Law No. 9/2003 on the cultural heritage of Andorra

hi siguin contràries. En especial, queda derogat el Decret sobre el contracte de treball de 15 de gener de 1974, i els títols II, III, IV, V, VI, VII i IX, així com els apar tats a) i b) de l’article 56 del Reglament laboral, de 22 de desembre de 1978, i les seves modificacions successives. Disposició final primera La present Llei entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Disposició final segona El Govern ha de fixar per reglament, en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, la relació de categories i la classificació professional esmentades a l’article 31. Casa de la Vall, 12 de juny del 2003 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’An dorra. Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília President de la República Francesa Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2003 ha aprovat la següent: Llei 9/2003, del 12 de juny, del patri moni cultural d’Andorra El patrimoni cultural constitueix un dels testimonis principals de la història, la identitat i la creativitat d’un país. És un deure essencial de la societat i dels po ders públics preservar aquesta riquesa col·lectiva i transmetre-la en les millors condicions a les generacions futures. Tal com disposa l’article 34 de la Constitució del Principat d’Andorra, l’Estat ha de ga rantir la conservació, la promoció i la di fusió del patrimoni històric, cultural i artístic. El Principat d’Andorra disposa ja de le gislació de protecció del patrimoni cul tural. Les ordinacions del 13 de juliol de 1964, del 4 de juny de 1970 i del 5 de ju liol de 1988, i la Llei de protecció del pa trimoni cultural-natural, del 9 de novembre de 1983, han contribuït a la conservació dels béns culturals d’Andor ra. No obstant això, el nou marc jurídic que va comportar l’aprovació, l’any 1993, de la Constitució del Principat d’Andorra fa convenient la promulgació d’aquesta nova Llei del patrimoni cultu ral, que reuneix i potencia la normativa sobre protecció dels béns que integren aquest patrimoni. El capítol primer estableix un con cepte ampli de patrimoni cultural, inte grat no només pels elements de més relleu -que han de ser declarats béns d’interès cultural- sinó també per tots els béns que presenten els valors culturals que la Llei determina. Aquest capítol conté també la regulació del deure de les administracions públiques i de la socie tat en general de tutelar el patrimoni cul tural, la regulació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural i les normes sobre projecció exterior. El capítol segon, relatiu al règim gene ral de protecció del patrimoni cultural, estableix les normes aplicables a les di ferents categories de béns integrants del patrimoni esmentat i se centra especial ment en els béns d’interès cultural. Pel que fa als immobles declarats d’interès cultural, la Llei regula especialment el règim de les obres que afectin directa ment el mateix bé o el seu entorn de pro tecció. En relació amb els béns mobles, l’instrument principal de protecció ob jecte de regulació és el control de les ex portacions. El capítol tercer regula els règims es pecífics de determinades classes de béns: el patrimoni arqueològic i paleon tològic, el patrimoni etnològic, i el patri moni documental i bibliogràfic. Aquests règims específics no són alternatius sinó complementaris del règim general del capítol segon, que és també plenament aplicable als béns regulats en el capítol tercer. El capítol quart conté les normes rela tives a arxius, biblioteques i museus i es tableix una regulació específica de l’Ar xiu Nacional i la Biblioteca Nacional. El capítol cinquè regula les mesures de foment i difusió. Les mesures de foment pretenen, d’una banda, incentivar la con tribució de la societat en la preservació del patrimoni cultural, donant suport a les associacions especialitzades, millo rant la formació i la competència de pro fessionals i empreses i, de l’altra, compensar els titulars de béns culturals de les càrregues i obligacions que la Llei els imposa. Les mesures de difusió tenen l’objectiu d’afavorir l’accés i garantir el coneixement del patrimoni cultural. Fo mentar l’accés als béns culturals és una necessitat derivada de la concepció que la Llei té del patrimoni cultural com a ri quesa col·lectiva; garantir l’ensenyament i la informació és potenciar l’efectivitat de la Llei, ja que la protecció del patrimo ni cultural és efectiva en la mesura en què la ciutadania és conscient de la seva importància. La Llei es clou amb el capítol sisè, que conté el règim sancionador, i les disposi cions addicionals, transitòries, dero gatòries i f inals. Entre aquestes disposicions destaca la disposició addi cional primera, que inclou en la nova ca tegoria legal de béns d’interès cultural els béns declarats d’interès nacional per l’Ordinació II del 13 de juliol de 1964 i l’Ordinació I del 4 de juny de 1970, modi ficada per acord del Consell General del 5 de juliol de 1988. Capítol primer. Disposicions generals Article 1 Objecte 1. És objecte d’aquesta Llei la protec ció, la conservació-restauració, la con servació integrada, el coneixement, el foment i la difusió del patrimoni cultural d’Andorra. S’entén per conservació totes les operacions destinades a la compren sió d’una obra a conèixer-ne la història i el seu significat, a assegurar-ne la salva guarda material i, eventualment, la res tauració i la revalorització. S’entén per restauració el conjunt d’operacions tècniques i científiques destinades a ga rantir, en el marc d’una metodologia crítica i estètica, la continuïtat d’una obra d’art. S’entén per conservació integrada Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1887 el conjunt de mesures que tenen com a finalitat assegurar la perennitat del patri moni cultural immoble i vetllar pel seu manteniment en un entorn adequat, ja sigui construït, ja sigui natural i per l’a daptació respectuosa amb els seus valors fonamentals a les necessitats de la socie tat. 2. Integren el patrimoni cultural d’An dorra els béns materials i immaterials re lacionats amb la història o la cultura d’Andorra que, pels seus valors històrics, artístics, estètics, arqueològics, paleon tològics, etnològics, urbanístics, arqui tectònics, científics o tècnics, tenen un interès cultural. 3. Els béns que integren el patrimoni cultural d’Andorra es classifiquen en: a) Béns d’interès cultural b) Béns inventariats 4. El ministeri titular de la cultura ha d’elaborar l’Inventari general del patri moni cultural d’Andorra, en el qual han de constar tots els béns mobles, im mobles i immaterials que integren aquest patrimoni, tant de titularitat públi ca com de titularitat privada. L’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra consta de quatre seccions on s’inscriuen: en la primera, els béns d’interès cultural, mobles o immobles; en la segona, els béns immobles inventariats; en la terce ra, els béns mobles inventariats, i en la quarta, els béns immaterials. Les perso nes titulars o posseïdores de béns inte grants del patrimoni cultural han de facilitar al ministeri titular de la cultura l’examen dels béns i les informacions pertinents per a l’elaboració de l’Inventa ri, sempre que això no sigui contrari al dret a la intimitat i al respecte de la vida privada. 5. Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública són impres criptibles i només es poden transmetre a d’altres entitats públiques d’Andorra. Article 2 Béns d’interès cultural 1. Els béns més rellevants del patrimo ni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Go vern, a proposta del ministre titular de la cultura. El decret de declaració ha de ser motivat. 2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de la cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessa des i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La inco ació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona o entitat interessada i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancio nador corresponent. Si el ministeri titular de la cultura decideix no iniciar l’expe dient sol·licitat, ha de motivar la seva de cisió. 3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal donar audiència a les per sones afectades. Si es tracta d’un bé im moble, cal donar també audiència al comú on es trobi radicat el bé i obrir un període d’informació pública d’un mes. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acom panyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé. 4. L’expedient de declaració s’ha de re soldre en el termini màxim de nou me sos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona interessada demana l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini. 5. La resolució d’incoació de l’expe dient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer re ferència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització. 6. La declaració d’un bé d’interès cul tural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’a questa decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient. Article 3 Béns inventariats 1. Són béns inventariats els béns no declarats d’interès cultural següents: a) Els béns immobles o les parts de béns immobles que, atès el seu interès històric, artístic o cultural, siguin inte grats a l’Inventari general del patrimo ni cultural d’Andorra per resolució del ministre titular de la cultura. b) Els béns mobles compresos en al guna de les categories següents: Primera Béns mobles integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic Segona Elements procedents del desmembra ment de monuments artístics, històrics o religiosos Tercera Béns mobles d’interès artístic de més de cent anys d’antiguitat Quarta Béns integrants del patrimoni docu mental i bibliogràfic Cinquena Col·leccions i exemplars rars de zoolo gia, botànica, mineralogia o anatomia Sisena Béns mobles integrants del patrimoni etnològic de més de cinquanta anys d’antiguitat Setena Els béns mobles restants de més de cent anys d’antiguitat que tinguin va lor cultural Vuitena Els béns culturals mobles que, tot i te nir una antiguitat inferior a les que s’estableixen en les categories prece dents, siguin integrats a l’Inventari per resolució motivada del ministre titular de la cultura c) Els béns immaterials inclosos a l’In ventari per l’òrgan del ministeri titular de la cultura competent en matèria de patrimoni etnològic. 2. La inclusió d’un bé moble o im moble a l’Inventari es fa per resolució del ministre titular de la cultura, amb au diència prèvia a les persones afectades i, si es tracta d’un bé immoble, al comú 1888 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 corresponent. La resolució s’ha de publi car al Butlletí Oficial del Principat d’An dorra. 3. Els béns compresos en l’apartat 1.c s’inscriuen a l’Inventari sense necessitat de tramitar prèviament un procediment administratiu. Tanmateix, la inscripció s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 4. Tots els béns compresos en les cate gories de la primera a la setena de l’apar tat 1.b tenen la consideració de béns inventariats, encara que no se n’hagi for malitzat la inscripció a l’Inventari. 5. El Govern pot per reglament ex cloure de les categories tercera, cinque na, sisena i setena de l’apartat 1.b els béns que no superin determinats valors econòmics. Article 4 Tutela del patrimoni cultural 1. Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d’Andorra i n’han de fomentar el coneixement, l’acreixement i la difusió; entre altres accions, han de donar suport a les entitats que el mantenen i el difo nen. Correspon al Govern definir la política en matèria de patrimoni cultural i coordinar-ne les mesures de protecció. 2. Els comuns han de cooperar amb el Govern en la protecció i la conservació del patrimoni cultural comprès en el seu àmbit territorial, han de comunicar al mi nisteri titular de la cultura des del mateix moment de tenir-ne coneixement qual sevol situació de perill en què es trobi aquest patrimoni, i, si cal, han d’adoptar immediatament les mesures necessàries per evitar-ne el deteriorament, la pèrdua o la destrucció. 3. Cap poder públic no pot adoptar cap mesura que posi en perill la conse cució dels objectius exposats en aquesta Llei. 4. Qualsevol persona que tingui co neixement d’una situació de perill o de la destrucció d’un bé integrant del patri moni cultural d’Andorra ho ha de comu nicar a l’Administració. Qualsevol persona física o jurídica està legitimada per exigir el compliment d’aquesta Llei davant l’Administració pública i els tribu nals de justícia. 5. El ministeri titular de la cultura pot inspeccionar en qualsevol moment les obres i les intervencions que es facin en béns integrants del patrimoni cultural d’Andorra. Les persones propietàries o posseïdores d’aquests béns hi han de permetre l’accés del personal del minis teri. Si la inspecció requereix l’entrada en un domicili, cal autorització judicial prèvia. 6. En cas d’interpretació de la Llei pre val sempre el principi de menor perjudi ci per al patrimoni cultural d’Andorra. Article 5 Consell Assessor del Patrimoni Cultural 1. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural és l’òrgan consultiu del Govern en les matèries relacionades amb el pa trimoni cultural. 2. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural serà constituït sis mesos després i com a màxim de l’entrada en vigor de la present Llei. Serà presidit pel ministre ti tular de la cultura i integrat, a més, per dos vocals en representació d’aquest mi nisteri i entre un mínim de dos i un màxim de cinc vocals més, nomenats pel Govern d’entre persones tècniques de competència reconeguda en les di ferents àrees del patrimoni cultural. Les vocalies són nomenades per un termini de tres anys, renovables. La secretaria del Consell, amb veu i sense vot, és exer cida per la persona nomenada pel minis tre d’entre els funcionaris del ministeri titular de la cultura. 