva terme actuacions que en aquesta Llei s’adscriguin als ser- reorganització i adaptació a les previsions d’aquesta Llei. veis de salut de les comunitats autònomes, han d’establir de comú acord amb els governs de les comunitats autò- nomes un procés de transferència d’aquests. DISPOSICIONS FINALS

2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, l’adscripció funcional a què es refereix l’article 50.2 Primera.–Per tal d’assolir els objectius que en matèria d’aquesta Llei es produeix en la mateixa data en què que- de formació pregraduada, postgraduada i especialització din constituïts els serveis de salut de les comunitats autò- sanitària s’assenyalen al títol VI, el Govern, en el termini nomes. Des d’aquest instant, les comunitats autònomes de divuit mesos a partir de la publicació d’aquesta Llei, ha han de finançar amb els seus propis pressupostos el cost de regularitzar, aclarir i harmonitzar els següents textos efectiu dels establiments i serveis que quedin adscrits als legals: seus serveis de salut. —La base tercera de la Llei de 25 de novembre de

3. Les corporacions locals i les comunitats autòno- 1944, sobre l’Escola Nacional de Sanitat. mes poden establir acords als efectes del finançament de —El paràgraf segon de l’article primer de la Llei les inversions noves i les de conservació, millora i substi- 37/1962, de 21 de juliol, sobre els hospitals com a centres tució dels establiments. de formació i especialització.

4. En tot cas, fins que no entri en vigor el règim defi- —La Llei de 20 de juliol de 1955, el Reial decret nitiu de finançament de les comunitats autònomes, les 2015/1978. de 15 de juliol, i el Reial decret 3303/1978, de 29 corporacions locals han de contribuir al finançament dels de desembre, sobre especialitats de la professió mèdica. serveis de salut d’aquelles en una quantitat igual a l’assig- —La Llei 24/1982, de 16 de juny, sobre pràctiques i nada en els seus pressupostos, que s’ha d’actualitzar anu- ensenyaments sanitaris especialitzats. alment per al finançament dels establiments adscrits fun- —Reial decret 127/1984, d’11 de gener, pel qual es cionalment a aquests serveis. No s’han de considerar, a regula la formació mèdica especialitzada i l’obtenció del aquests efectes, les quantitats que puguin procedir de títol de metge especialista. concerts amb l’Institut Nacional de la Salut.

5. Les quantitats corresponents als concerts a què es Aquestes disposicions, així com les corresponents a la refereix l’apartat anterior s’han d’assignar directament a formació i especialització de les professions sanitàries, les comunitats autònomes quan es produeixi l’adscripció han de ser degudament actualitzades. funcional dels establiments d’acord amb el que preveu Segona.–Fins que els sistemes públics de cobertura l’apartat 2 d’aquesta disposició transitòria. sanitària no quedin integrats en el Sistema Nacional de Segona.–El Govern, tenint en compte el caràcter extra- Salut, el Govern, en el termini de divuit mesos comptats a territorial del treball marítim, ha de determinar al seu partir de la publicació d’aquesta Llei, ha de procedir a moment l’oportuna coordinació dels serveis sanitaris ges- l’harmonització i refosa de: tionats per l’Institut Social de la Marina amb els diferents serveis de salut. 1. L’assistència sanitària del sistema de Seguretat Tercera.–1. L’Institut Nacional de la Salut continua Social, en els casos de maternitat, de malaltia comuna o subsistint i exercint les funcions que té atribuïdes mentre professional i d’accidents, siguin o no de treball, a què es no s’hagi culminat el procés de transferències a les comu- refereix l’article 20.1.a) de la Llei general de la Seguretat nitats autònomes amb competència en la matèria. Social de 30 de maig de 1974, i disposicions concordants,

2. Les comunitats autònomes han d’acordar la crea- tant del règim general com dels règims especials, inclo- ció, organització i posada en funcionament dels seus ser- sos els regulats per lleis específiques: agrari, treballadors veis de salut en el termini màxim de dotze mesos, a partir del mar i funcionaris civils de l’Estat i al servei de l’Admi- del moment en què quedi culminat el procés de transfe- nistració de Justícia i els membres de les Forces Armades Suplement núm. 8 Any 1986 165 a què es refereix l’article 195 de la Llei 85/1978, de 28 de 2. Llei 13/1982, de 7 d’abril -article 9 i concordants-, desembre. sobre orientació i planificació familiar, consell genètic,

2. L’assistència mèdica farmacèutica als funcionaris i atenció prenatal i perinatal, detecció i diagnòstic precoç empleats de l’Administració local. de la subnormalitat i minusvalideses.