3. Cal l’informe previ del Consell As sessor del Patrimoni Cultural per a l’a dopció per l’òrgan competent de les resolucions, els actes i els acords següents: a) La iniciació del procediment de de claració de béns d’interès cultural b) L’acord de deixar sense efecte la de claració d’un bé d’interès cultural c) La inclusió d’un bé immoble a l’In ventari general del patrimoni cultural d’Andorra d) Les ordres d’execució d’obres, adreçades a les persones obligades a conservar els béns d’interès cultural d’acord amb l’article 7.2 e) Les ordres executives previstes a l’article 8 f) L’informe per al Govern previ a l’a provació dels instruments d’ordenació urbanística previstos a l’article 16.1 g) L’autorització de l’exportació dels béns d’interès cultural i dels béns in ventariats h) L’autorització d’intervencions ar queològiques o paleontològiques pre vista a l’article 24.1 i) Els estudis d’impacte 4. Correspon també al Consell Asses sor del Patrimoni Cultural: a) Emetre informe sobre els projectes de disposicions generals en matèria de patrimoni cultural b) Emetre la resta d’informes i dictàmens que disposi la normativa vi gent i els que li sol·liciti el ministre titu lar de la cultura c) Proposar les iniciatives que consi deri convenients per al millor compli ment dels objectius d’aquesta Llei d) Avaluar un cop l’any l’aplicació de la llei i l’estat general del patrimoni, i fer públics els resultats 5. Perquè el Consell Assessor es pugui constituir vàlidament cal que hi assisteixi més de la meitat dels seus membres, en tre els quals hi ha d’haver el president o presidenta. El Consell adopta els seus acords per majoria de vots. El vot de la presidència és diriment en cas d’empat. Article 6 Projecció exterior El Govern ha de promoure la difusió exterior del patrimoni cultural d’Andorra i els intercanvis culturals. Igualment, ha de col·laborar amb els governs d’altres estats i amb les organitzacions interna cionals en la protecció, la conservació i la difusió del patrimoni cultural. Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1889 Capítol segon. Règim general de protecció del patrimoni cultural Secció primera. Normes comunes als béns d’interès cultural mobles i immobles Article 7 Deure de conservació 1. Les persones propietàries, titulars d’altres drets reals o posseïdores de béns d’interès cultural, estan obligades a con servar-los, mantenir-los i preservar-los. 2. En cas d’incompliment del deure es tablert a l’apartat 1, el ministeri titular de la cultura ha d’ordenar a les persones obligades l’execució de les obres o la realització de les actuacions que siguin necessàries per al compliment del deure esmentat. Si no s’executen les actuacions ordenades, el ministeri ha de fer-ne l’execució subsidiària. En cas de perill imminent per al bé, el ministeri titular de la cultura executarà directament les obres imprescindibles per salvaguardar el bé, sense necessitat de requeriment previ. 3. El cost de les obres i actuacions a què fa referència l’apartat 2 és a càrrec de la persona obligada, sempre que es pu guin incloure en el deure ordinari de conservació establert a l’apartat 1. 4. És d’interès públic, a l’efecte d’ex propiació, l’incompliment dels deures establerts a l’apartat 1 i, en qualsevol cas, el perill de destrucció, de deteriorament greu o d’exportació il·legal d’un bé d’in terès cultural. 5. Quan es refereixin a immobles in closos en conjunts arquitectònics, les mesures descrites als apartats 2, 3 i 4 po den ser adoptades també pels comuns en el marc de les competències que els són pròpies. Article 8 Reparació de danys causats Sense perjudici de la sanció que els correspongui, el ministeri titular de la cultura ordenarà a les persones respon sables la reparació dels danys causats en béns d’interès cultural, mitjançant les or dres executives de reparació, reposició, reconstrucció, supressió o enderroca ment que siguin necessàries per restituir el bé al seu estat anterior. Aquestes inter vencions són supervisades pel personal tècnic del ministeri titular de la cultura. Article 9 Ús dels béns d’interès cultural 1. L’ús a què es destinin els béns d’in terès cultural ha de ser compatible amb la seva conservació i amb el respecte de la seva identitat, integritat i autenticitat. Si en el moment de la declaració d’un bé d’interès cultural, aquest bé té un ús que posa en perill la seva preservació, el de cret de declaració ha d’establir la para lització o la modificació d’aquest ús. En aquest cas s’ha de fer l’estudi necessari i fixar la indemnització corresponent. 2. Els canvis d’ús d’un monument han de ser autoritzats prèviament pel Go vern. Article 10 Drets de tempteig i retracte 1. El Govern pot exercir el dret de tempteig sobre les transmissions onero ses de la propietat dels béns d’interès cultural següents: a) Béns immobles d’interès cultural pertanyents a les categories de monu ment, zona arqueològica o zona pa leontològica, exclosos els entorns de protecció b) Béns mobles d’interès cultural 2. El comú corresponent pot exercir subsidiàriament el mateix dret respecte als béns immobles a què fa referència l’a partat 1.a. 3. El termini per exercir el dret de tempteig és de quatre mesos des que la persona propietària comuniqui al minis teri titular de la cultura la seva intenció de transmetre el bé i les condicions de la transmissió. Si la transmissió d’un bé d’interès cultural no es notifica al minis teri titular de la cultura o no es realitza en les condicions notificades, el Govern, i subsidiàriament el comú si es tracta d’un bé immoble, poden exercir el dret de re tracte en el termini de sis mesos des que l’Administració de l’Estat tingui coneixe ment fefaent de la transmissió i de les se ves condicions. Secció segona. Els béns immobles d’interès cultural Article 11 Classificació Els béns immobles d’interès cultural es classifiquen en: a) Monument: obra d’arquitectura o al tra obra material produïda per l’activi tat humana, que configura una unitat singular. Pot incloure les seves perti nences i accessoris. b) Conjunt arquitectònic: agrupament de construccions, urbanes o rurals, concentrades o disperses, que consti tueix una unitat coherent, encara que, en alguns casos, individualment no tinguin valors rellevants. c) Paisatge cultural: obra conjunta de l’home i la natura que forma una unitat coherent pels seus valors estètics, històrics o culturals. d) Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana en el passat i que només és susceptible de ser estudiat en profunditat per mitjà de la metodologia arqueològica, tant si es troba a la superfície com si és al subsòl. e) Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun indivi dualment no tingui valors rellevants. Article 12 Declaració 1. La declaració d’un bé immoble com a bé d’interès cultural ha d’incloure les especificacions següents: a) La classe que li és assignada d’acord amb l’article 11 b) La delimitació del seu entorn de protecció, en els monuments i en els conjunts arquitectònics, en els paisat ges culturals i en les zones arqueològi ques i paleontològiques. 2. El decret de declaració d’un bé im moble d’interès cultural ha d’incloure els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el bé declarat d’interès cultural i sobre l’entorn de protecció definit en la declaració. 1890 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Aquests criteris també es poden establir mitjançant decret posterior, durant l’any següent al decret de declaració del bé, en la tramitació del qual cal donar au diència a les persones interessades i al comú, i s’ha d’obrir un període d’infor mació pública. 3. Els criteris establerts pel Govern en aplicació del que preveu l’apartat 2 són executius a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i prevalen sobre els plans urbanístics, els quals s’hi han d’adaptar. 4. La resolució d’iniciació d’expedient per a la declaració d’un bé d’interès cul tural pot establir la suspensió de la trami tació de les llicències de parcel·lació, d’obra, edificació o enderrocament que afectin el bé o els béns objecte de l’expe dient. Si, en virtut de la declaració d’un bé d’interès cultural, es denega una lli cència sol·licitada abans de la iniciació de l’expedient de declaració, el sol·lici tant té dret a ser indemnitzat pel Govern pel cost de redacció del projecte i al reemborsament de qualsevol taxa ja abonada, a més de l’interès legal corres ponent. Article 13 Entorns de protecció 1. L’entorn de protecció d’un bé d’inte rès cultural és l’espai, edificat o no, que dóna suport ambiental al bé i que si és alterat pot afectar-ne els valors, les pers pectives, la contemplació o l’estudi. 2. El Govern, mitjançant els decrets a què fa referència l’article 12.2, pot esta blir limitacions en l’edificabilitat dels en torns de protecció dels béns immobles esmentats en l’article 12.1.b), sempre que estiguin justificades per la necessitat de preservar els elements a què fa refe rència l’apartat 1 del present article. Article 14 Autorització d’obres 1. Qualsevol obra o intervenció, tant si és de promoció pública com si és de pro moció privada, que es pretengui realitzar en un monument, en una zona ar queològica o paleontològica, o en els entorns de protecció respectius ha de ser autoritzada pel ministeri titular de la cul tura, prèviament a la concessió de la lli cència d’obra o d’edificació, i se n’ha de controlar l’execució. El ministeri pot determinar, com a requisit previ a l’auto rització de l’obra, la necessitat de rea litzar una intervenció arqueològica. Si l’obra és de promoció privada, l’Estat ha de finançar el cost d’execució de la inter venció arqueològica. 2. En els conjunts arquitectònics i en els seus entorns de protecció, l’autoritza ció prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de la cultura és preceptiva mentre no hagi estat apro vat l’instrument d’ordenació a què fa re ferència l’article 16.1. Un cop aprovat aquest instrument, l’autorització de les obres correspon a l’administració que si gui competent segons la legislació ur banística, amb l’ informe previ i preceptiu del ministeri titular de la cultu ra. 3. En els paisatges culturals i en els seus entorns de protecció, l’autorització prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de la cultura és preceptiva mentre no hagi estat aprovat l’instrument de protecció, ús i gestió a què fa referència l’article 16. Un cop aprovat aquest instrument, l’autorització de les obres correspon a l’administració que sigui competent, amb informe previ i preceptiu del ministeri titular de la cul tura. 4. Els comuns han de comunicar im mediatament al ministeri titular de la cul tura les llicències que concedeixin i que afectin béns d’interès cultural o els seus entorns de protecció. Article 15 Criteris generals sobre les intervencions 1. Els monuments no poden ser ender rocats i se n’han de conservar la identitat, la integritat i l’autenticitat. 2. En els paisatges culturals cal conser var l’aspecte exterior de l’àrea protegida. Només es poden autoritzar les interven cions que siguin compatibles amb la pre servació dels valors estètics, culturals i naturals de l’espai. 3. Les intervencions de restauració efectuades en monuments, conjunts ar quitectònics i paisatges culturals s’han de basar en principis científics i criteris tècnics. 4. És prohibida la col·locació de publi citat, cables, antenes i tot element pertor bador visible des de l’exterior en els monuments i els seus entorns de protec ció, en els conjunts arquitectònics i en els paisatges culturals. 5. En els conjunts arquitectònics cal mantenir l’estructura urbana i arqui tectònica i les característiques generals del seu ambient i de la silueta paisatgísti ca. Com a norma general, no es perme ten canvis en les alineacions i en l’edificabilitat, ni substitucions d’im mobles, excepte si suposen una contri bució a la conservació del caràcter del conjunt. 6. En els entorns de protecció dels béns d’interès cultural no es pot auto ritzar cap obra ni actuació que impliqui ús del sòl, del subsòl o de l’espai aeri que pugui perjudicar el caràcter arqui tectònic o paisatgístic de l’àrea, o pertor bar la visualització del bé. Article 16 Instruments d’ordenació urbanística 1. La declaració d’un conjunt arqui tectònic comporta l’obligació per part del comú o dels comuns afectats d’elabo rar, en el termini màxim d’un any, un ins trument d’ordenació urbanística on es precisin els criteris que han de regir les intervencions. L’aprovació definitiva de l’instrument correspon a l’òrgan que de termini la legislació urbanística i reque reix necessàriament l’informe favorable previ del Govern. Si en el moment de la declaració ja existeix un instrument d’or denació que afecta l’àrea declarada, l’in forme del Govern ha de determinar si aquest instrument és suficient per pro duir els efectes previstos a l’article 14.2, o si ha de ser modificat o complementat. 2. Prèviament a la redacció de l’instru ment previst a l’apartat 1 cal fer una anàlisi del conjunt que tingui en compte la seva evolució espacial i que integri les dades arqueològiques, històriques, ar quitectòniques, tècniques, econòmiques i socials. Amb l’anàlisi del context urbà i rural s’ha de definir el caràcter general del conjunt i els elements dominants: harmonia de les alçades, colors, mate rials i formes, característiques de les fa çanes i cobertes, relació de volums construïts i dels espais, proporcions Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1891 mitjanes i implantació dels edificis. En tot cas, l’instrument d’ordenació previst a l’apartat 1 ha de contenir les especifica cions següents: a) Criteris sobre edificabilitat i alinea cions b) Activitats, elements i materials auto ritzats i no autoritzats c) Criteris relatius a la conservació, la restauració i la rehabilitació dels edifi cis i del seu entorn d) Immobles o parts d’immobles i al tres elements que es considerin de va lor singular, respecte als quals calgui aplicar una protecció integral e) Finançament del pla i intervenció pública: mesures de rehabilitació i de revitalització 3. La declaració d’un paisatge cultural comporta l’obligació per part de l’admi nistració o administracions afectades, d’elaborar un instrument de protecció, ús i gestió on es precisin els criteris que han de regir les intervencions. L’aprova ció definitiva de l’instrument, que haurà de produir-se en el termini màxim de di vuit mesos a comptar de la declaració, correspon a l’òrgan que determini la le gislació, i requereix necessàriament l’in forme favorable previ del Govern. Si en el moment de la declaració ja existeix un instrument de protecció, ús i gestió que afecta l’àrea declarada, el Govern ha de determinar si aquest instrument és sufi cient per produir els efectes previstos a l’article 14.4, o si ha de ser modificat o complementat. Secció tercera. Altres normes de protecció dels béns immobles Article 17 Estudis d’impacte 1. Amb caràcter previ a l’aprovació de projectes de grans infraestructures i d’al tres d’especial incidència en el territori que puguin afectar àrees pròximes a béns immobles d’interès cultural o béns immobles inventariats, s’ha de fer un es tudi d’impacte sobre el patrimoni cultu ral i el seu entorn. 