3. L’assistència sanitària de la sanitat nacional a què 3. Llei de 12 de juliol de 1941, sobre sanitat infantil i es refereix la Llei de 25 de novembre de 1944: l’article maternal. segon, apartat u; disposició final cinquena, apartat dos, 4. Llei 39/1979, de 30 de novembre -disposició addi- del Decret llei 13/1972, de 29 de desembre, i disposicions cional cinquena, apartat segon-, sobre prohibició de la concordants, inclosa l’assistència psiquiàtrica, de malal- publicitat de begudes alcohòliques. ties transmissibles i la corresponent a la beneficència 5. Llei 22/1980, de 24 d’abril, sobre vacunacions obli- general de l’Estat. gatòries imposades i recomanades.

4. L’assistència sanitària general i benèfica de les 6. Reial decret 2838/1977, de 15 d’octubre, i disposi- diputacions provincials i ajuntaments a què es refereixen cions concordants, sobre planificació, execució i control les bases 23 i 24 de la Llei de 25 de novembre de 1944, la de les activitats relacionades amb la sanitat escolar. Llei de règim local i disposicions concordants. 7. Les bases 4a, 6a, 7a, 9a, 10, 11, 12, 13, 14 i 15 de la

5. L’assistència sanitària als interns penitenciaris a Llei de 25 de novembre de 1944, sobre malalties infeccio- què es refereixen els articles 3r i 4t de la Llei 1/1979, de 26 ses, desinfecció i desinsectació, estadístiques sanitàries, de setembre, i disposicions concordants. tuberculosi, reumatisme, cardiopaties, paludisme, tra-

6. L’assistència sanitària a mutilats civils i militars coma, malalties sexuals, lepra, dermatosi, càncer, sanitat com a conseqüència d’accions de guerra o defensa de maternal i infantil, higiene mental i assistència psiquià- l’ordre públic i la seguretat ciutadana. trica. Tercera.-1. El Govern, mitjançant reial decret, a pro- 8. La base 25 -paràgraf tercer i següent- de la Llei de posta conjunta dels ministeris interessats, ha de dispo- 25 de novembre de 1944 i la Llei 13/1980, de 31 de març sar: -article 9è. 1, i disposició addicional-, sobre higiene i ins- a) La participació en el Sistema Nacional de Salut de pecció sanitària de l’educació física i l’esport. l’Institut Nacional de Toxicologia, Medicina Forense, Ser- 9. La Llei de 14 d’abril de 1955 i la Llei de 26 de veis Mèdics del Registre Civil i Sanitat Penitenciària. desembre de 1958, sobre assistència psiquiàtrica i antitu- b) La participació i col·laboració dels hospitals mili- berculosa, en tot el que continuïn vigents de conformitat tars i serveis sanitaris de les Forces Armades en el Sis- amb la disposició addicional cinquena, 2., del Decret llei tema Nacional de Salut, i la seva harmonització amb el 13/1972, de 29 de desembre. que preveuen els articles 195 i 196 de la Llei 85/1978, per 10. Les bases 17 i 26 de la Llei de 25 de novembre de garantir, dins les seves possibilitats, el suport al Sistema 1944, sobre zoonosis transmissibles d’higiene de l’alimen- Nacional de Sanitat. tació. c) La plena integració en el Sistema Nacional de Sisena.–S’autoritza el Govern per aprovar mitjançant Salut dels hospitals clínics o universitaris i les peculiari- reial decret un text únic en matèria de protecció de la salut tats derivades de les seves funcions d’ensenyament, for- dels treballadors, i aclarir, regularitzar i harmonitzar les mació i recerca. normes vigents, atenint-se als principis següents: d) La participació en el Sistema Nacional de Salut dels laboratoris de duanes i del control de les exportacions i 1. S’han de fixar els nivells i valors admissibles d’ex- importacions. posició professional als agents nocius per intentar preve- L’Administració de l’Estat i de les comunitats autòno- nir els danys a la salut finca, psíquica i social; tenint parti- mes, en l’àmbit de les seves competències, han de dispo- cularment en compte la prevenció, tant dels efectes nocius sar sobre la participació en el Sistema Nacional de Salut a curt termini com dels efectes nocius per a la funció dels laboratoris de recerca agrària i ramadera i, en gene- reproductora i els riscos de mutagènesi, carcinogènesi i ral, de qualssevol altres centres i serveis que puguin coad- teratogènesi. juvar als fins i interessos generals de la protecció de la 2. S’han d’establir les modalitats de determinació i salut. actualització dels nivells o valors admissibles dels factors de nocivitat d’origen químic, físic, biològic i psicològic.