2. L’estudi ha de concloure amb una declaració positiva o negativa d’impacte. En cas de declaració positiva cal que l’es tudi quantifiqui l’impacte i disposi les mesures necessàries per a la conservació i la protecció del patrimoni cultural. 3. Les despeses que comporti la salva guarda dels béns culturals afectats per obres públiques, inclosos els treballs ar queològics previs, van a càrrec del pro motor de l’obra. Article 18 Els béns immobles inventariats 1. Qualsevol modificació que es pre tengui realitzar en un bé immoble o en una part d’un immoble inventariats ha de ser comunicada pel promotor al ministe ri titular de la cultura tres mesos abans de sol·licitar la llicència urbanística corres ponent. Amb la comunicació cal adjun tar el projecte corresponent. 2. En el termini de tres mesos des de la recepció de la comunicació, el ministre titular de la cultura pot denegar l’auto rització de les obres sempre que iniciï expedient per a la declaració de bé d’in terès cultural. Secció quarta. Els béns mobles Article 19 Autorització d’exportacions 1. Cal l’autorització prèvia del ministe ri titular de la cultura per a les sortides del territori nacional, temporals o defini tives, dels béns d’interès cultural i dels béns inventariats. 2. En el cas d’exportacions temporals, l’autorització es concedeix sempre que es garanteixi el retorn dels béns al terri tori nacional. 3. L’Estat pot expropiar els béns per als quals es demani l’exportació definitiva. Si es denega l’autorització d’exportació d’un bé no declarat d’interès cultural que faci menys de cinquanta anys que hagi estat importat a Andorra, el seu propieta ri té dret a demanar i obtenir que l’Estat l’hi expropiï. 4. En cap cas no es pot autoritzar l’ex portació definitiva dels béns d’interès cultural ni dels béns pertanyents a col·leccions públiques. 5. L’Estat ha de dur a terme les accions necessàries per a la recuperació dels béns culturals que hagin sortit il·legal ment del territori andorrà i per al retorn dels béns integrants del patrimoni cultu ral andorrà que es troben a l’exterior. 6. Els béns que hagin estat exportats contravenint el que estableix aquest arti cle són propietat de l’Estat, llevat que la persona propietària demostri la pèrdua o la sostracció del bé abans de l’exporta ció. En aquest cas, la persona propietària ha de pagar les despeses que l’Estat hagi tingut per a la recuperació del bé. 7. Queden excloses de les disposi cions d’aquest article les exportacions de béns mobles integrants del patrimoni cultural següents: a) Les que siguin conseqüència de permutes entre estats b) Les d’obres d’autors vius c) Les de béns que es reexportin abans de transcórrer deu anys des de la seva entrada al país Article 20 Dels béns mobles d’interès cultural 1. Els béns mobles poden ser declarats d’interès cultural singularment o com a col·lecció. S’entén per col·lecció el con junt de béns culturals conservat per una persona o entitat i que constitueix una unitat coherent. 2. Els béns mobles declarats d’interès cultural no poden ser destruïts. Qualse vol restauració o intervenció que s’hi faci ha de ser aprovada prèviament pel mi nisteri titular de la cultura. 3. Les col·leccions declarades d’interès cultural no poden ser disgregades sense autorització del Govern. Article 21 Dels béns mobles inventariats 1. Els béns mobles inventariats han de ser conservats per les persones propie tàries, titulars d’altres drets reals o pos seïdores i s’han de destinar a un ús compatible amb la seva conservació. La transformació o eliminació d’aquests béns només és possible en els supòsits 1892 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 previstos i d’acord amb el procediment establert en la normativa vigent. 2. Només als efectes de l’elaboració de l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, les persones propietàries o posseïdores de béns que reuneixen les característiques que estableix l’article 3.1.b i no estan inscrits a l’Inventari han de comunicar-ho al ministeri titular de la cultura. Article 22 Dipòsit cautelar Si la conservació d’un bé moble d’inte rès cultural o inventariat no queda ga rantida en el lloc on es troba, el ministeri titular de la cultura ha d’ordenar el dipòsit provisional en un lloc que com pleixi les condicions necessàries de se guretat i conservació. També el ministeri titular de la cultura ha d’ordenar el dipòsit provisional del bé en cas que la persona propietària, titular d’altres drets reals o posseïdora incompleixi el deure de conservació. Capítol tercer. Règims específics de determinats béns Secció primera. El patrimoni arqueològic i paleontològic Article 23 Concepte i règim jurídic 1. El patrimoni arqueològic és integrat pels béns mobles i immobles, tant si són a la superfície com si són al subsòl, sus ceptibles de contribuir al coneixement de la història i que per ser estudiats re quereixen les tècniques de la metodolo gia arqueològica. El patr imoni paleontològic és integrat pels elements fossilitzats relacionats o no amb l’ésser humà que presenten un valor històric, cultural o científic. 2. La protecció del patrimoni ar queològic i paleontològic es regeix pel règim general establert en aquesta Llei i, a més, per les disposicions de la present secció. Article 24 Intervencions arqueològiques o paleontològiques 1. La realització d’intervencions ar queològiques o paleontològiques re quereix l ’autorització prèvia del ministeri titular de la cultura. Es consi deren intervencions arqueològiques o paleontològiques les prospeccions, els sondeigs, les excavacions i qualsevol al tra intervenció, amb remoció de terres o sense, que tingui per finalitat descobrir o investigar restes arqueològiques o pa leontològiques. 2. El ministeri titular de la cultura pot realitzar intervencions arqueològiques o paleontològiques en qualsevol terreny on es presumeixi l’existència de restes. La persona afectada té dret a ser indem nitzada per l’ocupació temporal del seu terreny, si aquest és de propietat priva da. Article 25 Suspensions d’obres Si durant l’execució de qualsevol tipus d’obra es troben restes arqueològiques o paleontològiques, tant el promotor com el constructor i el director facultatiu de l’obra estan obligats a aturar l’obra des del primer indici i comunicar-ho imme diatament al ministeri titular de la cultu ra, el qual ha de comprovar el valor de la troballa. Si la suspensió es prorroga més de dos mesos i el promotor és privat, aquest té dret a ser indemnitzat pels per judicis que li comporti el retard de l’obra. En el termini màxim de sis mesos, el mi nisteri ha de resoldre a favor de la conti nuació de l’obra suspesa o a favor del manteniment de la suspensió i la inicia ció d’expedient de declaració de bé d’in terès cultural. Article 26 Règim de les troballes 1. El producte de les intervencions ar queològiques o paleontològiques i les troballes casuals de béns arqueològics o paleontològics es consideren de domini públic i han de ser posats a disposició del ministeri titular de la cultura, que els ha de destinar a un museu o un centre adequat. 