2. El Govern, mitjançant reial decret, a proposta con- Setena.–El Reglament de règim interior del Consell junta dels ministeris interessats, ha de disposar que els Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha de ser centres, serveis i establiments sanitaris de les mútues aprovat per aquest i comunicat a les administracions d’accidents, mutualitats i institucions públiques o priva- representades al seu si. des sense ànim de lucre, puguin ser objecte d’integració Vuitena.–El Govern, mitjançant reial decret, ha d’adop- en el Sistema Nacional de Salut sempre que reuneixin les tar les mesures necessàries per a l’actuació conjunta de condicions i els requisits mínims. diverses administracions públiques als efectes de sanitat Quarta.–El Govern, mitjançant reial decret acordat en exterior i perquè es pugui reconèixer validesa i eficàcia el termini màxim de divuit mesos, comptats a partir de als mateixos efectes a determinades inspeccions en ori- l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha d’establir amb caràc- ter general els requisits tècnics mínims per a l’aprovació i gen o altres controls concrets que es considerin suficients, homologació de les instal·lacions i els equips dels centres realitzats pels serveis tècnics de les comunitats autòno- i serveis. mes o altres administracions públiques. Cinquena.–Per assolir els objectius d’aquesta Llei i res- Novena.–S’autoritza el Govern per adaptar l’estructura pectant l’actual distribució de competències, el Govern en i funcions dels organismes i entitats adscrits al Ministeri el termini màxim de divuit mesos, a partir de la publicació de Sanitat i Consum i, entre altres, l’Institut Nacional de la d’aquesta, ha de refondre, regularitzar, aclarir i harmonit- Salut als principis establerts en aquesta Llei, així com per zar, d’acord amb els actuals coneixements epidemiològics, regular l’organització i règim i desenvolupar les compe- tècnics i científics, amb les necessitats sanitàries i socials tències dels organismes autònoms estatals que es creïn de la població i amb l’exigència del sistema sanitari, les en aquesta Llei. disposicions següents: Desena.–Als efectes d’aquesta Llei, es consideren fun- cionaris sanitaris de les entitats gestores de la Seguretat

1. Llei 45/1978, de 7 d’octubre –paràgraf tercer de la Social els inclosos en els cossos i escales sanitaris de l’Es- disposició addicional–, sobre orientació i planificació tatut de personal de l’extingit Institut Nacional de Previ- familiar. sió, d’Assessors Mèdics de l’extingit Mutualisme Laboral i Suplement núm. 8 Any 1986 166 de l’escala d’inspectors mèdics de l’Institut Social de la f) El complex sanitari de l’Hospital del Rei. Marina. Onzena.–S’autoritza el Govern per fusionar o integrar Catorzena.–S’autoritza el Govern per modificar els cossos i funcionaris sanitaris de les administracions públi- mecanismes de protecció sanitària dels diferents règims ques i entitats gestores de la Seguretat Social, als efectes públics existents, ajustant-los als principis establerts en de facilitar la gestió del personal i homologar els règims aquesta Llei. Quinzena.–Per a una millor utilització dels recursos jurídics de la relació d’ocupació, sense perjudici de les humans, el personal a què es refereixen els articles 84 i 85 atribucions que confereix al Govern l’article 26.4 de la Llei d’aquesta Llei pot ocupar indistintament llocs de treball a de mesures per a la reforma de la funció pública. les administracions sanitàries de l’Estat o de les comuni- Dotzena.–El Govern ha de determinar les condicions i tats autònomes, sense perjudici dels requisits de titulació el règim de funcionament dels serveis sanitaris, en relació i altres que s’exigeixin en les relacions de llocs de treball amb el compliment de les competències que té adscrites de les diferents administracions. la Seguretat Social en matèria d’invàlids, incapacitat labo- ral transitòria i invalidesa provisional. Per tant, Tretzena.–S’adscriuen a l’Institut de Salut Carlos III Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que compleixin aquesta Llei i que la facin complir. a) El Centre Nacional d’Alimentació i Nutrició. b) El Centre Nacional de Microbiologia, Virologia i Palau de la Zarzuela, Madrid, 25 d’abril de 1986. Immunologia Sanitària. e) El Centre Nacional de Farmacobiologia. Juan Carlos R. d) El Centre Nacional de Sanitat Ambiental. e) L’Escola de Sanitat Nacional i l’Escola de Gerència El president del Govern, Hospitalària. FELIPE GONZÁLEZ MÁRQUEZ