2. En el cas de troballes casuals, la per sona descobridora i la propietària del terreny on s’hagi produït el desco briment tenen dret a rebre com a com pensació una quantitat equivalent a una quarta part del valor dels béns, cadascu na d’elles. Si hi ha més d’un propietari o més d’un descobridor, s’han de distribuir la quarta part que els correspon. No es consideren troballes casuals les produï des com a conseqüència d’intervencions arqueològiques o paleontològiques, tant si són autoritzades com si són il·legals. 3. Aquest article no s’aplica a les tro balles d’estructures arquitectòniques de caràcter arqueològic. No obstant això, qui en descobreixi ho ha de comunicar al ministeri titular de la cultura. Secció segona. El patrimoni etnològic Article 27 Concepte i règim de protecció 1. Const i tueixen el patr imoni etnològic el conjunt d’objectes, edifica cions, processos tècnics, idees, hàbits i valors que integren o han integrat la cul tura del poble andorrà i en defineixen la identitat; en especial aquells en procés de desaparició o transformació que han perdut l’ús i la funcionalitat que els eren propis. 2. Als béns etnològics de caràcter ma terial, mobles o immobles, els és d’apli cació el règim de protecció general establert en aquesta Llei. 3. Pel que fa als béns etnològics de caràcter immaterial, el ministeri titular de la cultura els ha de documentar mitjan çant la seva inclusió a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, n’ha de fomentar la conservació i l’estudi i ha de donar suport a les entitats que els mante nen i els difonen. Secció tercera. El patrimoni documental i bibliogràfic Article 28 Concepte de patrimoni documental 1. S’entén per document tota expressió en llenguatge natural o convencional i qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge, recollides en qualsevol ti pus de suport material. Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1893 2. Integren el patrimoni documental d’Andorra els documents següents: a) Els produïts o rebuts en l’exercici de les seves funcions pels poders públics d’Andorra, incloses les institucions històriques, les entitats parapúbliques, les persones físiques o jurídiques ges tores de serveis públics o les entitats de capital social majoritàriament públic b) Els de més de trenta anys d’antigui tat produïts o rebuts en l’exercici de les seves funcions per entitats privades sense afany de lucre que desenvolu pin la seva activitat a Andorra c) Els de més de cent anys d’antiguitat produïts o rebuts per qualsevol perso na física o empresa privada, i els de menor antiguitat que hagin estat pro duïts en suports de caducitat inferior als cent anys d) Els conservats en arxius de titulari tat pública e) Els produïts o rebuts per persones físiques privades en l’exercici de fun cions públiques; en especial, els pro tocols notarials f) Els documents objecte de cessió o de donació expressa Article 29 Concepte de patrimoni bibliogràfic El patrimoni bibliogràfic d’Andorra està integrat per les biblioteques, les he meroteques i les col·leccions bibliogràfi ques i hemerogràfiques, i també per les obres de creació o d’investigació, de caràcter unitari o seriat, impreses, ma nuscrites o reproduïdes en qualsevol su port, la conservació de les quals és d’interès pel seu valor per a la informa ció, l’educació, la investigació i el lleure. En especial, integren el patrimoni biblio gràfic d’Andorra els béns bibliogràfics següents: a) Els exemplars de la producció bi bliogràfica andorrana que són objecte de dipòsit legal i els que tenen alguna característica rellevant que els singula ritza b) Els exemplars d’obres integrants de la producció bibliogràfica andorrana i els relacionats amb la cultura i la història d’Andorra dels quals no consti l’existència d’almenys un exemplar en biblioteques públiques c) Els béns bibliogràfics manuscrits, els de més de cent anys d’antiguitat, i els de menor antiguitat produïts en su ports de caducitat inferior als cent anys d) Els béns conservats en biblioteques de titularitat pública Article 30 Règim de protecció 1. Sense perjudici que els més relle vants puguin ser declarats d’interès cul tural, tots els béns integrants del patrimoni documental o bibliogràfic for men part del patrimoni cultural d’Andor ra i han de ser conservats per les persones titulars o posseïdores en els termes establerts a l’article 21. 2. Si el compliment del deure de con servació els resulta massa onerós, les persones titulars o posseïdores de béns integrants del patrimoni documental o bibliogràfic poden posar-los a disposició del ministeri titular de la cultura, que els ha de dipositar a l’arxiu, a la biblioteca o a la institució adequada. La cessió dels béns per a la seva conservació no en comporta, per si sola, l’alteració de la ti tularitat. Capítol quart. Els arxius, les biblioteques i els museus Article 31 Els arxius 1. Són arxius els conjunts orgànics de documents, o la reunió de diversos con junts, reunits per les persones o entitats públiques o privades en l’exercici de les seves activitats, per a la investigació, la cultura, la informació i la gestió adminis trativa. També s’anomenen arxius les institucions culturals on es reuneixen, conserven, ordenen i difonen, per a les finalitats anteriorment esmentades, aquests conjunts de documents. 2. L’Arxiu Nacional té per funcions re collir, conservar i difondre la documen tació de l’Administració de l’Estat i dels organismes i entitats que en depenen, i la documentació rellevant relacionada amb Andorra i amb la seva història. Tam bé és funció de l’Arxiu Nacional donar suport tècnic a la resta d’arxius públics o d’interès públic del Principat i vetllar per la conservació del patrimoni documental d’Andorra. El dret i les condicions d’ac cés al patrimoni documental conservat a l’Arxiu Nacional es regirà per una regula ció específica. 3. Les persones propietàries o pos seïdores de béns integrants del patrimo ni documental han de mantenir i gestionar el seu propi arxiu, sense perju dici del que estableix l’article 30.2. Article 32 Les biblioteques 1. Són biblioteques les institucions culturals que reuneixen, conserven, ca taloguen i difonen un conjunt organitzat de béns bibliogràfics amb la finalitat de facilitar-ne l’ús per a la informació, la in vestigació, l’educació i el lleure. 2. El ministeri titular de la cultura pot prestar suport tècnic a les biblioteques de titularitat pública i a les privades amb les quals hagi establert un conveni de col·laboració. 3. La Biblioteca Nacional té per fun cions recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica d’Andorra i la re lacionada amb el Principat. També és funció de la Biblioteca Nacional vetllar per la conservació del patrimoni biblio gràfic d’Andorra. 4. Són d’accés públic els fons biblio gràfics recollits en les biblioteques de ti tularitat pública o qualificades d’ús públic. Tenen la consideració de biblio teques d’ús públic totes les biblioteques privades que rebin ajuts de les adminis tracions públiques. Amb caràcter transi tori, pot denegar-se la consulta dels béns bibliogràfics que es trobin en males con dicions de conservació. Article 33 Els museus 1. Són museus les institucions culturals permanents sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolu pament, que reuneixen, adquireixen, conserven, investiguen, documenten, exhibeixen i difonen dades materials de l’ésser humà i del seu entorn, i conjunts de béns culturals i naturals per a finalitats d’estudi, educació i gaudi. 1894 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 2. Correspon al ministeri titular de la cultura determinar les institucions cultu rals que tenen la categoria de museu. 3. El ministeri titular de la cultura pot prestar suport tècnic als museus de titu laritat pública o privada amb els quals hagi establert un conveni de col·labora ció. Article 34 Regulació i inspecció El Govern regula per reglament les condicions que han de complir els ar xius, les biblioteques i els museus. Cor respon al ministeri titular de la cultura inspeccionar-ne el compliment. Capítol cinquè. Foment i difusió del patrimoni cultural Secció primera. Foment Article 35 Ajuts públics 1. El Govern ha d’establir un programa anual d’inversions per concedir ajuts per a la conservació integrada, la restaura ció, el manteniment i la millora del patri moni cultural. La dotació pressupostària per a aquest programa ha de ser com a mínim igual al 0’5% de la inversió en obra pública que preveu adjudicar el Govern durant l’exercici. 2. En l’atorgament dels ajuts s’han de fixar les garanties necessàries per evitar l’especulació amb els béns que en són objecte. 3. Les persones i les entitats que no compleixen el deure de conservació es tablert en els articles 7 i 21 no es poden acollir als ajuts de l’Estat. 4. Si en el termini de cinc anys des del pagament d’una subvenció estatal l’Estat adquireix el bé corresponent, l’import de la subvenció s’ha de considerar com un lliurament a compte i deduir-se del preu d’adquisició. 5. El Govern, considerant que el patri moni cultural és un bé comú, estimularà la seva conservació i promoció, incenti vant i promovent iniciatives privades di rigides cap al coneixement, la protecció, la restauració i la revitalització del patri moni cultural. Article 36 Pagaments amb béns culturals Les administracions públiques poden acceptar, a sol·licitud de la persona inte ressada, la dació de béns integrants del patrimoni cultural d’Andorra en paga ment de deutes tributaris o d’altre tipus. Secció segona. Difusió Article 37 Accés als béns integrants del patrimoni cultural 1. Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública o perta nyents a entitats privades sense finalitat de lucre han de poder ser visitats pel públic, sense perjudici de les limitacions que es derivin de l’ús a què estigui desti nat cada bé, del dret a la intimitat i del respecte a la vida privada. 2. Els ajuts públics destinats a la con servació, la restauració i la millora de béns integrants del patrimoni cultural poden condicionar-se a l’accessibilitat del bé per a la visita pública i l’estudi. Article 38 Difusió del coneixement del patrimoni cultural 1. El ministeri titular de l’educació ha d’incloure en els currículums dels nivells de l’ensenyament el coneixement del patrimoni cultural d’Andorra. 2. El ministeri titular de la cultura ha de promoure campanyes i accions específi ques de sensibilització, i programes d’in formació sobre la importància de preservar el patrimoni cultural, i també ha de fomentar l’edició de publicacions d’investigació i de difusió d’aquest patri moni. 3. Les dades de l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra són públi ques. No obstant això, cal el consenti ment de la persona titular del bé per a la consulta pública de les dades relatives a la titularitat i el valor dels béns, i també la seva localització si es tracta de béns mobles. Cal l’autorització del ministeri ti tular de la cultura per a la consulta de les dades referents a la situació de jaciments arqueològics o paleontològics no oberts a la visita pública. Capítol sisè. Les infraccions i les sancions Article 39 Classificació de les infraccions 1. L’incompliment de les obligacions establertes en aquesta Llei té la consi deració d’infracció administrativa, llevat que constitueixi delicte. 2. Tenen la consideració d’infraccions lleus: a) La manca de notificació de la trans missió dels béns d’interès cultural pre vistos a l’article 10.1 b) L’incompliment del deure de per metre al ministeri titular de la cultura l’accés als béns a què fa referència l’ar ticle 1.4 o de facilitar les informacions pertinents perquè siguin inclosos a l’Inventari general c) L’incompliment del deure establert a l’article 37 de permetre la visita pública dels béns integrants del patri moni cultural d) La resistència injustificada a l’exer cici de la potestat inspectora de l’Ad ministració e) L’incompliment del deure de con servació dels béns mobles inventariats f) L’incompliment dels requeriments formulats per l’Administració 3. Tenen la consideració d’infraccions greus: a) L’incompliment dels deures de con servació, manteniment i preservació dels béns d’interès cultural b) La disgregació d’una col·lecció de clarada d’interès cultural sense auto rització del Govern c) La destrucció il·legal de béns mobles inventariats d) L’incompliment de l’obligació de comunicació del descobriment de res tes arqueològiques o paleontològi ques, o del deure de lliurament dels béns trobats e) L’incompliment de la suspensió d’o bres amb motiu del descobriment de restes arqueològiques o paleontològi ques o de les suspensions d’obres or denades per l’Administració Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1895 f) L’atorgament pels comuns de llicèn cies d’obres que incompleixin el que disposa l’article 14 g) L’exportació il·legal de béns inte grants del patrimoni cultural 4. Té la consideració d’infracció molt greu la destrucció total o parcial de béns mobles o immobles declarats d’interès cultural. 5. Tenen la consideració d’infraccions greus o molt greus en funció del dany potencial o efectiu al patrimoni cultural: a) La realització d’intervencions ar queològiques o paleontològiques sense l’autorització del ministeri titular de la cultura b) La realització d’intervencions sobre béns immobles d’interès cultural sense llicència o incomplint les seves condi cions c) La realització d’intervencions sobre béns mobles d’interès cultural sense l’aprovació del ministeri titular de la cultura o incomplint les seves condi cions d) La modificació de béns immobles inventariats incomplint el que esta bleix l’article 18 e) El canvi d’ús d’un bé d’interès cultu ral sense l’aprovació del Govern o el manteniment d’usos declarats incom patibles Article 40 Sancions 1. Les infraccions administratives tipi ficades a l’article 39 són sancionades, si els danys causats al patrimoni cultural poden ser valorats econòmicament, amb una multa d’un import que pot compren dre entre una i tres vegades el valor dels danys causats. 2. Si els danys no poden ser valorats econòmicament, s’apliquen les sancions següents: a) Per a les infraccions lleus, multa d’un import de 300 fins a 3.000 euros b) Per a les infraccions greus, multa de 3.001 fins a 60.000 euros c) Per a les infraccions molt greus, multa de 60.001 fins a 300.000 euros 3. La quantia de les sancions s’ha de graduar proporcionalment a la gravetat dels fets, les circumstàncies de la perso na sancionada i el perjudici causat o que s’hauria pogut causar al patrimoni cultu ral. 4. L’òrgan competent per imposar una sanció pot acordar el comís dels mate rials o instruments emprats en l’activitat il·lícita. Article 41 Competències i procediment 1. La tramitació de l’expedient corres pon al ministeri titular de la cultura. 2. La imposició de les sancions previs tes en aquesta Llei correspon al ministre titular de la cultura si es tracta d’infrac cions lleus, i al Govern si es tracta d’in fraccions greus o molt greus. 3. Les infraccions tipificades a l’article 39.5.b que siguin sancionades d’acord amb aquesta Llei no poden ser sanciona des per aplicació de la legislació urbanís tica. Article 42 Mesures cautelars Quan existeixin indicis racionals de la realització d’una infracció que pugui causar un perjudici al patrimoni cultural d’Andorra, o si s’ha incoat expedient sancionador, el ministeri titular de la cul tura ha d’acordar la paralització de les actuacions corresponents i també el dipòsit cautelar dels objectes afectats o dels instruments utilitzats. Article 43 Prescripció 1. Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un any d’haver-se comès; les in fraccions greus al cap de quatre anys, i les infraccions molt greus al cap de cinc anys. El termini de prescripció s’inter romp per la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement de la persona interessada. 2. Les sancions prescriuen al cap d’un any des que són fermes en el cas d’in fraccions lleus, i al cap de quatre anys en el cas d’infraccions greus o molt greus. El termini de prescripció s’interromp per la iniciació, amb coneixement de la perso na interessada, del procediment d’exe cució. Disposició addicional primera Són béns immobles d’interès cultural, amb la categoria que respectivament els correspongui segons l’article 11 d’aques ta Llei, les capelles romàniques, els mo numents artístics, els monuments artístics-arqueològics i zones d’interès històric i prehistòric d’interès nacional compresos en l’Ordinació II, del 13 de juliol de 1964, i en l’Ordinació I, apartat 2n, del 4 de juny de 1970, modificada per acord del Consell General adoptat en la sessió ordinària del 5 de juliol de 1988, que s’inclouen en la llista que es publica com a annex de la present Llei. Disposició addicional segona Les mesures que s’adoptin en aplica ció d’aquesta Llei no poden atemptar contra el dret a la intimitat ni el respecte de la vida privada. Disposició transitòria 1. Mentre no hagin estat delimitats ex pressament, es consideren entorns de protecció dels monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera els espais compresos dins d’un radi de cent metres comptats des del perímetre exterior del monument. 2. Mentre no es dictin els decrets de delimitació corresponents, no es pot fer cap nova construcció ni cap ampliació de volumetria, en els entorns definits en l’apartat 1, sense l’informe favorable pre vi dels serveis del Patrimoni cultural. Un cop es dictin els decrets esmentats, s’aplicaran els criteris que s’hi esta bleixin. Disposició derogatòria 1. Queden derogades l’Ordinació II, del 13 de juliol del 1964, l’Ordinació I, apartat 2n, del 4 de juny del 1970 i l’Or dinació del 5 de juliol del 1988, així com totes les disposicions legals d’igual o in ferior rang, vigents abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que la contradiguin o s’hi oposin. 2. Es deroga l’article 2 de la Llei del 9 de novembre de 1983, de protecció del patrimoni cultural-natural d’Andorra. La resta dels articles de la Llei esmentada es mantenen en vigor amb aplicació exclu 1896 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 sivament als béns integrants del patrimo ni natural. Disposició final primera El Govern ha d’aprovar en el termini màxim de dos anys els decrets de delimi tació dels entorns de protecció de cadas cun dels monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera. Aquests expedients han de seguir el pro cediment regulat a l’article 2. Disposició final segona Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 12 de juny del 2003 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’An dorra. Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília President de la República Francesa Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra Annex Parròquia de Canillo Monuments Església de Sant Serni de Canillo Església de Sant Bartomeu de Soldeu Església de Sant Pere del Tarter Església de Sant Joan de Caselles Església de la Santa Creu Església de Sant Miquel de Prats Santuari vell de Meritxell Santuari nou de Meritxell Zones arqueològiques Meners de Ransol Gravats de la Roca de les Bruixes Parròquia d’Encamp Monuments Església i Comunidor de Santa Eulàlia Església de Sant Romà de les Bons Torre dels Moros (Castell de les Bons) Església de Sant Miquel de la Mosquera Església de Sant Marc i Santa Maria Església de Sant Romà de Vila Zones arqueològiques Balma del Llunci Parròquia d’Ordino Monuments Església de Sant Corneli i Sant Cebrià Església de Sant Serni de Llorts Església de Sant Martí de la Cortinada Església de Sant Miquel d’Ansalonga Església de Sant Pere del Serrat Església de Sant Roc de Sornàs Capella de casa Rossell Església de Santa Bàrbara Mola i serradora de cal Pal Casa Rossell Colomer de casa Rossell Casa d’Areny-Plandolit Conjunts arquitectònics Cabanes del Castellar Zones arqueològiques Gravats de la Terra de la Mola Gravats de Sornàs Mina de Llorts Mina de la cabana dels Meners Parròquia de la Massana Monuments Església de Sant Iscle i Santa Victòria Església de Sant Joan de Sispony Església de Sant Cristòfol d’Anyós Església de Sant Ermengol de l’Aldosa Església de Sant Romà d’Erts Església de Sant Andreu d’Arinsal Església de Sant Climent de Pal Pont de Sant Antoni de la Grella Farga Rossell Parròquia d’Andorra la Vella Monuments Església de Sant Esteve Església de Sant Andreu Casa de la Vall Església de Santa Coloma Pont de la Margineda Zones arqueològiques Zona arqueològica del Roc d’Enclar Parròquia de Sant Julià de Lòria Monuments Església de Sant Julià i Sant Germà de Lòria Santuari de la Mare de Déu de Canòlic Església de Sant Esteve de Bixessarri Església de Sant Serni de Nagol Església de Sant Martí de Nagol Església de Sant Miquel de Fontaneda Església de Sant Pere d’Aixirivall Església de Sant Romà d’Auvinyà Zones arqueològiques Balma de la Margineda Parròquia d’Escaldes-Engordany Monuments Església de Sant Pere Màrtir Església de Sant Miquel d’Engolasters Església de Sant Romà dels Vilars Pont dels Escalls Pont Pla Pont d’Engordany Pont de la Tosca Zones arqueològiques Gravats de cal Diumenge Farga d’Andorra Sant Jaume d’Engordany Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1897